|
FOTO 1 |
|
FOTO 2 |
|
FOTO 3 |
Observant estes
fotos notem una clara diferència. Que ha passat? Tota la vessant de la cara
Nord del Tossal d’Espinós ha canviat d’aspecte. Efectivament després d’uns
fortes pluges que van ocórrer en la
tardor de 2017, concretament entre novembre i desembre, es van produir una
serie de relliscaments del terreny de la
vessant, formada per argiles i facilitat per la força de la gravetat, cap a la
base. Efectivament l’aigua caiguda va amerant el terreny i este a l’ augmentar
de pes i perdre consistència fa que es separen gleves de fang i vegetació que s’esmunyen
cap avall. El resultat és tota una vessant desproveïda de vegetació i una
acumulació de fangs i vegetació en la base de la vessat. Esta vessant una
vegada que ha desaparegut la vegetació serà atacada més fàcilment per l’erosió
de l’aigua caiguda de les pluges. Sols un temps llarg de sequera o de poques
pluges facilitarà que la vegetació torne a créixer i la colonitze donant-li estabilitat fins a un nou període de
fortes pluges. Poc a poc però amb el pas del temps el tossal va erosionant-se i
el terreny s’acumula a la base.
|
FOTO 4 |
|
FOTO 5 |
|
FOTO 6 |
Ara imaginem-se que la base de
la vessant o talús es atacada per baix per un altre agent, com pot ser el riu.
Aleshores el material que arriba a la base es arrastrat per el riu bé en el seu
fluir normal o bé en fortes avingudes. I a més el riu va atacant la base del
talús amb la qual cosa augmenta la
inclinació i pel temps es pot produir un fort relliscament en massa que és un
gran corriment de terra. Que es el que podem vore en la Foto 4.: un gran
despreniment de terra que arribaria fins el riu. Ara podem preguntar-nos quan
es produiria este relliscament de terra en forma de llengua. Es difícil d’assegurar-ho
però hi ha un parell de dates que apunten sobre un temps que aniria entre 1860
i 1875:
-En 1877 s’acaba
l’alcavó que condueix la sèquia Mare per baix de La Guarda. Aleshores a l’eixida de l’alcavó al barranc del Xoquet és
col·loca el partidor que separa la sèquia mare de la sèquia del Rec Nou. Fins a
este moment el partidor estava en la partida del tossal d’Espinós. I en les
actes de les juntes de regats es diu que es trasllada perquè la caseta del antic
partidor havia sofert diverses sulsides.
-L’altra data és
un testimoni oral que he escoltat: El moliner que hi havia en el molí de les penyes
del Salt, en un temporal de fortes pluges, una nit es va despertar al deixar de
sentir rodar la mola del molí. Quan es va alçar va veure que no entrava aigua al molí i això
el va posar en alerta. A l’observar que no baixava aigua per el riu ( cosa
estranya amb les fortes pluges que estaven produint-se) va presagiar que alguna
cosa anormal s’havia produït. Va alertar a la família i van fugir del molí cap
al poble. Sembla que un fort relliscament de terres havia tapat el curs normal
del riu. Ací es va acabar el relat. Va ser precisament en estes dècades del S. XIX
quan va funcionar el Molí de les Penyes dels Salt.
No se si estes dades són suficient
per posar una data al despreniment d’esta
llengua de terra que sembla caiguda des
de dalt del Tossal però la simple observació i l’estudi sobre l’erosió de les
vessant apunten cap a este tipus d’explicació.