LÀPIDA V

 

        

            Aquesta foto pertany al quart i últim fragment de làpida trobat a la casa nº 8 del Carrer Sant Pere de Benilloba. Les seues dimensions són 31 cm d’altura, 22 d’amplària i 6 de grossor.  La seua morfologia és del tipus apaïsada  i presenta molt mal estat de conservació, per la qual cosa es de difícil lectura. Malgrat açò , lo poc conservat de les cinc línies  fragmentades permeten, seguint les habituals fórmules, restituir una part del text i una cronologia aproximada.

                El fragment presenta una gran fractura  que el divideix en dos, i s’obrí deixant sense material petri el centre del camp epigràfic. Per el que s’aprecia en la part dreta presentava un llistell exterior.

La reconstrucció del text seria:

1 [ En el nombre de Dios, El Clemen] te, el [Misericordioso]

2 No hay mas [divinidad que Dios. Maho] ma es el envia

3 [do] de Dios. [Falleció Mu] hammad (?) bn

4 Jalaf (?) [ -¡apiádese de él Dios!-(?) el dí [a]

5 [...] uno de (?)[...]

                 Per les característiques cúfiques amb lletres en ressalt i per el formulari empleat, els especialistes situen la làpida  funerària entre els anys centrals o inicials de la segon mitat del segle XI ( entre 1045 i 1060).

Font : “Els musulmans del Comtat”. Cap XV : Inscripcions àrabs del Comtat. Virgilio Martínez Enamorado. Pp 278-279. Edit. Centre d’Estudis Contestans.

AURORA 2026

 

    Un any més,  el dia S. Vicent, com marca la tradició, ens reunim voluntàriament alguns  veïns per assistir a l’Aurora  i acompanyats per algunes guitarres i bandúrries recórrer el poble, carrer a carrer, per a cantar   les estrofes dedicades a cada Sant. Tots els carres més antics del poble estan dedicats a l’advocació d’un Sant amb la seua corresponent imatge on es para l’Aurora per oferir-li el seu cant.             Prèviament, a les 6 del mati es va a casa del Rector per a cantar-li i després a casa l’alcalde on ens ofereixen algun cafè acompanyat d’alguna pasta o licor (per agafar forces, diuen). A continuació, amb un rotund silenci, custodiats pel colps rítmics del bombo, avança l’Aurora, que començant per l’església recorrerà tot el poble a mesura que poc a poc clareja  per acabar al mateix lloc, ja plenament de dia.

LÀPIDA IV

 

        El tercer fragment de làpida funerària trobat a la mateixa casa del carrer Sant Pere ( la nº8) és el d’aquesta foto i mesura 26 cm de llargària, 22  cm d’amplària i 8 cm de grossor. Aquest fragment conserva sis línies  d’escriptura àrab en relleu i incompletes, de les quals  es poden restituir unes quantes paraules, suficients per a comprovar que la primera línia es la basmala, entre la segon i la quarta es desenvolupa un passatge corànic, seguit de l’expressió hada qabr, el nom del difunt i la data. A continuació la traducció del text:

1 [En] el nombre de Dios el Clemen [te el Misericordioso. ¡Hom]  

2 bres lo que prome [ te Dios es verdad! ¡ que no]

3 os engañe la vi [ de acá y que no os enga]

4 ñe acerca de Dios [el Engañador ( Corán, XXXV,5). Esta es la tumba]

5 de Galib bn [...]

6 [...]

    Per les seus característiques els especialistes la situen en la segona mitat el segle XI, entre el 1050 i el 1100 de la nostra era.

Font : “Els musulmans del Comtat”. Cap XV : Inscripcions àrabs del Comtat. Virgilio Martínez Enamorado. Pp 276-278. Edit. Centre d’Estudis Contestans.

 

BENILLOBA: MEMÒRIA D'UN POBLE

 

        “Benilloba: memòria d’un poble” és el títol de l’exposició de fotos que podrem veure ben prompte.  En el més de juny i amb la col·laboració de l’Ajuntament  s’inaugurarà una exposició en la que veurem amb imatges la història del poble a llarg del segle XX. Una col·lecció de fotografies aportades per diferents persones que ens mostraran moments, situacions, actes, efemèrides, fets... en que els protagonistes són  els veïns del poble i el seus avantpassats. Un testimoniatge que ens servirà per conèixer  la nostra història, els nostres orígens.

LÀPIDA III

 

                Aquest fragment de làpida musulmana també es va trobar  en les obres de la casa nº8 de carrer Sant Pere. Les dimensions som 22 cm d’altura, per 20 d’amplària i 4 de grossor.  Presenta quatre línies d’escriptura de l’interior del camp epigràfic, es a dir, és un fragment de la zona central de la làpida. La traducció de la poca escriptura seria la següent:

1 (...mu) rió la vela (...)

2 (...) el último del año (...)

3 (...) y trecientos (...)

4 ((...) fiesta del (...)

                Per el poc text sols es pot intuir que fa referència a la mort d’algú, a la data, a finals d’un any del tres-cents ( segons el calendari musulmà) i que eixe dia es celebrava alguna festa.

                Per les seues característiques és pot datar en la primera mitat del segle X. En una franja ampla que podria anar entre el 922 i el 950.

Font : “Els musulmans del Comtat”. Cap XV : Inscripcions àrabs del Comtat. Virgilio Martínez Enamorado. Pp 273-274. Edit. Centre d’Estudis Contestans.

LÀPIDA MUSULMANA II

 

Aquest es un dels tres fragments de làpides musulmanes que es van trobar en els anys 60 en les obres  de rehabilitació de la casa nº8 del carrer sant Pere de Benilloba. Estava formant part d’una paret de maçoneria  del pati de la casa. Es va trobar junt a altres dos fragments  de làpida que no es sap si pertanyien a la mateixa làpida o a altres diferents, perquè van eixir del poble i  se’ls va perdre la pista. L’aparició conjunta  d’aquestes inscripcions fa pensar que es tracta a d’una troballa en que totes les peces tenien una mateixa procedència: segurament  la maqbara ( cementeri ) del poblat del Tossal del Moro. Els restes del qual servirien de cantera per als habitants posteriors de la zona.

                Aquest fragment mesura 33 cm de llargària, 28 d’amplària i 11 de grossor. És una pedra arenisca porosa, pròpia de la comarca. Aquest fragment es el angle superior dret de la làpida  amb una part xicoteta  del camp epigràfic. Sols conserva una part de la basmala  i part de l’expressió “esta es la tomba”.

                Així seria la traducció:

1 (En) el nombre de Dios el (Clemente)

2 (el Mise)ricordioso. Esta és la tum (ba)

3 al

                El fragment conserva  el marc, un ressalt de 2 cm que rodejava el cap epigràfic. L’escriptura és cúfica amb els caràcters gravats en relleu. Els estudiosos s’aventuren a dir que es una peça de les més antigues  de les inscripcions conegudes de l’àrea valenciana d’època musulmana. La seua cronologia podria situar-se entre l’any 890 i el 930.

Font : “Els musulmans del Comtat”. Cap XV : Inscripcions àrabs del Comtat. Virgilio Martínez Enamorado. Pp 273-274. Edit. Centre d’Estudis Contestans.

LÀPIDA MUSULMANA

 

                    En el Llibre  “El musulmans al Comtat” editat per el centre d’Estudis Contestats apareix una referencia  a un tros de làpida  musulmana trobada a Benilloba. Concretament diu: En la dècada dels 50 del segle XX, formant part del mur d’una casa de Benilloba , es va trobar esta peça d’ arenisca rodena, les medides de la qual són 14 cms d’altura, per 18-19 d’amplària i un grossor entre 7.8 i 9. Des d’aleshores i fins que va arribar al Centre d’Estudis Contestans va servir com a partidor d’olives. Presenta el següent text:

Part superior:

1 en el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós

2(Dios) beneïsca a (el nostre) senyor i profeta Mahoma

3 el noble, a la seua família i companys

4 i els salve

Front:

5 ¡Tu, que estàs junt a

6 esta tomba!¡ plora per qui ha estat tirat a una tomba!

7 L’amo d’esta tom (ba)

8 és Sulayman bn Sa’d

9 Sulayman.( Beneísca) deu a

10 (nostre) senyor el noble Mahoma.

                En les seues 10 línies d’escriptura, 4 en la cara superior i 6 en la frontal, mostra un tipus d’escriptura cursiva, modelada amb incisió, amb diferents grafemes que porten els punts diacrítics. El text de la cara frontal consisteix en un poema de prosa rimada de caràcter funerari, coincident en alguns temes amb exemplars almerienses del segle XII, com deixa veure C. Barceló, que situa la lauda, per paral·lels  de diferent tipus, entre els anys 620 i 660 de la hègira (1223-1262). El personatge soterrat sota la làpida li deien Sulayman bn Sa’D (bn) Sulayman.

    Font:"Els musulmans al Comtat". Centre d'estudis Contestans.2009