Casimir és un amic polifacètic i gran amant de les nostres tadicions que descriu la casa dels seus iaios. Com m'ha semblat una descripció molt encertada del que serien les cases dels nostres pobles de fa uns 60 o 70 anys cap arrere la puge al meu blog per a qui tinga el gust de llegir-ho.
LA CASA DELS IAIOS DE CASIMIR
La meua àvia Elena i el meu avi Casimir
vivien en una casa amb tres plantes.
En la primera només entrar, a la dreta,
estava l'habitació de les persones majors.
El terra de la casa era de terra. Vullc
dir que no tenia, mosaic, rajols, tavons...El terra era de terra.
De seguida venia el menjador amb el
fumeral i la cuina.
En la cuineta n' hi havia un banquet per
a posar els dos llibrells per a escurar amb l' aigua que portaven de la font.
En un altre banquet es tallaven verdures
i carn a l' hora de preparar els menjars
No!
No!
No tenien poal d' escombreries!
Les botelles de llet eren retornables.
L' arròs, el sucre.. es compraven a la
botigueta. El tio Vicent " El botiguero" tenia sacs, pesava i posava
el sucre o l' arròs en caputxos de paper. La iaia reutilitzava eixe paper.
El menjar que sobrava tenia acceptació al
corral, els gats els ossos, les gallines les molletes, els conills, les
peladures, les oronelles, els mosquits, granets d' arròs....res no sobrava.
El plàstic?
Això qué és el plàstic?
Coneguem i usem l'espart, la boga, el
vímet, els joncs, els ullols, la sarga..
El plàstic no....... és alguna beguda? .
L' excusat era on feiem les necessitats
majors.
Era un bassalet amb una fusta al damunt.
Eixa fusta tenia un forat de la mida d'un
cul gran.
Posàvem el cul , ..........- em i amb un
espigò ens el torcàvem.
I eixe bassalet anava omplint- se fins
que el meu iaio li deia a mon pare :
- Casimiret, està ple! Demà matí a les
quatre!
- Sí, pare!
I a les quatre i deu Casimiret feia clots
al bancal d'oliveres de la família, a tocar.
I el meu avi amb un carabassot omplia el
cànter boca ampla, se'l posava al llom i l' abocava al clot que havia fet
Casimiret.
A les huit havien acabat i els dos anaven
satisfets al llavador s' arromangaven de cames i braços, s' ensabonaven amb una
de les pastilles de sabó que feia iaia Elena i...
En arribar iaia Elena tenia damunt taula
quatre trossos de llomello d'orsa, una ensalà d'alficòs, tomaca i ceba i una
bona qüerna de pa que ahir va pastar.
Com en totes les cases de Terrateig els
meus iaios tenien al menjador un armari empotrat en la paret anomenat "
alacena" per a posar, coberts, plats, gots. Elena li posava unes
puntilletes i quedava una alacena molt bonica.
Elena guisava amb foc. Posava la cassola
damunt d' un trespeus, encenia el foc i l' atiava.
A l' hivern feien mitja vida a vora la
xemeneia. Per a reviscolar el foc els iaios tenien un potet amb sofre i una
cullereta de fusta , una trompa de canya foradà i un ventall d' espart.
Recorde el canterer amb les botiges i el
cànter.
Per a enllumenar només n' hi havia una
perilla al sostre forrada amb paper de seda de colors. Elena quan venien Festes
d' Abril canviava els papers. Eixos dies amb calç pintava i desinfectava la
casa.
Menjador adins, separat per una porta,
estava el corral. Allò era l' harca de Noé! .
Conills, pollastres, gallines, conills
d'índies, la cabra que bona llet donava....i al fons el matxet de llaurar i la
porquera per a criar un bon porc per a tenir carn i embotit per a gran part de
l' any.
Ara anem a pujar l' escala, però abans
mirem el rebostet que tan bé van idear els obrers de l' época.
Com que baix de l' escala queda un gran
buit van fer escudellers i posar una porteta. A allò li van dir rebost.
Al rebost es guarden cassoles, salmores,
verdures, la gerra d'oli...
Quasi ningú sap que eixe lloc es diu
rebost i la gent més moderna li diu despensa.
Eixes persones no mengen mai pernil ni
cuixot, sempre mengen jamón.
Bé, pugem dalt. Dalt pujaven els que
millor cames tenien que eren les meues ties i mon pare.
Els matalassos eren de llana i les mantes
també.En casa dels meus iaios mai van tenir estufes elèctriques ni de gas.No
podien comprar els aparells ni pagar l' electricitat.
L' habitació més calenta era la de ma tia
Elena i ma tia Isabel. La xemeneia passava entremig de les dos capçaleres.
Tenien una tercera habitació per si venia
algú de la família. Ma iaia allí tenia una Singer i feia pantalonets, faldetes
i de tot amb la tela que li comprava al robero Isidro que venia cada mes amb la
DKW a vendre des de Rótova.
Anaven vestidets amb la robeta que feia
ma iaia Elena.
Anaven a la moda Elena! La roba durava
fins que es trencava. I quan es trencava algunes voltes s'apedaçava.
Pugem dalt?
El daltdemésamunt!
El feien servir molt!
Penjaven els pernils i els embotits de la
porquejada, tomaques, nyoretes..
Deixaven la collita de fruits secs, blat,
civada..
Criaven cucs de seda sobre canyissos i
fulles de morera per a vendre els capolls i traure uns dinerets.
La palla i les garrofes i l'herba alfaç
també la guardaven daltdemésamunt i per un forat que anava des de la pallissa
al pessebre del matxo, el iaio , enviava un manoll de palla i un grapat de
garrofes cap avall.
El matxet donava les gràcies renillant!
.JPG)
.jpg)
.jpeg)
.JPG)
