dissabte, 24 de febrer del 2024

EL CARRER NOU

 





Foto: unaherrerodebenilloba.wordpress.com

Foto: unaherrerodebenilloba.wordpress.com

        Este carrer és conegut popularment pel carrer Nou, a banda  del seu nom oficial que és carrer S. Llorens. Però també ha tingut altres noms, encara que per poc temps,així durant el període de la II República primer va ser anomenat com a “ Gutemberg” en homenatge a l’inventor de la impremta  i després amb el sumptuós nom de carrer de la Llibertat, més acord amb els temps que corrien. En quant al seu origen pense que el podem situar al principi de segle XX, per la forma de nomenar-lo com a Nou i perquè encara he pogut escoltar testimonis orals de que al fer els ciments de les cases també es trobaven enterraments de l’època musulmana. La construcció de cases seria progressiva des de la part superior del carrer S.Pere cap a l’est ( carrer de la Mare de Déu dels Dolors) i pausada en el temps, es a dir, que es tardaria unes dècades en completar el carrer  i no seria fins als anys cinquanta del passat segle quan s’edificarien les dues fàbriques i les cases que hi ha des del carrer S. Pere cap a ponent. El carrer està dedicat a la advocació de S. Llorens amb un panell antic  fet per el ceramista d’Onda Vicent Abat Navarro que va estar un temps perdut al derruir la casa en el que estava i va ser substituït per una nova imatge que és la que actualment està penjada. L’anterior imatge va ser recuperada pels veïns i col·locada en un marc que tenen guardat i  trauen tots els anys quan celebren la festa del sant. Amb les imatges que il·lustre este escrit podem veure tres fotos  fetes en diferents temps: la primera en l’actualitat, la segona allà pels anys seixanta del s.XX en la que el carrer encara no està enquitranat i la tercera de 1947, l’any del centenari, en la que podem veure al carrer engalanat per l’ocasió. També podem veure la imatges dels dos retaules  existents de S.Llorens.






Panell actual de S.Llorens 






Panell antic de S.Llorens






dissabte, 3 de febrer del 2024

LA TÀPIA



 

        La Tàpia és el carrer que va des del carrer Sta. Anna  al principi del carrer Mare de Déu dels Dolors. La Tàpia es el nom amb que el coneixem des de sempre, en cap moment se li ha posat un nom oficial com els demés carrers. El altres carrers del poble  han canviat de nom segons l’època, han tingut un nom popular i un nom de sant o nom per una característica pròpia. Però la Tàpia sempre ha segut nomenada d’esta manera, ni tan sols té un rètol o placa, i perquè serà? És que ni tan sols es considerada com un carrer? El significat de Tàpia és un mur fet amb  una tècnica de construcció antiga que consistia en tirar terra argilosa dintre d’un encofrat de fusta i després prémer a colps d’un picó, per a donar-li un poc més de consistència li se podia afegir calç. El mur anava creixent a base de tongades d’encofrats.  En temps passats, no molt llunyans, la Tàpia no era un carrer sinó un camí que prolongava el carrer Sta. Anna per darrere les cases del carrer major que ens treia del poble i la tàpia seria el mur que tancava el pati de les cases que tenien la seua entrada per el carrer Major. Si és fixeu, en este carrer fins fa poc no hi havia cap entrada principal de casa. Al obrir-se el carrer Nou va passar el mateix: a la tàpia donaven els patis d’unes cases que tenien l’entrada principal per el carrer de dalt. Aleshores era un camí o carrer secundari on no residia cap persona, format per les tanques de les parts posteriors de les cases, o patis o corrals en el quals amb el pas del temps s’han obert portes, garatges i ara ja fins l’entrada principal d’alguna casa. Degut a eixa poca consideració que ha tingut com a carrer, i una prova d’això, és que  no he trobat  cap foto antiga del carrer, tan sols la que li he fet jo per il·lustrar la informació.