dissabte, 8 de maig de 2021

FAM O GANA?

 


        Hui me s’ha acudit parlar de refranys, expresions, locucions, dites, frases fetes… al voltant de la parula fam que són habituals i populars en la nostra parla. Així, diem passar fam o passar gana quan necessitem suplir una carència no sol d’aliments sinó de altres tipus com per exemple de diners: fam de diners.Pel contrari el qui queda bé en taula i s'ho menja tot, li diem que té bona gana. Quan algú no està amb bona situació econòmica li se diu que passa més fam que un mestre d’escola, frase feta que ve d’un temps en que  els mestres no estaven massa ben pagats,  també tenir més fam que un lladre o  ser un mort de fam. Qui te fam somnia rotllos  se li diu quan hom desitja alguna cosa difícil d’aconseguir. Quan la situació no és gens bona per qualsevol motiu direm que la fam ens dirà cotxinos. Tens fam? Pega un bram: sentència irrevocable. Amb la fam que s’espera matar no és fam, insinuem que no hi ha problema quan s’atisba la solució. Per definir a un egoista diem el qui està fart, no se’n recorda de qui te fam. I per últim, quan en realitat tenim fam diem  que vegem animetes i quan mengem matem la fam.


dissabte, 1 de maig de 2021

UN EMBARBUSSAMENT I TRES ENDEVINALLES

 


Entre els records d’infància guarde este embarbussament i les risses que ens produïa a l’intentar repetir-lo  i les tres endevinalles que encara que les teníem apreses des de la primera vegada no ens cansàvem mai de que ens les repetiren.

Un arbret ben estisorejaet,

que no hi ha al món estisorejador

que sàpia estisorejar-lo millor.

 

Llarg com un budell

i redó com un garbell.

Que és?

 

Un bancal ben llaurat,

que la punta de la rella no li ha entrat.

Que és?

 

Una cosa com un plat,

xic xac, ja s’ha amagat.

Que és?


dissabte, 24 d’abril de 2021

FÀBRICA DELS CORTESOS


     

       Hui anem a parlar un poc d’una empresa de Benilloba dedicada la producció de bobines de fil de tota una gama de diferents de color i el seu posterior embalatge per a ser comercialitzades. Era l’empresa popularment denominada com dels Cortesos. Ella va estar localitzada en el nº 10 del carrer S. Antoni en una enorme casona que havia pertanyut a una branca de la família dels Mira. Este empresa sembla que va ser fundada o va escomensar a funcionar en 1929 sota la direcció de J. Cortés Vilanova, després va canviar de denominació a Viuda de J. Cortés Vilanova i finalment com a J. Cortés. Al voltant de l’any 60 del s. XX va canviar de localització al ser traslladada a València on va continuar treballant fins els anys 90.La seua producció de bobines de fil o també denominades sedalines era comercialitzada sota la marca registrada de “El Lobo” encara que va utilitzar altres marqués com era “El Reloj” o “Las Cerezas”.

Foto:cortesia de Vicent Espinós





Foto:cortesia de Vicent Espinós


Foto:cortesia de Vicent Espinós








Foto de les reballadores de l'empresa J,Cortés en els anys 50



















dissabte, 17 d’abril de 2021

14 Abril 1931.Carrer San Josep. Benilloba.

 

Foto: Arxiu família Joaquin Herrero i Joaquineta Domenech.www.unaherrerodebenilloba.com

             La foto (que pertany a l’arxiu de la família de Joaquin Herrero i Joaquineta Domènech i treta de la web www.unaherrerodebenilloba.com) és un autèntic document  de gran rellevància per a la historia del nostre poble. Amb la proclamació de la II república en Espanya el 14 d’abril un grup de gent del poble ix al carrer per a celebrar-ho. Alguns vesteixen jaqueta i corbata, bona senyal de que anaven de celebració. Porten una gran bandera de la que no s’aprecia ni dibuix ni color, al costat un home porta un estendard amb les fotos dels capitans Fermín Galan i Àngel Garcia autors del pronunciament militar el 12 de desembre de 1930 en Jaca contra la monarquia d’Alfonso XIII i a favor de la república. Amb el fracàs de l’alçament  foren jutjats, condemnats a mort i afusellats el 14 de desembre per la qual cosa es van convertir en màrtirs i símbols de la república.

                La proclamació de la II república espanyola el 14 d’abril de 1931, de la que estos dies s’ha complit el 90 aniversari, va ser la conseqüència d’unes eleccions municipals celebrades el 12 d’abril, diumenge, en les quals el partits republicans van obtenir majoria en 41 de les capitals de província espanyoles. Una altra era la situació en les zones rurals i les poblacions mes xicotetes. Tornant a la foto  hem de dir que no és una manifestació molt multitudinària: un grup d’unes 50 persones acompanyen els estendards i una pancarta de la que tan sols es llig: Viva. La resta de gent està mirant  a les portes, balcons, i altres pendents del fotògraf. Els resultats de la votació en Benilloba no arribarien a conèixer-se perquè segons he sentit contar un jove del poble va entrar sobtadament al col·legi electoral i agafant l’urna la va tirar a terra, trencant-la i escampant tots els vots. Per la qual cosa es va invalidar la votació.

                Altes coses que caldria ressenyar de la foto seria que es tracta del carrer S. Josep també anomenat carrer les Eres i que en la república va passar a anomenar-se com carrer de Francisco Bataller. El carrer està tot empedrat amb un eix central format de pedres allargades i planes que estaria més enfonsat que els laterals per canalitzar l’aigua de la pluja.

                La primera casa a ma esquerra de façana emblanquinada era un hostal. També a este costat hi ha dues cases en les quals la finestra del porxi te forma de mig arc. Doncs la primera pertanyia a la família Aracil-Crespo: ací vivien José Aracil (Gabiel el Fuster) que va pertànyer a la quinta del biberó (joves de 17 anys reclutats i que van participar en la batalla de l’Ebre) i F. Javier Aracil també reclutat per anar al front i que amb posterioritat seria oncle meu. La segona casa amb l’arc pertanyia a la família Morrió-Grau,els meus iaios, i amb moltes possibilitats de que els que estan abocats en el balcó o en la porta foren o mon pare o algun oncle. També el fill major (Antonio Morrió va pertànyer a la quinta del biberó).

                En primer pla podem veure un fanal que pertany al primer enllumenat del poble i que fins fa poc encara en restava algun pel poble.

                En resum una foto amb valor històric pel moment que representa i il·lustrativa sobre l’aspecte que presentaven els carrers del poble en aquella època.


diumenge, 4 d’abril de 2021

MENJAR-SE LA MONA

 

Jovens un dia de camp.Foto:Josefina Agulló

En Benilloba tradicionalment, com en molts altres llocs, hem anat a menjar-se la mona els dies de Pasqua. El final dels dies de desdejuni i abstinència de la Quaresma solia celebrar-se d’esta manera. La mona es comprava al forn o bé podia ser regalada per algun tio o tia, padrí o madrina i aleshores el dia de Pasqua el xiquet anava a sa casa a demanar-la amb una cistelleta. Sembla que el mot mona té el seu origen en la paraula àrab “munna” que significa regal. La mona està feta de panou, rematada en el centre amb un ou bullit i ornada per damunt amb sucre i clara d’ou muntada. De vegades es menjava acompanyada de llonganissa (que s’anomena de Pasqua) o sobrassada. Els xiquets solien acompanyar-la també amb el xocolate. Era típic menjar-se-la per a berenar els tres dies de Pasqua i també el dia de S. Vicent. Per a l’ocasió podíem estrenar unes espardenyes pasqueres o alguna peça de roba. En Benilloba soliem anar a menjar-se-la a diferents llocs: la font de la Teuleria, el Salt,La Casablanca, el Mas de Quintín,el Tossal del Moro,la font de Petrosa, el pins de D.Pedro, castell de Penella...Segons la moda de l’ època. L’ou es deixava  per a l’últim moment i  també era tradició trencar-li’l al front de qui se’ns posava per davant dient el verset següent:

Ací em pica,

ací em cou,

ací em menge la mona

i ací et trenque l'ou".

Hi ha que tenir cura de no pegar per la punta de l’ou perquè podia fer mal  i provocar-li un bon gínjol al front.

Bona Pasqua tingueu!

 


divendres, 26 de març de 2021

EL BASQUET

 



           El basquet era una cistella o caixa de forma oblonga, més llarga que ampla amb els extrems semicirculars. La base era un poc mes xicoteta que la part superior de manera que els llistons que la tancaven pels costats estaven lleugerament inclinats cap a  dins.Els llistons estaven fets de fusta, segurament de pi i les vares que els envoltaven abraçant-los eren branques de vímet partides per la mitat i clavades amb claus. El vímet permet doblegar-lo amb facilitat. Aquests cistells s’utilitzaven per a la càrrega i el transport de fruites i verdures: pomes, peres, tomaques etc. Per la seua forma i capacitat pense que serien prou difícils de manejar per una sola persona. Van deixar d'utilitzar-se en els anys  seixanta del segle passat.


dissabte, 13 de març de 2021

BENILLOBA EN BLANC I NEGRE IV



          Estes dues fotos es van fer el 5 de setembre de 1956. En una vegem a una parella de balladors de vesprada, el xic es José Luis Fuentes. L’altra són la totalitat del cap de dansa del mateix dia però per la nit. En esta podem fixar-nos en la indumentària d’elles: mantó obscur i falda llarga i ells tots amb camisa blanca, els pantalons algú els porta curts i els altres llargs. El calçat també és prou variat. Conec a algun però sense la suficient seguretat per posar-li nom.