dissabte, 25 de maig del 2019

CONEIXEM?


Serieu capces de posar nom a estes persones?  i de dir el lloc on està feta la foto? A pensar i indagar un poc.



Efectivament com tots dieu estan en el Carrer Major davant la taberna del tio Barreta. Este és el que està assegut. L'assegut dalt del carro es Francisco Monerris(Paco Carretilla) i el que té l'animal pel morro es Francisco Morrió (Pacotisso).Este últim per un temps va continuar amb l'ofici de son pare que era draper i utilitzava el carro per anar pels pobles i masos baratan les pells, draps, espardenyes velles... per articles que les persones necessitaven: capells, culleres i cullerots,plats, forquetes...

dijous, 9 de maig del 2019

FESTITRÒ A BENILLOBA


           Hui, dia 9 de Maig de 2019 s’ha celebrat el FESTITRÒ a Benilloba, una de les moltes activitats prèvies de la Trobada d’Escoles en Valencià que es celebrarà el dia 8 de Juny. Ha estat una  festa de l’escola, la llengua i la música.16 escoles i mes de 1000 xiquets i xiquetes han omplit el carrers i places de Benilloba de Música, color i alegria. Les fotos són el testimoni d’ este esdeveniment.
















dissabte, 4 de maig del 2019

EL CALVARI



Sabrieu dir-me quants xiprers hi ha al nostre calvari? 








El  xiprer és un arbre prou habitual en l’hemisferi Nord, molt adaptat a les seues temperatures i al seus sols. És una conífera de fulla perenne, de forma piramidal  que pot arribar fins als 20 metres d’alçària i amb una longevitat que pot arribar als dos-cents anys. El seu tronc es  recte i l’escorça té talls longitudinals. Floreix en hivern i les seues fulles són molt xicotetes ( de 2 a 6 mm).  És molt freqüent veure’ls pels nostres calvaris i cementeris degut a la seua simbologia. Des de l’antiguitat clàssica ja se’l relacionava amb el món fúnebre. Com sempre està verd i apunta cap al cel es pensava que guiava a les ànimes cap a ell. El nostre calvari és un bon exemple de bosc de xiprers: la seua cura, repoblació i terrassament de tota la vessant ha fet que ens arribe amb unes condicions immillorables.  Podem veure exemplars de xiprers de diferent edats, des dels mes vells als mes joves, i de diferent grandària. Tal vegada a l’estar relacionat  i junt al nostre “ Campo Santo” ens ha privat de gaudir de la seua bellesa, del seu silenci i la pau que ens transmet quan s’ endinsem en ell.
                A la pregunta de quans xiprers hi ha en el nostre Calvari hem de dir que són  428 els arbres que poblen este paratge. Estan inclosos els que hi ha  a l’interior del cementeri. Pot haver un marge d’error  d’alguna unitat per la dificultat  de contar-los. 
    En quant a la seua antiguitat puc dir que la referència més antiga que conec del calvari es remonta a 1757. L'aleshores  rector de Benilloba  En Josep Serra conta en el Quinque Libri nº 6 de la Parroquia de Benilloba que en febrer d'este any va estar nevant entre els dies 1 i 4 del més de febrer, acumulant-se una considerable quantitat de neu. Per aprofitar la neu van decidir fer un pou de neu per acumular-la, guardar-la, i vendre-la en l'estiu i els beneficis invertir-los en la parròquia. El lloc triat per fer el pou va ser: " el sitio arriba en el fin del calvario a poca distancia de la capilla principiada" El resultat va ser que en deu dies es va fer un pou (clot) de 22 pams de fons per 28 d'ample ( uns 5 i 8 m. respectivament). Però el que ens interessa és el fet de que per esta data ja existia el nostre calvari.