divendres, 17 de setembre de 2021

ANUNCIS PUBLICITARIS II

 

        


    

        Continuem amb la publicitat que apareix en el programa de les danses de 1940. Un any després de la guerra  estos anuncis son reflex de l’economia local. En estes pàgines es publicita en primer lloc el Casino de Rogeliet ( com es coneixia popularment) situat en la placeta de l’estanc. Quantes històries s’hauran viscut entre les parets d’este casalot. Era casino, es feia ball i fins i tot assajava durant algun temps la nostra Filarmònica. En segon lloc tenim un anunci d’una tenda: Vda. De Daniel Ivorra. Allí es venia de tot: menjar,roba, perfums. Una tenda de les d’abans, antecedent dels actual supermercats, salvant el temps i les diferències. Tenda coneguda popularment com “la botigueta” i que molts de nosaltres encara hem conegut. I en darrer lloc la fàbrica de Joaquin Doménech Herrero, que segur que també se la coneixia per algun nom popular, però que desconec, on teixien mantes, producte que serà la base del posterior desenvolupament econòmic del poble i també alforges, producte molt habitual en la industria tèxtil d’aquell temps  per el seu ús i consum.

divendres, 10 de setembre de 2021

ANUNCIS PUBLICITARIS

 


             Actualment en l’economia de mercat un element fonamental és la publicitat. Per a poder col·locar qualsevol producte en el mercat amb perspectives d’èxit és imprescindible la publicitat del producte. S’ha de crear la necessitat per a poder vendre el producte. Ara vejam aquestos dos anuncis que apareixen en un programa de danses de 1940. En un d’ell una empresa de Benilloba (els Cortesos) oferta productes tan variats (diversificació de la producció) com són fils de cotó, sedalines i sodes (producte de moda en aquell temps). En l’altre, el Bar-Casino, el de la plaça de la font, oferta la seua varietat de begudes, així com entrepans i aperitius. Ah! també  un excel·lent cafè amb llet i un immillorable xocolate.


dimarts, 31 d’agost de 2021

RECORDANT LES DANSES

 



            Servisca esta foto com a record de les nostres danses. En ella la tia Balbina i Pepet l’Esquilador, dues persones molt balladores, de les que gaudien realment de les danses, de les que en sentir unes notes de la xirimita els faltava el temps per posar-se a ballar, de les que s’emborratxaven amb l’ambient de la plaça. Malauradament ja és el segon any consecutiu en el qual, pel motiu que tots sabem s’han deixat de ballar les danses. Al llarg de la nostra historia açò ha ocorregut en contades ocasions  i sempre per motius  molt difícils i desagradables com va ser els anys de la guerra civil i tal vegada en alguna altra ocasió amb motiu d’alguna peste. Esperem que  tot el so açò passe i l’any que ve ens pugam veure altra vegada a la plaça amb el so de la xirimita i el redoble del tambor, pugam comprar les bolletes de la rifa del mantó, o del cuixot, gaudir de la imatge dels mantons i del retrobament de tots els benillobers.


dissabte, 12 de juny de 2021

L' ALCOIANA DE DÈNIA

   

                Fa uns dies per Facebook vaig vore esta foto. De sobte vaig pensar “L’Alcoina de Dènia”! Perquè nosaltres dèiem Alcoiana a tot aquell autobús que transportara viatjers. Aleshores La Alcoyana era una empresa de transports que amb els seus autobusos i  des de la seua seu en Alcoi intercomunicava molts pobles de la província. Per Benilloba passaven dos línees: la de Quatretondeta-Alcoi i la de Guadalest-Alcoi. Esta segona per l’estiu es convertia en Benidorm-Alcoi, per allò del turisme. La primera, la de Quatretondeta-Alcoi de matí feia el recorregut de Quatretondeta a Alcoi i passava per Benilloba sobre les 8 del matí. A migdia feia el recorregut al revés i passava per Benilloba sobre les 2.30h.  La de Guadalest-Alcoi de matí feia el recorregut de Guadalest a Alcoi i per Benilloba passava un poc més tard, sobre les 8.30 h. i de vesprada retornava passant per Benilloba a les 16.30h. A més, pertanyent a un altra companyia, estava la línea Dénia-Alcoi, que de matí feia este recorregut i passava per Benilloba sobre les 9 i de vesprada retornava sobre les 16 h. Esta tenia la particularitat que passava per Cocentaina i acabava el seu recorregut a l’hostal del Racó, mentre que les altres dues anaven directes a Alcoi i feien una primera parada en la Plaça d’Espanya  i la segon en el seu garatge de l’Alameda.  Les tres tenien la finalitat d’apropar a tots els habitants dels pobles que recorrien al centre comercial i de servicis que suposava Alcoi. A Alcoi s’anava  a comprar articles d’ús no habitual com podien ser roba, articles de ferreteria, medicines, anar al banc, fer qualsevol gestió administrativa, visitar al metge o al dentista, agafar un altre autobús o tren per anar a Alacant o Valencia. També transportaven la il·lusió que suposava per a les persones visitar una ciutat amb les seues tendes, aparadors, bars i tràfec de gent que no era habitual en els seus llocs d’origen. La de Dènia apropava dos ciutats i comunicava un nombre me elevat de pobles i a la vegada més allunyats com Castell de Castells i ens permetia anar a Cocentaina on també podien fer-se certes gestions. En aquells moments de poc tràfic, el pas de les alcoianes suposava  moments de referència en el temps, el seu soroll característic ens donava, a xiquets, homes del camp, dones en casa o en el llavador, l’hora d’anar a escola o de sortir d’ella, d’esmorzar, de dinar,  berenar o canviar de quefer. Poc a poc va anar augmentant el nombre de vehicles particulars que ens permetia una major mobilitat i en qualsevol moment, al temps que minvava el nombre de passatgers d’estes línees de transport fins anar desapareixent una rere altra.

 

 

     

 

 


dissabte, 5 de juny de 2021

EL CRESOL

 



                El cresol és un utensili utilitzat per a fer o donar llum, consisteix en un recipient de llautó degudament modelat per a contenir un combustible líquid (generalment oli) i  amb els cantons xafats per a que puguen sostenir la metxa o ble. El funcionament era molt senzill: la metxa amb contacte amb l’oli i amerada d’ ell el transportava cap a l’extrem que una vegada encès mantenia constantment la flama. La metxa també es cremava encara que molt lentament i cada cert temps calia extreure-la un poc. El recipient tenia a un costat una prolongació de xapa acabada en ganxo que servia per a sostenir-lo en la mà o penjar-lo a algun lloc. D’ús habitual a les vivendes abans de la utilització de l’energia elèctrica  el seu mot roman en algunes frases fetes com:

-“Bona nit cresol, que la llum s’apaga”. Quan una cosa s’interromp de manera sobtada.

-“Ser com oli en cresol”. Per ressaltar l’oportunitat d’un fet o un acte.

-“No saber on es penja el cresol”. Per a destacar la ignorància.

                El cresols ara resten com a records d’un temps passat o com a peces de museu etnogràfic. Però crec que deurien tindre’ls presents i no oblidar-nos d’ells per si no tardem en tornar a fer-los servir com a conseqüència dels darrers tropells de les companyies elèctriques i l’evolució posterior que s’esbrina.


dissabte, 29 de maig de 2021

ONOFRE CLIMENT: UN BENILLOBER MORT A CUBA

 

Document cedit per Lola Herrero

        El que actualment coneixem per “la Guerra de Cuba”  en realitat van ser tres guerres o bé la guerra es va desenvolupar en tres etapes.

-Una primera etapa anomenada Guerra del 68, també Guerra Gran o Guerra dels Deu Anys que va començar en 1868 amb el “Grito de Yara” i va acabar en 1878 amb el Pacte de Zanjón on van capitular les forces independentistes cubanes front a l’exèrcit espanyol.

-Entre 1878 i 1890 algun grups independentistes dispersos no satisfets del resultats del pacte, ja que no  van aconseguir cap dels objectius desitjat, la independencia i l’abolició de l’esclavitud, continuaren la seua lluita en l’anomenada Guerra Xiquita.

- La tercera  va ser la guerra Hispano-estadounidense  en 1898 que va acabar amb la derrota espanyola que li va suposar la liquidació de les restes del seu imperi colonial: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

                Estes guerres van suposar una sangria per a les tropes espanyoles. Tropes formades per joves arrancats a les seus famílies, apartats del seu medi per anar a lluitar a un lloc estrany per a ells, en unes condicions molt difícils per el clima i condicions mediambientals, mal equipats, mal alimentats i pitjor preparats. Sols la guerra del 68 va suposar segons un informe d’Antonio Cánovas del Castillo la xifra de 100000 morts, la tercera part dels soldats enviats a l’illa i un 90% van morir en hospitals i per causes naturals.  Algunes d’estes víctimes van ser benillobers com es el cas  d’Onofre Climent Martínez que  sols dispose la partida de defunció que encara conserven els hereus familiars i la partida de bateig. Onofre  que pertanyia al Regiment d’infanteria de la Habana va morir en un campament militar amb un nom difícil de llegir (Magibueva) de còlera el 3 d’octubre de 1871 al 26 anys. Onofre havia nascut a Benilloba el 7 de gener de 1845 fill de Pascual Climent (llaurador i de Benilloba) i de Francisca Martínez (de Llíria). Els avis paterns eren Joaquín Climent de Benilloba i Teresa Moltó de Cocentaina. Els avis materns eren Onofre Martínez de Xiva  i Pascuala Causin de Llíria. Difícil d’imaginar el drama familiar i personal que suposaria el traure a un jove de sa casa i del seu poble de muntanya per emportar-se’l a l’altra banda de l’oceà a lluitar a un lloc desconegut, sense cap interès per a ell i amb unes condicions infrahumanes.


dimecres, 26 de maig de 2021

HOMENATGE ALS DEPORTATS DEL COMTAT AL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE MATHAUSEN

 




      

El 25 de Maig de 2021, 76 anys i 20 dies després de l’alliberament del deportats del camp de concentració nazi de Mauthausen la Generalitat Valenciana va retre homenatge, en el Centre Cultural de Muro, a les 8 víctimes de la nostra comarca del comtat que van sofrir i van viure en primera persona els horrors d’aquest camp. Ells van ser:

- Eduardo Garrigós Soler de BENILLOBA

- Blas Benilloba Ruiz de COCENTAINA

- Hermenegildo Vicent Ragués de GAIANES

- Joaquín Calatayud Bas i Vicente Tomás Mogino de MURO DE ALCOI

- Antonio Carbonell Nicolau de MURO DE ALCOI – CELA DE NÚÑEZ

- Miguel Cerveró Bay de PLANES

- Álvaro Vercher Cortell de QUATRETONDETA

A l'acte van assistir representants dels ajuntaments (malauradament no hi va assistir cap representant de l'ajuntament de Benilloba), familiars de les víctimes, membres del Forum per a la memòria històrica de Cocentaina i la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació, i Qualitat democràtica, Rosa Pérez Garijo. A l'acte van intevenir l'alcalde de Muro, representants del Fòrum (Joan Jordà) i Francesc Jover) i la Cosellera. Tots ells van recalcar la necessitat de posar en valor i retre homenatge a estes persones que amb el sacrifici de les seues vides van lluitar per valors tan grans com són la lliber
tat i la democràcia i van contribuir a la derrota del feixisme.