 |
| Document cedit per Lola Herrero |
El que actualment
coneixem per “la Guerra de Cuba” en
realitat van ser tres guerres o bé la guerra es va desenvolupar en tres etapes.
-Una primera
etapa anomenada Guerra del 68, també Guerra Gran o Guerra dels Deu Anys que va començar
en 1868 amb el “Grito de Yara” i va acabar en 1878 amb el Pacte de Zanjón on
van capitular les forces independentistes cubanes front a l’exèrcit espanyol.
-Entre 1878 i
1890 algun grups independentistes dispersos no satisfets del resultats del
pacte, ja que no van aconseguir cap dels
objectius desitjat, la independencia i l’abolició de l’esclavitud, continuaren
la seua lluita en l’anomenada Guerra Xiquita.
- La tercera va ser la guerra Hispano-estadounidense en 1898 que va acabar amb la derrota espanyola
que li va suposar la liquidació de les restes del seu imperi colonial: Cuba,
Puerto Rico i les Filipines.
Estes
guerres van suposar una sangria per a les tropes espanyoles. Tropes formades
per joves arrancats a les seus famílies, apartats del seu medi per anar a
lluitar a un lloc estrany per a ells, en unes condicions molt difícils per el
clima i condicions mediambientals, mal equipats, mal alimentats i pitjor
preparats. Sols la guerra del 68 va suposar segons un informe d’Antonio Cánovas
del Castillo la xifra de 100000 morts, la tercera part dels soldats enviats a l’illa
i un 90% van morir en hospitals i per causes naturals. Algunes d’estes víctimes van ser benillobers com
es el cas d’Onofre Climent Martínez que sols dispose la partida de defunció que encara
conserven els hereus familiars i la partida de bateig. Onofre que pertanyia al Regiment d’infanteria de la
Habana va morir en un campament militar amb un nom difícil de llegir
(Magibueva) de còlera el 3 d’octubre de 1871 al 26 anys. Onofre havia nascut a
Benilloba el 7 de gener de 1845 fill de Pascual Climent (llaurador i de
Benilloba) i de Francisca Martínez (de Llíria). Els avis paterns eren Joaquín
Climent de Benilloba i Teresa Moltó de Cocentaina. Els avis materns eren Onofre
Martínez de Xiva i Pascuala Causin de
Llíria. Difícil d’imaginar el drama familiar i personal que suposaria el traure
a un jove de sa casa i del seu poble de muntanya per emportar-se’l a l’altra
banda de l’oceà a lluitar a un lloc desconegut, sense cap interès per a ell i
amb unes condicions infrahumanes.
