Fa uns dies per Facebook vaig
vore esta foto. De sobte vaig pensar “L’Alcoina de Dènia”! Perquè nosaltres dèiem
Alcoiana a tot aquell autobús que transportara viatjers. Aleshores La Alcoyana
era una empresa de transports que amb els seus autobusos i des de la seua seu en Alcoi intercomunicava molts
pobles de la província. Per Benilloba passaven dos línees: la de
Quatretondeta-Alcoi i la de Guadalest-Alcoi. Esta segona per l’estiu es
convertia en Benidorm-Alcoi, per allò del turisme. La primera, la de
Quatretondeta-Alcoi de matí feia el recorregut de Quatretondeta a Alcoi i
passava per Benilloba sobre les 8 del matí. A migdia feia el recorregut al
revés i passava per Benilloba sobre les 2.30h.
La de Guadalest-Alcoi de matí feia el recorregut de Guadalest a Alcoi i
per Benilloba passava un poc més tard, sobre les 8.30 h. i de vesprada retornava
passant per Benilloba a les 16.30h. A més, pertanyent a un altra companyia,
estava la línea Dénia-Alcoi, que de matí feia este recorregut i passava per
Benilloba sobre les 9 i de vesprada retornava sobre les 16 h. Esta tenia la
particularitat que passava per Cocentaina i acabava el seu recorregut a l’hostal
del Racó, mentre que les altres dues anaven directes a Alcoi i feien una
primera parada en la Plaça d’Espanya i la
segon en el seu garatge de l’Alameda. Les tres tenien la finalitat d’apropar a tots
els habitants dels pobles que recorrien al centre comercial i de servicis que
suposava Alcoi. A Alcoi s’anava a comprar
articles d’ús no habitual com podien ser roba, articles de ferreteria,
medicines, anar al banc, fer qualsevol gestió administrativa, visitar al metge
o al dentista, agafar un altre autobús o tren per anar a Alacant o Valencia.
També transportaven la il·lusió que suposava per a les persones visitar una
ciutat amb les seues tendes, aparadors, bars i tràfec de gent que no era
habitual en els seus llocs d’origen. La de Dènia apropava dos ciutats i
comunicava un nombre me elevat de pobles i a la vegada més allunyats com Castell
de Castells i ens permetia anar a Cocentaina on també podien fer-se certes gestions.
En aquells moments de poc tràfic, el pas de les alcoianes suposava moments de referència en el temps, el seu
soroll característic ens donava, a xiquets, homes del camp, dones en casa o en
el llavador, l’hora d’anar a escola o de sortir d’ella, d’esmorzar, de dinar, berenar o canviar de quefer. Poc a poc va anar
augmentant el nombre de vehicles particulars que ens permetia una major mobilitat
i en qualsevol moment, al temps que minvava el nombre de passatgers d’estes línees
de transport fins anar desapareixent una rere altra.
