|
| Foto: Arxiu família Joaquin Herrero i Joaquineta Domenech.www.unaherrerodebenilloba.com |
La foto (que pertany a l’arxiu de la família de Joaquin Herrero i Joaquineta Domènech i treta de la web www.unaherrerodebenilloba.com) és un autèntic document de gran rellevància per a la historia del nostre poble. Amb la proclamació de la II república en Espanya el 14 d’abril un grup de gent del poble ix al carrer per a celebrar-ho. Alguns vesteixen jaqueta i corbata, bona senyal de que anaven de celebració. Porten una gran bandera de la que no s’aprecia ni dibuix ni color, al costat un home porta un estendard amb les fotos dels capitans Fermín Galan i Àngel Garcia autors del pronunciament militar el 12 de desembre de 1930 en Jaca contra la monarquia d’Alfonso XIII i a favor de la república. Amb el fracàs de l’alçament foren jutjats, condemnats a mort i afusellats el 14 de desembre per la qual cosa es van convertir en màrtirs i símbols de la república.
La proclamació de la II república espanyola el 14 d’abril de 1931, de la
que estos dies s’ha complit el 90 aniversari, va ser la conseqüència
d’unes eleccions municipals celebrades el 12 d’abril, diumenge, en les
quals el partits republicans van obtenir majoria en 41 de les capitals de
província espanyoles. Una altra era la situació en les zones rurals i les
poblacions mes xicotetes. Tornant a la foto
hem de dir que no és una
manifestació molt multitudinària: un grup d’unes 50 persones acompanyen
els estendards i una pancarta de la que tan sols es llig: Viva. La resta
de gent està mirant a les
portes, balcons, i altres pendents del fotògraf. Els resultats de la
votació en Benilloba no arribarien a conèixer-se perquè segons he sentit
contar un jove del poble va entrar sobtadament al col·legi electoral i
agafant l’urna la va tirar a terra, trencant-la i escampant tots els vots.
Per la qual cosa es va invalidar la votació.
Altes coses que caldria ressenyar de la foto seria que es tracta del
carrer S. Josep també anomenat carrer les Eres i que en la república va
passar a anomenar-se com carrer de Francisco Bataller. El carrer està tot
empedrat amb un eix central format de pedres allargades i planes que
estaria més enfonsat que els laterals per canalitzar l’aigua de la
pluja.
La primera casa a ma esquerra de façana emblanquinada era un hostal.
També a este costat hi ha dues cases en les quals la finestra del porxi te
forma de mig arc. Doncs la primera pertanyia a la família Aracil-Crespo:
ací vivien José Aracil (Gabiel el Fuster) que va pertànyer a la quinta del
biberó (joves de 17 anys reclutats i que van participar en la batalla de
l’Ebre) i F. Javier Aracil també reclutat per anar al front i que amb
posterioritat seria oncle meu. La segona casa amb l’arc pertanyia a la
família Morrió-Grau,els meus iaios, i amb moltes possibilitats de que els
que estan abocats en el balcó o en la porta foren o mon pare o algun
oncle. També el fill major (Antonio Morrió va pertànyer a la quinta del
biberó).
En primer pla podem veure un fanal que pertany al primer enllumenat del
poble i que fins fa poc encara en restava algun pel poble.
En resum una foto amb valor històric pel moment que representa i
il·lustrativa sobre l’aspecte que presentaven els carrers del poble en
aquella època.
