PRESENTACIÓ "APUNTS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE BENILLOBA"

 

El dia 5 de agost de 2022, acompanyat pel periodista Paco Morrió i davant d’un centenar de persones, vaig presentar el meu darrer llibre “ Apunts històrics i patrimonials de Benilloba” amb el pròleg de Pepa Garcia Hernandorena, presidenta de L'Associació Valenciana d'Antropologia. Després de molts anys de treball ha segut una satisfacció molt gran el traure este llibre en el que parle de 10 temes diferents tots relacionats amb el nostre poble. En estos 10 articles aborde els següents temes:

-L’emigrció de Benillobers als Estats Units d’Amèrica.

-El retaules ceràmics dels nostres carrers.

-El cementeri vell.

-La primera conducció d’aigua al centre del poble.

-El regadiu i les hortes de Benilloba.

-La grip de 1918.

-Petrosa i la seua història.

-La toponímia de Benilloba.

-El pas d’un benillober per Mauthausen.

-Un estudi geogràfic sobre el Salt.

Si algú està interessat en el llibre encara el pot adquirir.

PRESENTACIÓ "APUNTS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE BENILLOBA"

 

Amb este cartell vos anuncie la pròxima presentació de "APUNTS HISTÒRICS I PATRIMONIALS DE BENILLOBA" un llibre, amb més de 300 pàgines, en el que parle de 10 temes diferents sobre la història i el patrimoni de Benilloba, il·lustrats amb més de 170 fotografies.

ANTIGA SEU DELS MOROS DEL CASTELL ( EN EL SEU 75é ANIVERSARI)

     En esta foto vegem l'antiga seu de la fila dels Moros del Castell. Era un localet de xicotetes dimensions que a més es va fer servir com a  taberna des de la seua fundació. En ella van estar com a conserges: Pepico Reig( Cabrerot), José Gòmez (l'Esquilador), José Gonzalvez (Pep d'Espenta), Enrique Llinares( El Florido), entre altres. En hivern els diumenges de migdia que feia bon oratge es treien les taules fora a la plaça i en estiu per les nits a la fresca ( les actuals  terrases que tan de moda estan ara).Quan l'oratge no ho permitia restaven dins:amb molta feina tres o quatre tauletes i unes quantes persones al mostrador.  El colpet de café licor "el lobo", la cervesseta " l'Àguila" acompanyaven al plat de tramussos i cacaus, les faves bollides o el platet de fetge i magre. Després si hi havia temps  es jugava el coto: que si mates, que si la deixes passar, que si les vint o les quaranta,que si les deu de la darrera,si triunfe totes meues. Així passaven les hores, així matavem el temps.Esta era la filaeta dels Moros del Castell. La foto la va  fer. Mario Guillamon el 13 d'abril de 1979

ESQUADRA DE DONES 1947

    En 75 aniversari del Moros del Castell vull mostrar la foto d’esta esquadra de dones de 1947 i per tant també fa 75 anys. Ja en la primera celebració de Moros i Cristians i per la filà del Castell va desfilar esta esquadra de dones. Com la filà es va fundar en la plaça del Castell i els seus membres pertanyien a esta plaça o als carrers dels voltants també les components de l’esquadra serien xiques d’esta zona del poble. D’elles conec a unes quantes, totes ja desaparegudes, començant per l’esquerra: la segona Carmen Mira, la tercera Elia Ripoll, la quinta Julia Gómez i la cap d’esquadra Inés Gómez. Darrere el primer castell que vam tenir que era de cartró, ornat amb l'estel de Sant Joaqim, i que sols es va fer servir uns quanta anys.

VOCABULARI EN DESÚS

 

              Amb el pas del temps, els canvis de costums  i la introducció de noves modes  hem assistit a un canvi en nomenclatura de les parts o elements d’una casa. I així un vocabulari que era habitual per als nostres pares ara quasi ha desaparegut i és per això que vull recordar-ho. A les bigues, que solien ser de fusta, les anomenàvem voltons i estos voltons es recolzaven sobre una paret o sobre una jàssena, que era una biga de fusta transversal de majors dimensions i resistència. Els trams compresos entre dues parets maestres on entre una paret i una jàssena o entre dues jàssenes se l’anomenava nevada. Així una casa constava de 4,5,6... nevades.L'espai (que solia ser amb forma cóncava) comprés entre dos voltons era una mol·lada, una cambra tenia 6,7... mol·lades. Les bigues de fusta podien estar al descobert o cobertes per un cel-ras. Al sostre de la cambra li diem trespol.La casa podia tenir diferents cambres, que eren habitacions o peces d’una casa,unes utilitzades per les persones i altres com a magatzem de grans, oli... El pis superior de la casa nosaltres l’anomenem porxi,en altres llocs terrat, i estava cobert per la teulada però les parets laterals estaven obertes per a la circulació de l’aire i era utilitzat com a sequer, es a dir per a secar diferents productes del camp, o pells  d’animals o la roba. Les diferents parets primes que separaven les estances se’ls anomenava sitales. El darrer tram d'una escala estava cobert parcialment per el tinell. El tinell era una superficie plana que cobria un tram de l'escala  i que s'utilitzava com una ampla prestatgeria. L’escurador era el lloc on s’escurava quan no hi havia aigua corrent, per a la qual cosa s’utilitzava un o dos llibrells. I per damunt estava l’escudeller on es guardaven les escudelles o plats. On es feia el foc per calfar-se o fer el menjar era la llar però també la fornal. La part soterrada de la casa era el seller  i l’excusat on hom anava a fer les seues necessitats.  I havia una part de la casa,normalment en la part posterior, que era el ras, un espai descobert, com un pati. No se si he oblidat algun, però seria d’allò més fàcil degut  al pas del temps i al seu desús però al menys que servisca per recordar tots estos mots.

FOTO DE BENILLOBA II

    Una altra panoràmica de Benilloba el 26 de febrer de 1972. En ella destacaria la escassesa d'arbres en els camps. La foto és de Mario Guillamón depositada en al biblioteca digital valenciana.

FOTO DE BENILLOBA

 

        Esta foto pertany al a Biblioteca Valenciana Digital d'on l'he treta. Es una foto de Benilloba feta des de la carretera de Cocentaina amb una data aproximada de 1970. Ja esta el cementeri nou dalt del calvari i encara no s'ha escomensat la nova escola. En ella podem veure encara com era la partida de les Forques abans de ser urbanitzada amb els pins on estava l'abocador, el camí que anava vora el terrer  i totes les retauletes de bancals que davallaven cap al riu.