dissabte, 29 de gener del 2022

EL MOCADOR MANDADERO


          Si busqueu per casa segur que en trobeu algun con aquest. Podria ser també d’un altre color: jo també els he vist amb el fons blanc o verd. Ara en desús, obsolet, oblidat pel fons d’algun calaix  va ser molta utilitat en altres moments. El mocador mandadero, no sé si tenia algun altre nom, possiblement si, supose que per allò de que servia per a fer mandados, era habitual per al transport de roba en els anys 50i 60 del segle passat. El mocador desplegat se li col·locava la roba plegada damunt i després es lligaven les puntes oposades, primer unes i desprès les altres amb un doble nus. I per al transport s’agafava dels nusos o es passava el braç sota el nusos. Facilitava el transport de la roba evitant les arrugues. Les dones, eren normalment les que el portaven  quan viatjaven. No tot el món disposava d’una maleta. També s’utilitzaven per portar la roba a fer algun arreglo a la modista o al sastre. Normalment per a coses de poc pes:peces de roba, cabdells de llana, retalls de tela... O tempora! O mores! Quins temps! Quines costums!

dissabte, 22 de gener del 2022

DONACIÓ I BENEDICCIÓ DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA FE

 




        La nit del  23 de Juliol de 1936  com a conseqüència del moviment revolucionari que va seguir la sublevació militar del 18 de juliol va ser assaltada l’església de Benilloba  i totes les imatges, orgue, mobiliari i objectes sagrats van ser cremats la plaça. Acabada la guerra i els anys més difícils, poc a poc van restaurar l’església i restituint les imatges. El diumenge de Rams, 30 de març de 1947, van beneir la imatge del Santíssim Crist de la Fe, com podem llegir en este fullet commemoratiu de l’acte, i la col·locarien en l’altar on la podem trobar actualment, en la segon capella de la part esquerra de l’església.  Esta imatge va ser, com també diu el fullet, una donació u ofrena feta per un matrimoni piadós del poble:Eduardo Garcia Ivorra i Matilde Reig Cardona.



dissabte, 15 de gener del 2022

LA EPIDÈMIA DE CÒLERA I EL PATRONAT

 

 


            El 24 de novembre de 1865 es va cantar a l’esglèsia de Benilloba un “Te Deum” en acció de gràcies per haver-se acabat la epidèmia del còlera.  “Te Deum” que traduït vol dir “ A Ti Dios “ són les primeres paraules d’un càntic de l’església catòlica originari del s.IV que es canta en  ocasions de  gran relleu o en celebracions per donar gracies, per exemple en el Vaticà es canta el 31 de desembre al finalitzar l’any, en la catedral de Valencia el 9 d’octubre per commemorar l’arribada de Jaume I. I en Benilloba es va cantar el 24 de novembre de 1865 per a celebrar el final del còlera. El còlera és una infermetat infecto-contagiosa produïda per la bactèria “vibrio Cholerae”  que causa una forta diarrea que pot conduir a la mort de la persona infectada en poques hores degut a una ràpida deshidratació. Es transmet per l’aigua no potable o a través d’aliments  contaminats. D’ací que és habitual que es produeixca en zones amb falta d’infraestructura de sanejament, o amb falta d’aigua potable i en general amb zones on predomina la misèria com  era la Benilloba del s.XIX  sense una xarxa de evacuació d’aigües fecals  ni una xarxa d’aigua potable.

                En Benilloba entre el 15 de setembre de 1865, en que  es produeix la primera mort per còlera, i el 23 d’octubre  hi ha un total de 13 defuncions per eixa causa. En 29 dies es van produir 13 defuncions, quasi una cada dos dies, d’elles 9 van ser dones  i 4 homes. I per edats afecta tant a gent major com a xiquets de mesos i joves de mitjana edat. Considerant que era una infermetat que en poques hores podia causar la mort del pacient i que no hi havia medicació ni remei per la infermetat lògicament es produiria una onada de pànic en la gent, on tothom es preguntaria si ell seria la propera víctima.

Este és  el llistat de morts entre les dues dates ( la data és la del dia del soterrar, la defunció es produeix el dia anterior per l’obligació de mantenir el cadàver 24 hores):

1M.Rita Ripoll Martí

D

16-9

62 anys

Cólera morbo

 2M.Francisca Cortes Cortes

D

18-9

54 anys

Cólera morbo

3Concepcion Garcia Vilanova

D

18-9

18 anys

Tifus

4M Asumcion Domenech Sanchis

D

21-9

25 anys

Cólera morbo

5Fco.Tomas Mullor Perez

H

21-9

11 mesos

Calentura infantil

6M.Magdalena Mira Camallonga

D

28-9

26 anys

Cólera morbo

7Fco Jose Ivañez crespo

H

4-10

20 mesos

Cólera morbo

8M.Fca Perz Cervera

D

6-10

62 anys

Cólera morbo

9Joa Ig Gadea Ortiz

H

7-10

5  anys

Cólera morbo

10M.Dolores Ripoll Garrigos

D

9-10

23 anys

Cólera morbo

11Josefa M.Mullor Domenech

D

9-10

16 mesos

Cólera morbo

12M.Dolores Mullor Domenec

D

12-10

32 mesos

Cólera morbo

13Tomás Paya Sempere

D

14-10

18 anys

Cólera morbo

14Emilia Borrell Jorda

D

16-10

32 mesos

catarro

15M.Rita Reig Guillem

D

18-10

69 anys

Cólera morbo

16Juan Bta Borrell Satorre

H

24-10

64 anys

Cólera morbo

 

                El mateix any es produeixen un total de 84 defuncions, quasi una cada tres dies. Les campanades a mort, entre avisos i soterrars, se sentirien tots el dies. Les defuncions serien per infermetats com : la pigota ( 6 casos), pulmonia (5 casos),tifus ( 4 casos), catarros, febres...

                Pocs dies després de la darrera mort per còlera, el 3 de novembre de 1865  Vicenta Maria Garcia i Monerris amb la llicencia del seu marit  Miguel Reig i Mira davant del notari Miguel Ripoll i Picó cedeix la casa de la seua propietat situada en el carrer S.Josep amb el nº 2 a l’Esglèsia Parroquial per a que s’utilitze com Hospital de pobres malalts  i asil de caritat, com alberg  de pobres veïns i transeünts. La casa consta  de dos pisos i  tres trams coberts, valorada en 1000 reals. Esta casa  es la que sempre hem conegut com Llar Parroquial o més popularment com Patronat i que si en algun temps es va utilitzar com a hospital o alberg desprès ha servit per a impartir la catequesis, com a escola, com a lloc d’oci per als joves, seu de Càritas,etc.


De 1865 és també la xilografia de Francisco Laporta "SOTERRAR D'UN LLAURADOR A BENILLOBA"

dijous, 6 de gener del 2022

LA NIT DE REIS

 


Passes,renou,murmuri,

de la gent que va baixant,

emocions contingudes,

nervis i tràfec com altres anys.

 

El sol ja s’ha post,

minva del dia la brillantor,

el moment arribarà

entre dues clarors.

 

De sobte el silenci

se senten els primers sons,

Notes d’una trompeta

acompanyen musicals acords.

 

Contesten des d’ací

sons més forts,

creix la il·lusió,

s’atropellen el bàtecs del cor.

 

Llums per la creu!

Torxes de flames enceses,

la sang s’accelera per les venes.

 

Ja s’acosten al pont,

fileres de llums de foc.

Un nen agafa la mà de la mare

 i ella el mira, somriu, quin moment de goig!

 

Sona la música,

el Reis van saludant,

les campanes comencen a tocar,

els patges desfilen endavant.

 

Majors, xiquets i grans

acompanyen al darrere,

tots a la plaça l’església!

és el bell instant.

 

La morralla no s’aguanta,

Miren,cerquen,escodrinyen…

No s’ho acaben de creure

el que els esta passant.

 

Les escales  al balcó,

el nen que espera,

el regal que puja

d’esglaó en esglaó.

 

Quin goig reviure eixos instants!

d’il·lusió, alegria, entusiasme, esperança…

en els que s’obliden mals, penes,tristors

angoixes i dissorts.

I no tornarà fins passat un any.