dissabte, 1 d’octubre de 2022

LA SALA

 


Esta foto feta en febrer del 1972 correspon a l’antic edifici de l’ajuntament amb el ròtol pompós de Casa Consistorial. Però  cap persona el coneixia per eixe nom. Tothom l’anomenava LA SALA.  A la sala duien els xiquets quan feien una malifeta, a la sala anàvem a pagar les contribucions, a  registrar un nou fill  o una defunció, per algun litigi, ser mesurat a l’entrar en quintes i algun assumpte més. Amb molta probabilitat este nom de La sala que li atorgàvem venia de l’època foral, aleshores era la Sala del Consell on es reunien els consellers del poble. Este mot que es va conservar durant més de dos-cents anys ara, pràcticament, ja no l’utilitza ningú.

                En esta foto podem vore encara el rellotge de sol, prou desdibuixat, que hi havia a la façana entre el dos balcons, així com la bústia on tiràvem les cartes per a ser enviades. Les arcades  de la façana estaven cegades per un mur en la part baixa i una cristallera en l’arc. Este edifici va ser derruït en el 1978 per a construir-lo de nou.


dissabte, 24 de setembre de 2022

L' ENLLOSAT DELS FORNS

 




Estes dos anotacions apareixen en la quadern de treball de Josep Soriano Guerrero, pedrapiquer d’Atzeneta, i corresponen al encàrrecs que fan els Forners de Benilloba al pedrapiquer per a que canvien el sòl de pedra dels dos respectius forns. Cada cert temps el sòl del forn de pedra s’havia de canviar degut a que les altes temperatures feien malbé les pedres, fracturant-se i perdent la uniformitat, aleshores la pala tenia dificultats per a relliscar al entrar o traure els pans. Atzeneta d’Albaida era terra d’artesans de la pedra a més de tenir canteres amb unes vetes de pedra adients per a traure llambordes que serviren per a esta tasca. Primer és Vicente Cremades propietari del forn del carrer S.Pere  ( al que anomenàvem Forn de Dalt )el qui li fa l’encàrrec el 20 de maig de 1956 i  després,  vespra de Reis (5 de gener) de 1957 és Vicente Pérez, propietari del forn de Baix ( carrer de s. Joan nº 4) el que li fa la comanda. La mesura dels dos deu ser similar encara que  una està en pams i l’altra en metres,  perquè el preu és el mateix. El forn de Baix va deixar de prestar el servei al voltant de l’any setanta del segle passat. El forn de Dalt en els anys seixanta va canviar de propietari i ha continuat fins l’actualitat encara que adaptat a les noves circumstàncies.

Les fitxes han estat proporcionades per Ximo Tormo, estudiós d’Atzeneta.


dissabte, 17 de setembre de 2022

LA BOTIJA I EL BOTIJÓ

 

BOTIJA

BOTIJÓ

En els diccionaris valencians les paraules BOTIJA i BOTIJÓ són sinònims: Recipient de terrissa que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure i amb un ansa en la part superior. Però per a nosaltres esta definició s’ajustava al que coneixem per Botijó. I la Botija (en femení) era un recipient també de terrissa però de major grandària, amb dues anses, una cada costat, i dos brocs , uno molt grand en la part superior per omplir-lo i un altre en la part davantera per a beure. La part anterior era de forma arrodonida (de ací crec que ve el seu nom en femení, similar a panxa d’una embarassada) i la part posterior plana. Mentre que la botija tenia una capacitat aproximada d’uns 5’5 litres  i la del botijó  era d’uns 3 litres. La botija, de major capacitat era utilitzada per els homes que anaven a treballar al camp durant tota la jornada mentre que els botijó eren més utilitzat en les cases i romania penjat en el lloc més fresc.


divendres, 9 de setembre de 2022

VELL CIPRÉS

 



Vell ciprés a l’horitzó,

vell ciprés arrelat,

vell ciprés dret

i entre penyes clavat.

Vell ciprés,vell

que apuntes al cel,

amb el tronc nu i

atapeït fullam.

Vell ciprés que encares

sol i sequeres,

pluges, neus i a tronades,

a vendavals i i llamps desafiant.

Vell ciprés

 de lluny un poble aguaites

que viu, alena i batega,

a les esquenes teues

del tot ignorant.

Vell ciprés que diu:

Estic ací dalt,

que no em veieu?

Testimoni de la vostra existència,

confident del vostre tràfec,

il·lusionat amb la vostra alegría,

immòbil al passar del temps.

I entre tantes aventures i fets,

el vol d’una palometa,

el niu  d’un gafarró,

el brunzit d’una abella

ha parit un nadó.

 

dijous, 11 d’agost de 2022

PRESENTACIÓ "APUNTS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE BENILLOBA"

 


El dia 5 de agost de 2022, acompanyat pel periodista Paco Morrió i davant d’un centenar de persones, vaig presentar el meu darrer llibre “ Apunts històrics i patrimonials de Benilloba” amb el pròleg de Pepa Garcia Hernandorena, presidenta de L'Associació Valenciana d'Antropologia. Després de molts anys de treball ha segut una satisfacció molt gran el traure este llibre en el que parle de 10 temes diferents tots relacionats amb el nostre poble. En estos 10 articles aborde els següents temes:

-L’emigrció de Benillobers als Estats Units d’Amèrica.

-El retaules ceràmics dels nostres carrers.

-El cementeri vell.

-La primera conducció d’aigua al centre del poble.

-El regadiu i les hortes de Benilloba.

-La grip de 1918.

-Petrosa i la seua història.

-La toponímia de Benilloba.

-El pas d’un benillober per Mauthausen.

-Un estudi geogràfic sobre el Salt.

Si algú està interessat en el llibre encara el pot adquirir.







dimecres, 20 de juliol de 2022

PRESENTACIÓ "APUNTS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE BENILLOBA"

 



Amb este cartell vos anuncie la pròxima presentació de "APUNTS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE BENILLOBA" un llibre, amb més de 300 pàgines, en el que parle de 10 temes diferents sobre la història i el patrimoni de Benilloba, il·lustrats amb més de 170 fotografies.

dissabte, 18 de juny de 2022

ANTIGA SEU DELS MOROS DEL CASTELL ( EN EL SEU 75é ANIVERSARI)



     En esta foto vegem l'antiga seu de la fila dels Moros del Castell. Era un localet de xicotetes dimensions que a més es va fer servir com a  taberna des de la seua fundació. En ella van estar com a conserges: Pepico Reig( Cabrerot), José Gòmez (l'Esquilador), José Gonzalvez (Pep d'Espenta), Enrique Llinares( El Florido), entre altres. En hivern els diumenges de migdia que feia bon oratge es treien les taules fora a la plaça i en estiu per les nits a la fresca ( les actuals  terrases que tan de moda estan ara).Quan l'oratge no ho permitia restaven dins:amb molta feina tres o quatre tauletes i unes quantes persones al mostrador.  El colpet de café licor "el lobo", la cervesseta " l'Àguila" acompanyaven al plat de tramussos i cacaus, les faves bollides o el platet de fetge i magre. Després si hi havia temps  es jugava el coto: que si mates, que si la deixes passar, que si les vint o les quaranta,que si les deu de la darrera,si triunfe totes meues. Així passaven les hores, així matavem el temps.Esta era la filaeta dels Moros del Castell. La foto la va  fer. Mario Guillamon el 13 d'abril de 1979