En el retaule es
representa a la Mare de Déu coronada i
aureolada. Asseguda i coberta amb un mantell blanc ornat amb or i el Jesuset
plantat sobre una cama. La mare de Déu fa de trono acollidor de
Crist. Ells dos, mare i fill porten un escapulari a la mà. Este és l’atribut d’esta
Mare de déu,i per ell la reconeixem. En la part inferior hi ha fidels que s’aclamen
a ella i dos àngels que els ajuden a arrimar-se.
La Mare de Déu
del Carme és una de les diverses formes d’advocació de la Verge Maria. I el seu
nom procedeix del Monte Carmel, a Israel, lloc on vivien ermitans. En l’època de
les creuades és fa fundar a Europa l’ Ordre de La Nostra Senyora del Monte
Carmel (Carmelites) que van estendre la
seua devoció. La seua festa es celebra el 16 de Juliol perquè segons la
tradició carmelita en esta data de 1251 es va aparèixer a St. Simon Stoch,
superior de l’ordre, la Mare de Déu del Carme i li va donar els hàbits i el
escapulari, que és el signe del culte carmelità, i li va prometre alliberar del
Purgatori a tots les ànimes, que hagueren portat l’escapulari durant la seua
vida, el dissabte següent del dia de la seua mort i portar-los al cel.
L’escapulari que
porta la Mare de Déu prové de l’escapulari monacal que és una peça de roba
format per una tira de tela amb una obertura per al cap i que penja sobre el
pit i l’esquena. L’escapulari devocional és una simplificació d’este i consta
de dues peces de tela de dimensió reduïda i forma rectangular, unides per un
cordó. Pot portar alguna imatge o inscripció i el de la Mare de Déu del Carme
és de color marró. Este escapulari té el
privilegi sabatí que consta, segons la tradició, d’assegurar l’ascens al cel, a
tot aquell que ha dut l’escapulari en vida, el més aviat possible, a més tardar
el dissabte següent al dia de la seua
mort.