EL CARRER MAJOR

 

El carrer Major engalanat per a les festes de 1947.

    Es el primer, el capdavanter, el preeminent, el guia, el principal, l’inicial a partir del qual naixen els demes. Per ell transcorren tots el esdeveniments: desfiles, cavalcades, festes, celebracions, alguna manifestació social, bodes i els difunts en el seu darrer viatge. Des del seu inici en la plaça l’església fins a les antigues escoles és el carrer més llarg i el més freqüentat. Antany molt animat en el moment d’entrar i sortir de les fàbriques, en els dies de mercat o en l’horari d’anar o eixir de l’escola.

    Assegut sobre segles d’història (restes materials i humans de tems passats ha aparegut al fer obres en ell) anhela temps millors, ànsia la nostra atenció.

    El seu traçat és molt irregular, trams rectes i voltes s’alternen contínuament, fruit d’una llarga història i un creixement progressiu al llarg d’un antic camí. Discorre amb un lleuger ascens, més pronunciat en dos trams concrets: a l’eixida de la plaça l’església i en la intersecció amb el carrer Salamanca.

    El carrer que consta de 28 cases per la seua banda dreta i 30 per l’esquerra sempre ha conservat el seu nom de carrer Major. Este nom, que s’utilitza per anomenar el carrer principal, és molt habitual per la nostra geografia i quasi tots el pobles tenen el seu.

El carrer Major en els anys 60 del s.XX

 

CARRER S. JOSEP

         Els carrer S. Josep arranca de la plaça l’Omet i, amb un traçat irregular, arriba fins al mur del pati del centre escolar “Virgen de los Dolores”. Abans, fins als anys setanta del segle XX el carrer arribava a l’altura de  l’edifici que anomenem Patronat,posteriorment amb l’ampliació del poble i l’aparició de nous carrers i edificis (Casetes Noves,Cooperativa i el centre escolar)  el carrer s’allargaria.

                 El seu traçat irregular  i curvilini, amb trams que s’estrenyen i altres que s’eixamplen, és degut a que el carrer s’ha edificat  sense una planificació rectora, seguint l’antic camí que portava a les eres del poble. En este carrer cal destacar tres edificis: el que ocupa la casa amb el nº 5 que era un antic hostal i que encara conserva el seu nom:Hostalet. Lloc on trobaven allotjament  les persones amb les seues cavalleries i carruatges de mercaderies. El segon edifici que cal destacar és la casa amb el nº 8, no se exactament l’any de la seua construcció( entre els anys cinquanta i seixanta) però per les  característiques de la seua façana: línees geomètriques simples, escassa ornamentació, disseny  senzill i funcional pertany a l’estil arquitectònic racionalista. El tercer edifici seria la casa coneguda com el Patronat que va ser una donació d’una particular  a l’església per a que fora usada com a Hospital de pobres malalts i com alberg de pobres veïns i transeünts. Posteriorment seria dedicada a altres usos:com llar de joves,classes de catecisme,etc.

                El carrer consta de 15 cases en la seua banda esquerra i 9 per la banda dreta. Encara que el seu nom oficial es el de Carrer San Josep popularment sempre se l’anomenat com carrer les Eres, perquè era el camí de pujada a les eres del poble. En l’època de la segona república va  canviar la denominació a carrer de Francisco Bataller, supose que en homenatge a Francisco Bataller Garcia, valencià i secretari general d’Esquerra Republicana.

 

 

PLAÇA DEL SOLAR

    Que és el Solar?  una plaça?  Un carrer?  Solar,segons el diccionari,  és una porció de terreny destinada a edificar-hi. Però este no seria el cas. Mes bé podríem declinar-se  per un significat derivat del sol, (sol astre). El solar és, o millor era, un lloc on la gent eixia a prendre el sol. En els mesos del cruel hivern les persones majors acudien a passar les estones d’oci en este lloc solejat, també els no tan majors en els dies festius ací és reunien per a a xerrar, fer les seus partides de calig o altres. El que hui diem socialitzar.  L’ indret era ideal per la seua situació enfocada al migjorn i al recés de la tramuntana  que ofert  la tanca protectora de les cases. Un lloc ideal en els dies solejats  de l’ hivern. També proporciona certes avantatges en els dies calorosos d’estiu quan a poqueta nit, o ja de nit, es pot gaudir de la frescor que puja del riu, de la fresca de la serena. I de la verdor de la primavera, i dels colors de la tardor. Un espai on adelitar-se de la serenitat interior, de la conversa intranscendent, de la companyia dels veïns,de l’ aldarull dels infants.

                Avui és una plaça com resa el rajolet, cuidada per els pocs veïns i deixada i traïda per les autoritats: pàrquing d’automòbils, sòl apedaçat... Carrers i places ja no són per a les persones, són per als vehicles, claveguerams, conduccions d’aigua, llum,telèfon, internet. L’home  ha renunciat a la bellesa  de l’exterior i, aliè a ella, resta a casa contemplant-la des d’una una pantalla.

 

CARRER S. JOAQUIM

Carrer S. Xoxim amb l'ornamentació per a les festes de 1947.

Ornamentació del retaule de S.Joaquim.1947.Fotos: Josefina Agulló

    

 

                Ja ben avançat el carrer Major, i per la seua banda dreta, surt cap al Solar el carrer San Joaquim, anomenat popularment Sant Xoxim. Amb una direcció  de nord a Sud, encarat al migdia, que li permet estar ben  solejat, fins els anys huitanta del segle passat el carrer s’estretia a l’altura de les cases amb el nombres 17 i 10. Un mur de pedra que tancava els bancals reduïa el carrer a la meitat fins al Solar i la seua continuació cap a la carretera ( antic camí d’eixida del poble cap a Penàguila). Amb l’obertura les carrer Calderón de la Barca va desaparèixer el mur i es va eixamplar el carrer Sant Xoxim. Este carrer consta de  huit cases en la seua banda esquerra i nou en la dreta. Un detall anecdòtic el podem observar en la façana de la casa amb el nº 10: les restes d’un antic fanal que pertany al primer enllumenat dels carrers que és va instal·lar a principis del s. XX. El carrer sempre  ha conservat el seu nom, fent honor al patró de Benilloba, a excepció de l’època de la República en que  va rebre el nom de carrer de Mèxic.

CARRER SALAMANCA

 

        Continuant amb la descripció de carrers de Benilloba  hui li arriba el torn al carrer Salamanca. Este, com altres, parteix del carrer Major per la seua banda dreta amb una direcció de nord  a sud i amb un descens lleuger primer i més pronunciat, al final, en la davallada cap al Solar. És un carrer amb un traçat rectilini que ens fa pensar en que obeeix a una planificació i una disposició de 7 cases en la banda esquerra i 6 a la dreta. Per la seua alineació cap al migdia és un carrer molt solejat i amb una bona vista cap a la vessant del Tossal d’Espinós que li dona un fons de verdor. Esta finestra a la natura com la culminació d’un solat a dos colors franquejat per els tests amb les plantes li donen un atractiu especial, un encant que invita a admirar. El seu nom de carrer Salamanca, grandiloqüent i pompós, li ve de José Maria de Salamanca y Mallol, marqués de Salamanca, Conde de los Llanos i Grande de Espanya. José M.  de Salamanca va nàixer a Málaga en 181, estadista, polític i home de negocis va ser un  destacat personatge  en el segle XIX, aconseguint acumular una gran fortuna. Però el que ens interessa és el fet de que va participar en el projecte de construcció del ferrocarril de Madrid a Alacant malgrat que el negoci ferroviari estava en mans de companyies angleses i franceses. El 4 de gener de 1858 arriba el primer tren a Alacant i el 9 de gener del mateix any es reuneix  l’ajuntament de Benilloba amb sessió extraordinària sota la presidència de l’Alcalde Francisco Garcia Monllor (el Tio Paco el Ros, avantpassat dels Ros actuals)  i disposa donar-li les gràcies a D. José Salamanca per el servei prestat a la província amb l’acabament de la via férrea Madrid-Alacant  i titular un carrer de Benilloba amb el nom de Salamanca. Des d’aleshores manté el seu nom.

 

CARRER S. PERE

    El carrer S. Pere surt del carrer Major, entre les cases amb el nº 23 i 25, en direcció cap al nord amb un lleuger ascens i descrivint una curvatura a mesura que avança cap al sud-est. Més endavant creua entre els carreres Sta. Anna i la Tàpia i amb un ascens més pronunciat acaba en el carrer S. Llorens. Seguint esta trajectòria puja un primer nivell fins l’altura de les cases  amb els nº 15 i 6, després planeja i puja  un altre nivell fins al carrer S. Llorens. En este últim tram de carrer hi havia una font pública encastada en la pared. Este carrer té 14 cases per la seua banda esquerra i 7 per la dreta. En el segle XVll el carrer sols tindria cases per la seua banda esquerra  i posteriorment en el  XVIII, època de  creixement econòmic i demogràfic es completaria el carrer fins el creuament del carrer Sta. Anna i la Tàpia (antic camí cap a Gorga).El seu nom ha estat sempre com a Carrer Sant Pere encara que popularment se l’ha conegut com el carrer del Forn de Dalt  i en temps de la segona república li  van canviar el nom a carrer 14 d’abril en homenatge a la data en que va ser proclamada la República.

 

CARRER S. JOAN

        El carrer Sant Joan és un carrer llarg que arranca del carrer Major  i desemboca front l’eixida de l’Abadia, en el lloc on trobem l’abeurador. En un principi té una direcció de nord a sud però  després va descrivint una curvatura cap a l’oest i acabarà amb una direcció est-oest. El carrer mostra un primer descens suau fins al carreró S.Joan, descens que anirà en augment fins al creuament amb la via que du al Solar, desprès, al temps que gira cap a l’est, es més pla i en el creuament amb el carrer S.Miquel inicia un fort descens fins a l’abeurador. Esdevé com si en tota la seua llargària baixara tres nivells que corresponen a tres terrasses de descens cap al nivell del riu. El carrer consta, per la banda esquerra, de nou cases amb  i per la banda dreta de set cases amb l’entrada principal per este carrer. A banda hi ha altres cases l’entrada principal, de les quals, és per un altre carrer, així que encara que tenen una façana que dona  al carrer S. Joan no comptabilitzen coma cases d’este carrer. Des  del primer tram de carrer surt, cap a llevant,  un carrer més estret que té identitat per a ser independent i tenir el seu nom,  però que sempre s’ha denominat com Carreró de S. Joan. Este carrer consta de sis cases en la seua banda dreta i una casa en l’esquerra, ja que la casa amb el número tres, que era un forn de pa, degut a les seues grans dimensions, ocupa bona part de carreró. El carreró acaba amb una costereta en ziga-zaga per a sortir al Solar. Este carreró era la sortida del poble cap a Penàguila. El forn que hi havia en la casa amb el numero tres del carrer S. Joan, i que   era conegut com el forn de Baix ( ja que hi havia un forn de Dalt en el carrer S.Pere) va estar coent pa, amb despatx al públic,  fins als anys setanta del segle XX.

                Al final del carrer, i adossat al mur, estan les restes d’un antic abeurador. Actualment en dessús era el lloc on bevien les cavalleries abans o després del seu treball. L’abeurador és un bassi de forma rectangular incrustat en el mur i cobert amb un arc de rajol.

                El carrer s’ha conegut sempre amb el nom de carrer de S. Joan encara que també s’anomenat com a carrer del forn de Baix i en l’època de la segona República va rebre el nom de Pablo Iglesias en homenatge  al fundador del PSOE i la UGT.