 |
La Nativitat de la Mare de Deu.
Plafò ceràmic en la façana de l'església |
Des de sempre hem
conegut plafons ceràmics i altres
imatges en els carrers del nostre poble. Han estat tan presents en la nostra
vida que a gairebé no se n’adonem de la seua existència. Hem passat milers de
vegades sota ells, i si ens preguntaren
sobre algun detall d’ells seriem incapaços de contestar. Tan assumits els tenim
que quasi com els veiem. Tan sols en determinades dades i en alguns carrers,
quan es celebra la festa del sant, es posen algunes flors i se li encén la llum
durant uns dies per tal de recordar-lo i mostrar la devoció del carrer cap a d’ ell.
No tots els carrers tenen la seua advocació, sobre tot els carrers mes recent
no presenten esta característica. Altres, com el carrer major, tenen fins a
tres advocacions. També hi ha un plafó en una casa particular que en el seu
moment parlarem d’ell i altre en un mas. Hi ha carrers que no tenen un retaule
ceràmic i que presenten en un nínxol tancat amb una imatge escultòrica de
petites dimensions. Aquests retaules ceràmics, imatges,escultures... són
l’expressió de la religiositat popular, una mostra de devocions col·lectives
(l’advocació de tot un carrer o un grup de veïns cap a un sant,) un element més dintre de la cultura popular.
Els retaules ceràmics amb motius religiosos
apareixen per les nostres terres en el S.XVIII, moment en que la industria
ceràmica de Valencia adquireix gran rellevància i al llarg del S.XIX va expandint-se per tot
arreu. En el nostre poble existirien moltes imatges antigues però que amb tota
probabilitat desapareixerien o serien destruïdes durant la Guerra Civil i amb
posterioritat serien reposades. La Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià
incorpora en 2007 la protecció de determinats elements com són el plafons
ceràmics anteriors a 1940 i els atorga la figura de Bé de Rellevància Local.
Nosaltres tenim tres retaules declarats com a Bè de rellevància local i són el
de S. Jaume, el de S.Miquel i el de S.Tomàs de Villanueva ( ja desaparegut).
Tots
els retaules solen ser d’unes dimensions similars, exceptuant el de S. Miquel
que és un poc més gran, també el de la façana de l’església.Tots estant
compostos per taulellets quadrats d’uns 20 cm de costat aproximadament fets de fang cuit sobre els que s’aplica una capa d’una solució
estannífera que dona a les peces un fons
blanc i sobre aquesta es realitza el dibuix
mitjançant una plantilla, després es pinta i es sotmet a una nova cocció per a
que vitrifiquen els òxids colorants.
Els pintors utilitzen com a
models imatges d’estampes i gravats que segueixen la iconografia sagrada.
De vegades s’emmarca tot el
plafó amb una sanefa de rajols ceràmics rectangulars amb motius geomètrics,
florals... De vegades estan rodejats de motllures que simulen formes arquitectòniques.
Normalment els plafons ceràmics
estan col·locats dintre d’una fornícula, excavada en la paret amb la finalitat
de protegir-lo de les inclemències meteorològiques. De vegades se’ls cobria amb
una petita teulada i en la part de baix tenen una cornisa, on es posen les
flors. En unes ocasions està oberta i en altres rodejada d’una barana formant
una espècie de jardinera.
Ara tots solen tenir una bombeta
de llum per enllumenar el plafó sobre tot els dies del seu culte. Però alguns
encara tenen un ganxo o ferro d’on penjaven la llàntia per enllumenar-lo.
L’elecció dels sants no era
casual sinó que responia a la preferència dels veïns o persones particulars
devots d’un sant o d’altre, sempre relacionat en el Panteó Sagrat de la
comunitat. Així son molt freqüents per estes terres les advocacions a S. Vicent Ferrer, a S. Antoni,
S .Tomàs de Villanueva, sants molt coneguts, amb molta relació amb la nostra
cultura i als que la gent té molta vocació. En Benilloba també hi ha un carrer
dedicat a S. Joaquim que és el seu patró, a Sta Anna, patrona dels treballadors
de la rama tèxtil que té molta tradició en el poble o la Mare de Deu dels Dolors
que ha segut la patrona dels llauradors. En estos casos les advocacions estan
relacionades en el panteó sagrat del poble.
En determinats carrers no són
plafons ceràmics els que presideixen el carrer sinó que són escultures exemptes
que representen algun Sant, supose que són d’escaiola, amb uns 40 cm d’altura i estan col·locats dintre d’un nínxol de major
profunditat, de forma semicircular, rematat amb una coberta semiesfèrica i tot
el nínxol tancat amb clau per una porta de fusta amb el frontis de vidre per a
poder observar la imatge interior. Este és cas de S. Agustí, S. Pere i S. Pau.
De ara en davant parlaré amb detall de cada imatge situada en
cadascun dels carreres. Narraré aspectes de la vida del sant, els seus
atributs, les característiques del plafó ceràmic, la situació, etc. Ho faré poc
a poc, una imatge cada setmana per així no cansar al lector i tenir temps per
anar completant el treball.
