LA FILARMÒNICA 1983

 

Em sap greu posar esta foto en tan males condicions però no dispose de l’original que és a color i amb molta mes qualitat ( si algú té la gentilesa de passar-me-la la canviaria d’immediat). La foto l’he treta del programa de festes de 1983, per tant la foto serà de 1982. Però, en esta sèrie de fotos del la Filamònica Benillobense, no em podia oblidar de esta etapa tan bonica que vam viure en la banda amb el director contestà F.J.Molina. Supose que va ser tan especial per a mi perquè vaig pertànyer a la banda durant esta època. Però també perquè en eixos anys van entrar a formar part d’ella un grapat de joves amb molta il·lusió i això es va veure reflectit en moltes actuacions, concerts i eixides a tocar a altres pobles (Fogueres de S.Joan a Alacant, festes de Xixona, Ontinyent, Cocentaina, Muro, Banyeres entre altres). Vull nomenar a tots els components encara que crec que és fàcil reconèxer-los. D’esquerra a dreta tenim: en la fila superior a Miguel Alvado,Ximo Julià, Joaquin Mira, Joaquin Monllor, Julia Colomina,Salvador Llorens, Yolanda Campos,J.Miguel Seguí, Miguel Alvado i Juanjo Barrachina. En la fila d’enmig: José Cerdà, J. Antonio Verdú, Joaquin Julia, Joaquin Carbonell, José Julià, Vicenta Garcia, Antonio Colomina, Vicent Julià i J.Enrique. Asseguts: Ximo Reig, Vicent Devesa, Salvador Casanova, J.F.Molina ( director), Demetrio Barrachina,José Climent,J.Antonio Morrió i José Cantó. L’abanderada Francisca Monllor.

LA FILARMÒNICA. ANYS 50

  La Filarmònica per estos anys contava amb 2 tubes,un bombardí,2 trombons,1 fliscorno, 2 trompetes,4 saxos, 4 clarinets i els tres de la bateria. El nombre de components de la banda no ha variat molt al llarg de la seua història. La banda ha tingut els seus daltibaixos, en les millors époques amb sot ha superat els 30 músics. En els pijors moments han quedat 20 músics. En una societat d'este tipus en el que hi ha que compaginar aficció, dedicació, esforç, el fet de que siga un passatemps i no una feina i el que hi ha tantes voluntats i caràcters  com persones, el mes normal és que varie molt el nombre de components d'uns moments a altres. però el més important és que haja tingut una continuitat durant tants anys.  Per la qualitat de la foto i la seua antiguitat fa difícil reconeixer a cap persona.

LA FILARMÒNICA FA 100 ANYS

 Encara que és difícil saber l’origen de la banda de música de Benilloba, molt bé podríem atribuir-li uns 150 anys d’història. Durant tota esta llarga vida  ha passat per molts alts i baixos però no ha parat de fer música i animar al poble en les festes i altres actes. Esta foto serà de les mes antigues de la banda i jo la dataria a principis del segle XX. Impossible ja de reconèixer a cap membre.

LA FILARMÒNICA 1980

 

    Si la stmana pasada la foto era del 1960, la de hui es un poc més recient, sobre 1980, concretament crec que es de l’estiu de 1979. La foto esta feta dintre de l’antic local de la música . I els músics d’esquerra a dreta i de dalt cap avall  son els següents: Salvador Llorens, J.Enrique, Julia Colomina, Yolanda Campos, Enrique Morrió, Ximo Monllor, Joaquin Mira, Juanjo Barrachina, Fernando Monllor i Jose Alvado. En la Fila d’ enmig Vicent Julià, Toni Colomina, Vicenta Garcia, Pepiquet Julià, Carchano (el director), Ximo Julià, Miguel Alvado, Manolo Serrano, Pepe Cerdà i Carlos Genís.Asseguts: Salvador Casanova, Vicent Devesa, Demetrio Barrachina, Joaquin Herrero i el seu fill, José A. Morrió, Jesús Garcia i Silvestre Garcia.

LA FILARMÒNICA 1960

 

   Ací tenim una foto del “la Filarmònica Benillobense” allà per el 1960.Des de fa quasi 150 que el poble ha gaudit de la música de la seua banda: en festes, cercaviles, concerts i processons. La seua música no sols ha sonat en Benilloba també s’ha sentit per tots els pobles de la comarca, per la nostra província i per províncies veïnes. Enlairant el nom de Benilloba per tot arreu. Per ella han passat centenars de joves, pocs han segut els que en algun moment de la seua vida no han format part de la banda tocant algun instrument musical. Abans reservat sols per a homes des dels anys 70 del segle passar també han entrat a formar part d’ella moltes dones. En esta foto podem reconèixer a alguns músics: el director crec que era Vicent de Xixaixa, i sinò em corregiu, al costat podem veure a Silvestre i el seu germà i entre ells a Mireta, el setè Salvador Llorens, el desé Antonio Company, Pepiquet Cabenal, Rafael Ripoll i Salvador Casanova. En la fila de Baix: Paco Carretilla i Juanrero amb el baix, als plats Ximarro, a la  seua esquerra Justo amb el clarinet, al costat Toni Palomo, amb la trompa el Gordet, amb la trompeta Rogeliet i al costat Pepito el Llumener,  al bombo el tio Garrofa i amb el tabalet Manuel Pérez. No puc nomenar als altres per no reconèixer-los. Molts d’ells van ser musics tota la seua vida.

LA CANAL DE LA TEULERIA

 

La Canal de la Teuleria formava part de la sèquia del rec del Llibrellet, també anomenat de l’Olivaret o de l’Algepsar. Este rec agafava l’aigua d’un assut que es feia exactament baix del pont i que la derivava  cap a la sèquia que anava per la ribera dreta del riu  regant les hortes d’este costat  fins a les penyes del Salt. Per travessar el fons d’Agustí es va construir esta canal  que circulava per damunt de 5 arcs de mig punt i un mur de pedra fins arribar a l’altre costat. Tota ella estava construïda de pedres o cudols de riu de forma irregular. Fins i tot els arcs estaven construïts amb este tipus de pedra encara que per a tal finalitat s’utilitzaven les pedres mes planes i tan sols algunes estan treballades per alguna de les cares abans de col·locar-les. Un exemple  d’arquitectura popular. L’abandonament d’este rec i  el posterior rebliment del fons d’Agustí amb escombraries feren que les avingudes d’aigua acabaren destrossant la canal. Un exemple més d’oblit i abandonament cap al nostre patrimoni.

L' ALMUD

 

En la foto podem vore tot un joc de recipients per a la mesura. De dreta a esquerra tenim: Almud, mig-almud, quarteró i la mesureta. Almud ve d’una paraula àrab al-mudd. El Almud era una unitat de mesura ja en desús que  s’utilitzava per  al gra. I equivaldria a 3.5 o 4 kilograms, segons el tipus de gra que mesurara. L’equivalència es orientativa perquè quan es mesurava en este recipient lògicament no existia la mesura en Kg. El mig-almud equivaldria, com el nom indica, a la meitat de l’almud, el quarteró a la quarta part i la mesureta a la meitat del quarteró  o l’octava part de l’almud.