PLAÇA LA FONT

 

Homes asseguts a la porta del Casino

                La plaça la Font està situada en el centre del poble, entre el carrer S.Antoni a l’oest, el carrer Major al sud, la façana del Casino a l’est i al nord la façana de la casa que va albergar durant molts anys la Caixa d’Estalvis. És una plaça de reduïdes dimensions, que va ser oberta en els anys noranta del segle dinou amb el motiu d’instal·lar-hi una font pública que abastira d’aigua potable al poble. Es van necessitar 100 anys i tres projectes per a que es fera realitat la idea de portar l’aigua al centre del poble. I gràcies a l’obstinació d’un home: J.Vicente Domenech Monerris, més conegut per el tio Surdo, es va materialitzar el projecte que a més portava inclòs l’obertura d’una nova plaça i la instal·lació de la font en el seu centre. Açò suposava el tenir que expropiar el terreny que ocupava el jardí de la casa que pertanyia a la família Barrachina. Com podem suposar va esclatar un conflicte entre l’ajuntament i  la casa Barrachina que va durar uns quants anys i que és va resoldre amb un acord que suposava el cedir l’hort  per a la plaça a canvi  d’una certa quantitat d’aigua que aniria directa a la casa que la senyoreta tenia en el número 2 del carrer Major. Definitivament seria inaugurada plaça i font el 1896 com consta en la inscripció que hi ha en la font.

                Al llarg del segle XX la plaça ha estat el centre social del poble. La instal·lació d’un casino en la planta baixa de la casa de la senyoreta, anomenat popularment com casino de Dalt que feia funcions de bar i de teatre on es representaven obres i es feien concerts va fer que la plaça es convertira en el centre de reunió dels homes en els seus moments d’oci,centre d’activitats artístiques, al temps que era el lloc on anaven totes les dones del poble a poar aigua amb els seus vaixells,botijons i cànters. A determinades hores del dia era el lloc més concorregut del poble. També s’instal·laria ací la Caixa d’estalvis i monte de Pietat d’Alcoi, que amb el temps passaria a Caixa d’estalvis d’Alacant i Murcia, després a Caixa del Mediterrani i darrerament Banc de Sabadell fins desaparèixer fa uns quants anys. Este fet la va convertir també en el centre econòmic del poble.

                        La plaça sempre coneguda per la gent del poble amb el nom de Plaça la Font oficialment ha tingut dos altres noms: durant la segona República va rebre el nom de Plaça d’Arturo Herrero Company, nascut a Benilloba, militar amb la graduació de Tinent Coronel que al mantenir-se fidel a la República va ser afusellat per l’exèrcit de Franco en setembre de 1936. Al finalitzar la guerra la plaça va canviar de nom a Plaça de José Antonio, denominació que és va mantenir fins als anys huitanta.

                Hui amb un Casino renovat, un sol enllosat, una font obsoleta i abandonada, la plaça resta com un espai amb cert encant i la tranquil·litat suficient  on poder gaudir d’un cafè.

Inauguració de la Font i la Plaça.1896

PLAÇA DE LES PALMERES

 

                Esta plaça és anomenada popularment com “Plaça de les Palmeres”, encara que no sé si este és el nom oficial perquè no hi ha cap ròtol que ho indique. La plaça està situada en el creuament del carrer Major amb els carrers S. Cristòfol i S. Miquel.

                És una plaça de nova creació, inaugurada l’agost de 1994 com indica la placa, així que enguany va complir els 30 anys. Al ser recent, és una plaça dissenyada en el despatx d’un arquitecte i destinada a guarnir l’espai que ocupava la casa amb el número 10 del carrer Major. Casa que en la seua planta baixa va allotjar, durant molt de temps, una tenda de comestibles.

                El sòl de la Plaça està un poc més elevat que el dels carrers circumdants. En la façana oriental, sobre un fons de blocs blancs separats en fileres de tres per una franja de rajols grisos, hi ha un enreixat de barres en diagonal que dibuixen rombes de certa grandària i que sostenen els “jasminers” i rosers que creixen en el jardí que resta entre la paret i el banc de ciment. La façana meridional, amb la mateixa decoració de blocs blancs separat per les franges grises, sosté dues plaques de marbre: una fa referència a la seua inauguració i l’altra ret homenatge a Federico Borrell “Taino”en el 70 aniversari de la seua mort. Taino va nàixer en la casa que actualment ocupa la plaça però prompte va migrar amb la seua família a Alcoi. En 1936, a l’ inici de la guerra civil, es va unir a una columna de milicians que va eixir d’Alcoi per anar a combatre a Còrdova, on el sorprengué la mort un 5 de setembre del mateix any. En un principi, es cregué que Taino era el milicià que Robert Capa va captar en el seu objectiu en el moment que rep un tret però, amb posterioritat, es va dubtar de la veracitat del personatge. Esta foto és coneguda per tot arreu i s’ha erigit com a símbol de la barbàrie de la guerra civil i, amb tal motiu, es va col·locar l’escultura, perfilada amb ferro, del milicià amb el seu fusell en el moment en que és abatut.

                 La plaça resta oberta cap el carrer Major i el carrer S.Miquel i en este darrer costat s’alcen tres palmeres alineades que ja sobrepassen l’alçada de les cases veïnes.

PLAÇA L'OMET

 

                La plaça de l’Omet és la plaça més gran del poble, és el lloc on es desenvolupen els principals esdeveniments: ací es ballen les danses que actualment duren quatre dies, però que en temps passats duraven tota una setmana, de diumenge a diumenge, este és el lloc de les revetlles en les festes patronals d’agost, dels mercats de dimecres i divendres, a més d’altres actes que es fan sense tanta regularitat com concerts de La Filàrmonica Benillobense, obres de teatre, actes religiosos,etc. Tot açò la converteix en el centre de les activitats festives i socials.

                En la plaça és localitza la casa badia i també la casona que va ser residència de la família Mira, família amb importants propietats territorials i un llinatge destacat dintre de la societat local. La casa és de grans dimensions i amb un pati posterior. La façana ens mostra les tres altures: una planta baixa amb una portalada en el centre de grans carreus de pedra i dues finestres, una a cada costat, tancades per reixes de ferro; en el primer pis tres grans balconades amb reixats; i en el pis superior, el terrat o porxi, tres finestres quadrades de dimensions mes reduïdes. La portalada de carreus que arriba fins al tercer pis li dona una major distinció i prestància. Esta façana, amb la seua simetria i regularitat, presenta unes característiques neoclàssiques. Supose que la casa, per les seues característiques, és del final del S.XVIIl. En el segle XX passaria a mans d’empresaris que li donarien una activitat fabril.

                La resta de cases de la plaça presenten unes característiques similars: cases grans, amb façanes amplies, balconades i reixats, portalades de carreus, amb una entrada també gran, seller, amb capacitat per allotjar els arreus dels camp: animals, aparells, carros. Tot a imitació de la casa gran però amb unes dimensions més reduïdes. Serien les cases de llauradors propietaris, que aprofitant una situació de millora econòmica, construeixen les seus cases a imitació de terratinent i les construeixen fora del clos antic, en l’espai d’entrada al poble: no obliden que l’entrada era des de l’actual avinguda d’Alcoi.

                La plaça conserva el seu nom popular de l’Omet, encara que la gent la nomena com Olmet, nom que fa referència a l’existència d’un arbre d’estes característiques. L’om ha estat present en les places de molts pobles de la nostra contrada, així que no seria tan estrany que ací hi haguera algun Om. Durant la segona república se li va posar el nom de Plaça de Canalejas i amb el canvi polític passaria a Plaça del Generalísimo.

CARRER S. CRISTÒFOL

              Este carrer va del carrer Major fins la plaça l’Omet. Amb una direcció en un primer tram de Sud a Nord. Després  el carrer es desvia uns 45º i pren una direcció de  Sud-oest a Nord-Est. En este tram a la part esquerra forma com una replaça de forma triangular delimitada per la façana de la casa amb el nº 7 i la façana posterior de la casa nº 1 de la plaça l’Omet El carrer, per la seua banda dreta, té dues cases en les quals la porta principal dona a este carrer i per la banda esquerra quatre cases. Amb el nº 5 tenim una casa amb una portalada emmarcada per dos brancals de carreus  i una porta de fusta ben conservada que podria ser del s. XIX. La façana presenta dues finestres amb la particularitat de que estan enreixades. En la façana hi ha incrustada una pedra de màrbre amb la següent inscripció:

“Al EXCMO. SR.

DON PASCUAL DOMENECH Y TOMAS

MAGISTRADO DEL TRIBUNAL SUPREMO DE JUSTICIA DE LA NACION

COMO SINCERA PRUEBA DE APRECIO CON QUE LE DISTINGUE

Y DE ENTUSIASMO QUE SIENTEN POR SU ELECCION

AL CARGO MENCIONADO POR R.D. DEL 18 DE ENERO DE 1904

ESTE VECINDARIO Y EL AYUNTAMIENTO

HOY 7 DE FEBRERO DE 1904 DEDICANLE ESTE RECUERDO

              Pascual Domenech y Tomás va nàixer en Benilloba un 14 de gener de 1842 fill de Pasqual Doménech Mullor natural de Benilloba i de Mariana Tomás Doménech de Penàguila. Devia ser una família  acomodada que  va permetre al seu fill cursar estudis de dret. Va exercir l’advocacia a Madrid fins que va ser elegit diputat pel partit conservador de Francisco Silvela pel districte de Segorb en 1903. En 1904 va ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem d’Espanya. Abans, en 1899 va ser director general de presons.

                Este carrer seria el d’entrada al poble abans de que s’obrira la pujada a la plaça del Castell. Ja que  el camí d’entrada aniria des de l’Avinguda d’Alcoi, per la plaça l’omet i per el carrer S. Cristòfol al c. Major. Este carrer actualment nomenat com S. Cristòfol, també va ser nomenat com Carrer de Pascual Doménech i Tomàs. Popularment i per cert temps la gent el coneixia pel carrer de la Mol·lera  per el malnom de la família que vivia en el nº 3 i que regentava una tenda de fruites i verdures.