DOS PECES ÚNIQUES

 

        Rajol de argila, macis, de forma quadrada i unes dimensions de 41 X 41 X 4cm. Fet d’ argila cuita amb una decoració impresa amb motius vegetals disposats de forma simètrica. Este rajol és un exemplar únic que pertany  a l’ antic  paviment de l’església, segurament dataria del segle XVIII i seria canviat per un de nou en els anys 50 del segle XX.

    Este rajolet també pertany a l’antiga decoració de l’església, probablement formaria part d’un sòcol  que hi hauria en la sagristi.Té unes dimensions de 17 X 10 X 0.75cm. També és d’argila cuita però recobert per la part  exposada d’una capa d’esmalt també cuit amb un fons blau cel al que és sobreposen una decoració geomètrica on alternen els colors marró i verd i uns motius vegetals de blau mes obscur. Probablement la decoració amb estos rajols seria del S XIX.

     Gràcies a la curiositat i l’amor  a les coses antigues d’ Amando Monllor  que se’ls va guardar com a record i després me’ls va regalar disposem d’ estos vestigis antics de la nostra església.

 

LA TARDOR

 

Arrima la porta

que no entre el fred

estem en la tardor

i es gela el xiquet.

Els arbres, poc a poc, es despullen,

pel terrós camí s’escampa

l’estora parda de fulles.

La llum també s’apaga,

el pàmpol sec el vent espera,

El reixiu de la nit, tot ho banya.

La vida també s’acaba.

Així li arribarà a l’amor,

en un moment o altre, la seua tardor,

que li ha de servir d’escorça per,

quan arribe la primavera,

passat l’ hivern,

renàixer amb més força.

LES LLAMPUGUES

 

                Si al diccionari cerqueu la paraula llampuga trobareu que és un peix d’unes dimensions aproximades d’un metre, encara que se n’han pescat de 2 metres de llargària, que viuen en bancs a poca profunditat i en estiu  s’arrimen a les costes. S’alimenta d’altres peixos i zooplàncton. No és comercialitza encara que la gent en menja en les zones dedicades tradicionalment a la pesca. Però per a nosaltres, allunyats de mar, la llampuga era un altra cosa.

                Els xiquets de fa algun temps jugàvem a tirar-se llampugues. Joc violent i que podia tenir greus conseqüències. La llampuga era un artefacte o projectil fabricat amb paper o cartró( amb més greus efectes) que consistia en un quadrat de paper amb unes dimensions de uns 3 cm. que l’enrotllàvem o  doblàvem a plecs xicotets  i després el doblàvem per la meitat donant-li la forma de V. Una vegada el projectil fet agarràvem una goma que subjectàvem entre els dits polze i índex , com veiem en la foto. Amb la llampuga tensionàvem un costat de la goma o els dos i la soltàvem dirigint-la cap on volíem, que solia ser  cap l’anca, l’esquena o la cuixa d’ algú. Un joc violent que  produïa  una forta coentor quan la rebies i fins i tot una blaüra. Moltes són les llampugues disparades en l’escola mentre el mestre no et veia  i les hores passades pel poble cercant a qui poder-li disparar

INAUGURACIÓ DEL CALVARI

 

    El diumenge de Rams de 1962 van inaugurar el calvari. Millor dit van inagurar les noves estacions que havien construït perquè l'existencia del calvari es remonta al segle XVIII,concretament en un document que data de 1757 ja es parla del Calvari. Peró les antigues estacions foren destruides en 1936 i és ara en 1962 qua és fa de nou  seguint els models d'arquitectura religiosa predominant en esta época i és el que perdura en l'actualitat encara que  amb el deteriorament d'agunes imatges esculturals a causa de la ignorància, fanatisme o violència d'algunes persones. Estes fotos són testimoni del moment de la inaguració.