BON NADAL

 

RIU FRAINOS I FONT DEL RETOR

 

Foto: Mario Guillamón. Biblioteca Digital Valenciana

                Esta foto del 26 de febrer de 1972  es una imatge  de com va restar  la Font del Retor, hortes adjacents  i riu després d’una forta riuada. La crescuda del riu va arrasar les hortes més pròximes a ell així com també va dipositar  un runar de pedra que ocupa àmpliament el llit del riu. La riuada també ha fet desaparèixer el llavador que hi havia en la ribera dreta del riu, a pocs metres d’on fa la volta de 90º. Les branques sense fulles del primer pla pertanyen al noguer que hi havia en el molí. La quantitat d’aigua que baixa pel riu fa pensar en que fa pocs dies de la crescuda del riu i  per a creuar-lo s’han posat uns troncs que fan de palanca. La riuada s’ha produït com a conseqüència del que en aquell temps anomenaven un fort temporal de llevant i que anys després, a mesura que avancen les investigacions meteorològiques, diríem Gota Freda i que ara denominem com a DANA ( Depressió aïllada en nivells alts). Açò és ni més ni menys que un embossament d’aire fred en altura que s’ha separat del “Corrent en Chorro” que circula d’oest a est a una altura de 10.000 m. aproximadament.  Eixe embossament origina una depressió que quan coincideix amb una entrada a nivell inferior d’aire humit i més càlid procedent del mar produeix unes fortes precipitacions. Esta situació pot durar uns dies i produir en llocs concrets una forta acumulació de precipitacions. Un altre exemple de les fortes pluges són els forts despreniment produïts en l’horta de damunt del riu on, pràcticament, ha desaparegut el marge de separació  substituït per escorrancs  i depòsits de terreny.

                A banda de tot açò és una foto que m’encanta perquè ens mostra un llit de riu net envoltat d’hortes treballades com jo les recorde.

CASETES NOVES

Arxiu M.Carmen Reig

 

Arxiu Joaquín T. Doménech

    Els anys 60 del segle passat va ser un temps de progrés i desenvolupament econòmic en general per a tota Espanya i en particular per al nostre poble. Benilloba ha deixat de ser un poble agrícola on domina la industria tèxtil que dona treball, cada vegada més, a tota la població de forma directa en les seues factories i indirectament a través de la forma particular de comerç de la producció tèxtil, la subhasta de la manta. Este auge econòmic va suposar també un augment de la població. Benilloba creixia i necessitava  allotjar a la gent. I així naix el carrer Cervantes, popularment anomenat les Casetes Noves. Perquè noves eren les 14 cases que van construir en un mateix projecte a un costat del carrer. A l’altre costat   posteriorment és van construir 3 cases, després individualment alguna mes  i ara encara resta inacabat. Estes 14 noves cases van ser comprades per gent jove, en aquells moments, que anaven casant-se i necessitaven una vivenda. Majoritàriament per gent que treballava en el tèxtil i en la subhasta.