EL SALT HUI

 

Este era el riu que es podía vorer hui després d’un temporal que dura 11 dies, des del passat dia 16 de març. Abans quan no es sabia ni Danes, ni gotes fredes, ni fronts, ni es sabia el temps que anava a fer amb 10 dies d’antelació, les persones del camp diferenciaven una tronà (quan queia una forta pluja en un temps curt) d’una borrasca o una arruixà ( poca pluja en poc temps) d’un temporal( quan la pluja queia de forma moderada durant dies). El que si sabien era quin ven les portava (si era llevant, llebeig o gregal). Este temporal s’arrosega des del dia 16 de març i han caigut un total de  371 l/m2. Amb diferencia d’uns dies a altres, el que més el dia 26 amb 121 l/m2  i el que menys el dia 25 amb 1.5 l/m2. I este era la imatge del riu al seu pas per el nostre Salt. La caiguda de l’aigua produïa una forta remor augmentada pel seu ressonar dintre de l’estret entre penyes al temps que un boirim format per diminutes gots encobria tot el paisatge. Un espectacle que de tant en tant es repeteix encara que la gent acudeix a veure com si fora de nou. Una meravella més de la nostra natura.

FALLES EN BENILLOBA

 

 

        En Benilloba també s’han fet falles i ja fa un grapat d’anys. La primera foto correspon  a una  falla que es va plantar en la placeta l’estanc, a l’entrada del carrer S.Agustí en 1934.Sobre un cadafal pintat representant un mur de carreus hi ha tres ninots, dos plantats i un assegut darrere d’una taula. El sostre es de branques de fusta i rodejat de brosta de pi. Uns raigs de garlandes confluents en el centre del que penja una espècie de pinyata ornen la placeta. Dos xiquets miren la falla. La segona i tercera foto pertanyen a una falla plantada en el carrer S. Josep. Supose que és del mateix any, ja que en esta foto no està especificada la data. També sobre un cadafal pintat hi ha dos ninots, una home i una dona, una posta de la llum i una caseta que sembra un transformador de la llum. Els cartells no s’entenen, però en un apareix la paraula llum per tan sembla que el tema va al voltant de la electricitat. El carrer també està ornat amb tires de banderoles. En una foto una parella de persones majors posen davant la càmera mentre que les altres miren des de darrere la falla. En l’altra la gent està al voltant de la falla mirant-la mentre que un espontani s’aboca  a la càmera.

ANELLES

 

            Cada vegada en resten menys. El que era habitual vore’n, al menys, una en cada façana de casa ara sols en resta en alguna casa vella on en alguna façana nova que el propietari ha tingut el gust de conservar.  Era l’equivalent, salvant les distancies, a les actuals places d’aparcament. Els mitjans de transport (matxos,mules,ases)  d’altres temps també necessitaven del seu lloc per aparcar ja fora per descarregar  o bé per necessitat del conductor. I en cada façana de casa hi havia una d’estes anelles on lligar el ramal de l’animal a l’arribar a casa i tindre’l que descarregar o desaparellar (llevar-li tots els arreus que portava l’animal: la sària, l’albarda...) També hi havia una anella en la quadra on descansava. En alguns llocs on es podien ajuntar diversos animals en podien haver varies: a la façana de l’almàssera on arribaven els animals per descarregar, el la façana de la ferreria... Estes anelles era un element més del mobiliari urbà i ara un element decoratiu testimoni d’un passat no massa llunyà.