Creia que el llavar a mà era una tasca
ja oblidada,i que afortunadament
( sobre tot per a les dones perquè eren elles les que la exercien)havia passat
a ser un record de la historia com
moltes altres a conseqüència dels
avanços tècnics i la millora en la qualitat de vida que s’ha produït en els
darrers cinquanta anys. I quina ha estat la meua sorpresa quan no massa lluny,
en el llavador de barri de Fraga de Cocentaina em vaig trobar a una dona, en un matí dels més
gelats d’enguany, acabant de fer la seua bugada. Amb la les peces de roba
llavada retorçudes de haver-les
escorregut a un costat, les de per llavar a un altre, la cuba amb aigua i sabó on
n’hi havien arremullant-se i la
dona en treia una i es posava a fregar-la entre les dues mans per a després
tirar-la escampada per damunt l’aigua del llavador,traure-la damunt la pedra i continuar fregant-la amb les dues mans sobre ella, amb uns
moviments automàtics de repetir-los milers de vegades. Una imatge quasi oblidada que va provocar que
instantàneament traguera el mòbil per fotografiar-la.
Tot
açò m’ha portat a recordar quan en Benilloba també es llavava a mà. Hi havia
dos llavadors: El llavador de dalt, que encara existeix, fora de tota
funcionalitat i el Llavador de Baix que estava en la font del retor, a la
ribera dreta del riu, i ja desaparegut.
El llavador de Dalt estava
alimentat per l’aigua del la sèquia de Solana. Esta sèquia naixia en l’assud
que es construïa en el “ Molí Raimundo”,i que arreplegava l’aigua del riu i
d’una part de la que eixia del Molí. La sèquia circulava per la part de Solana
regant les hortes, travessava el terrer de la costera de Penàguila per un
alcavó, travessava el barranquet de Petrosa i després de regar les hortes de la
Polaina i el Llavador passava pel llavador on renovava contínuament
l’aigua i seguia per la sèquia per
continuar regant les hortes fins la Rambla De Monerris. Encara que la gent del
poble podia anar a qualsevol dels dos llavadors, a este solia anar la que vivia a la part més alta del poble i en la
seua proximitat.
El llavador de Baix estava en el
paratge de la Font del Retor, però a l’altra ribera del riu i situat en el
mateix llit del riu, la qual cosa feia que les diferents riuades l’arrastraren i
colgaren obligant a descolgar-lo o construir un de nou.
S’alimentava de l’aigua que s’arreplegava en l’assud que es feia en el riu un
centenar de metres mes amunt ( anomenat el Bassó) i derivava l’aigua a una sèquia que la conduïa fins al llavador. D’ací
continuava per regar les hortes del anomenat reg del Bassó. L’últim llavador va
ser arrossegat per una creixcuda del riu en els anys huitanta del segle passat
i degut ja a la seua poca utilització no va ser ja reconstruït. Este llavador era utilitzat per la gent que
vivia a la part baixa del poble.
Estos llavadors eren utilitzats per tota le
gent del poble i van funcionar plenament fins els anys cinquanta del segle
passat. Per esta data es va instal·lar
l’aigua corrent per tot el poble i ja totes les cases van començar a tenir
aigua. Aleshores al temps que l’aixeta
d’aigua corrent darrere la porta també s’hi col·locaren un llavador on les
dones de casa podien llavar la roba. Poc a poc anaren abandonant el costum
d’anar al llavador,però encara va tardar-hi
més de trenta anys en abandonar-se totalment.