La Tàpia és el
carrer que va des del carrer Sta. Anna
al principi del carrer Mare de Déu dels Dolors. La Tàpia es el nom amb
que el coneixem des de sempre, en cap moment se li ha posat un nom oficial com
els demés carrers. El altres carrers del poble
han canviat de nom segons l’època, han tingut un nom popular i un nom de
sant o nom per una característica pròpia. Però la Tàpia sempre ha segut
nomenada d’esta manera, ni tan sols té un rètol o placa, i perquè serà? És que
ni tan sols es considerada com un carrer? El significat de Tàpia és un mur fet
amb una tècnica de construcció antiga
que consistia en tirar terra argilosa dintre d’un encofrat de fusta i després
prémer a colps d’un picó, per a donar-li un poc més de consistència li se podia
afegir calç. El mur anava creixent a base de tongades d’encofrats. En temps passats, no molt llunyans, la Tàpia
no era un carrer sinó un camí que prolongava el carrer Sta. Anna per darrere
les cases del carrer major que ens treia del poble i la tàpia seria el mur que tancava
el pati de les cases que tenien la seua entrada per el carrer Major. Si és
fixeu, en este carrer fins fa poc no hi havia cap entrada principal de casa. Al
obrir-se el carrer Nou va passar el mateix: a la tàpia donaven els patis d’unes
cases que tenien l’entrada principal per el carrer de dalt. Aleshores era un
camí o carrer secundari on no residia cap persona, format per les tanques de
les parts posteriors de les cases, o patis o corrals en el quals amb el pas del
temps s’han obert portes, garatges i ara ja fins l’entrada principal d’alguna
casa. Degut a eixa poca consideració que ha tingut com a carrer, i una prova d’això,
és que no he trobat cap foto antiga del carrer, tan sols la que li
he fet jo per il·lustrar la informació.
.jpg)
