dissabte, 2 de novembre del 2024

CARRER SALAMANCA

 

        Continuant amb la descripció de carrers de Benilloba  hui li arriba el torn al carrer Salamanca. Este, com altres, parteix del carrer Major per la seua banda dreta amb una direcció de nord  a sud i amb un descens lleuger primer i més pronunciat, al final, en la davallada cap al Solar. És un carrer amb un traçat rectilini que ens fa pensar en que obeeix a una planificació i una disposició de 7 cases en la banda esquerra i 6 a la dreta. Per la seua alineació cap al migdia és un carrer molt solejat i amb una bona vista cap a la vessant del Tossal d’Espinós que li dona un fons de verdor. Esta finestra a la natura com la culminació d’un solat a dos colors franquejat per els tests amb les plantes li donen un atractiu especial, un encant que invita a admirar. El seu nom de carrer Salamanca, grandiloqüent i pompós, li ve de José Maria de Salamanca y Mallol, marqués de Salamanca, Conde de los Llanos i Grande de Espanya. José M.  de Salamanca va nàixer a Málaga en 181, estadista, polític i home de negocis va ser un  destacat personatge  en el segle XIX, aconseguint acumular una gran fortuna. Però el que ens interessa és el fet de que va participar en el projecte de construcció del ferrocarril de Madrid a Alacant malgrat que el negoci ferroviari estava en mans de companyies angleses i franceses. El 4 de gener de 1858 arriba el primer tren a Alacant i el 9 de gener del mateix any es reuneix  l’ajuntament de Benilloba amb sessió extraordinària sota la presidència de l’Alcalde Francisco Garcia Monllor (el Tio Paco el Ros, avantpassat dels Ros actuals)  i disposa donar-li les gràcies a D. José Salamanca per el servei prestat a la província amb l’acabament de la via férrea Madrid-Alacant  i titular un carrer de Benilloba amb el nom de Salamanca. Des d’aleshores manté el seu nom.

 




dissabte, 26 d’octubre del 2024

CARRER S. PERE




    El carrer S. Pere surt del carrer Major, entre les cases amb el nº 23 i 25, en direcció cap al nord amb un lleuger ascens i descrivint una curvatura a mesura que avança cap al sud-est. Més endavant creua entre els carreres Sta. Anna i la Tàpia i amb un ascens més pronunciat acaba en el carrer S. Llorens. Seguint esta trajectòria puja un primer nivell fins l’altura de les cases  amb els nº 15 i 6, després planeja i puja  un altre nivell fins al carrer S. Llorens. En este últim tram de carrer hi havia una font pública encastada en la pared. Este carrer té 14 cases per la seua banda esquerra i 7 per la dreta. En el segle XVll el carrer sols tindria cases per la seua banda esquerra  i posteriorment en el  XVIII, època de  creixement econòmic i demogràfic es completaria el carrer fins el creuament del carrer Sta. Anna i la Tàpia (antic camí cap a Gorga).El seu nom ha estat sempre com a Carrer Sant Pere encara que popularment se l’ha conegut com el carrer del Forn de Dalt  i en temps de la segona república li  van canviar el nom a carrer 14 d’abril en homenatge a la data en que va ser proclamada la República.










 

dissabte, 19 d’octubre del 2024

CARRER S. JOAN






        El carrer Sant Joan és un carrer llarg que arranca del carrer Major  i desemboca front l’eixida de l’Abadia, en el lloc on trobem l’abeurador. En un principi té una direcció de nord a sud però  després va descrivint una curvatura cap a l’oest i acabarà amb una direcció est-oest. El carrer mostra un primer descens suau fins al carreró S.Joan, descens que anirà en augment fins al creuament amb la via que du al Solar, desprès, al temps que gira cap a l’est, es més pla i en el creuament amb el carrer S.Miquel inicia un fort descens fins a l’abeurador. Esdevé com si en tota la seua llargària baixara tres nivells que corresponen a tres terrasses de descens cap al nivell del riu. El carrer consta, per la banda esquerra, de nou cases amb  i per la banda dreta de set cases amb l’entrada principal per este carrer. A banda hi ha altres cases l’entrada principal, de les quals, és per un altre carrer, així que encara que tenen una façana que dona  al carrer S. Joan no comptabilitzen coma cases d’este carrer. Des  del primer tram de carrer surt, cap a llevant,  un carrer més estret que té identitat per a ser independent i tenir el seu nom,  però que sempre s’ha denominat com Carreró de S. Joan. Este carrer consta de sis cases en la seua banda dreta i una casa en l’esquerra, ja que la casa amb el número tres, que era un forn de pa, degut a les seues grans dimensions, ocupa bona part de carreró. El carreró acaba amb una costereta en ziga-zaga per a sortir al Solar. Este carreró era la sortida del poble cap a Penàguila. El forn que hi havia en la casa amb el numero tres del carrer S. Joan, i que   era conegut com el forn de Baix ( ja que hi havia un forn de Dalt en el carrer S.Pere) va estar coent pa, amb despatx al públic,  fins als anys setanta del segle XX.

                Al final del carrer, i adossat al mur, estan les restes d’un antic abeurador. Actualment en dessús era el lloc on bevien les cavalleries abans o després del seu treball. L’abeurador és un bassi de forma rectangular incrustat en el mur i cobert amb un arc de rajol.

                El carrer s’ha conegut sempre amb el nom de carrer de S. Joan encara que també s’anomenat com a carrer del forn de Baix i en l’època de la segona República va rebre el nom de Pablo Iglesias en homenatge  al fundador del PSOE i la UGT.






 

dissabte, 5 d’octubre del 2024

CARRER S. ANTONI

 






        La xarxa urbana del Benilloba es caracteritza fonamentalment per tenir una artèria principal: el carrer Major, que va de oest a est; D’este carrer principal naixen uns carrers secundaris a esquerra i dreta amb l’orientació nord-sud.  Un d’estos carrers secundaris seria el carrer S.Antoni que naix del carrer Major i acaba en la prolongació de la plaça de l’Omet . Un carrer curt amb una costera que permet pujar a una  terrassa superior, amb quatre cases en la banda esquerra, dues d’ells amb una portalada de carreus, tres cases en la banda dreta, una d’ells amb portada de carreus i dues cases al front. Una de les cases de la banda dreta, que allotjava una fusteria i que devia ser una casa senyorial per el blasó que lluïa en la façana, va ser derruïda en els anys huitanta del segle passat per a construir l’actual mercat. Este mercat, inaugurat en 1986, obri els dimecres, divendres i dissabtes per allotjar les parades de carn,peix i verdures. El blasó actualment està penjat en l’interior de l’ajuntament. El carrer sempre ha portat el nom de carrer S. Antoni a excepció de la època republicana que va ser anomenat com carrer de Ramón y Cajal, metge i científic que va rebre el premi Nobel en 1906.







dissabte, 28 de setembre del 2024

PLAÇA LA FONT

 

Homes asseguts a la porta del Casino





                La plaça la Font està situada en el centre del poble, entre el carrer S.Antoni a l’oest, el carrer Major al sud, la façana del Casino a l’est i al nord la façana de la casa que va albergar durant molts anys la Caixa d’Estalvis. És una plaça de reduïdes dimensions, que va ser oberta en els anys noranta del segle dinou amb el motiu d’instal·lar-hi una font pública que abastira d’aigua potable al poble. Es van necessitar 100 anys i tres projectes per a que es fera realitat la idea de portar l’aigua al centre del poble. I gràcies a l’obstinació d’un home: J.Vicente Domenech Monerris, més conegut per el tio Surdo, es va materialitzar el projecte que a més portava inclòs l’obertura d’una nova plaça i la instal·lació de la font en el seu centre. Açò suposava el tenir que expropiar el terreny que ocupava el jardí de la casa que pertanyia a la família Barrachina. Com podem suposar va esclatar un conflicte entre l’ajuntament i  la casa Barrachina que va durar uns quants anys i que és va resoldre amb un acord que suposava el cedir l’hort  per a la plaça a canvi  d’una certa quantitat d’aigua que aniria directa a la casa que la senyoreta tenia en el número 2 del carrer Major. Definitivament seria inaugurada plaça i font el 1896 com consta en la inscripció que hi ha en la font.

                Al llarg del segle XX la plaça ha estat el centre social del poble. La instal·lació d’un casino en la planta baixa de la casa de la senyoreta, anomenat popularment com casino de Dalt que feia funcions de bar i de teatre on es representaven obres i es feien concerts va fer que la plaça es convertira en el centre de reunió dels homes en els seus moments d’oci,centre d’activitats artístiques, al temps que era el lloc on anaven totes les dones del poble a poar aigua amb els seus vaixells,botijons i cànters. A determinades hores del dia era el lloc més concorregut del poble. També s’instal·laria ací la Caixa d’estalvis i monte de Pietat d’Alcoi, que amb el temps passaria a Caixa d’estalvis d’Alacant i Murcia, després a Caixa del Mediterrani i darrerament Banc de Sabadell fins desaparèixer fa uns quants anys. Este fet la va convertir també en el centre econòmic del poble.

                        La plaça sempre coneguda per la gent del poble amb el nom de Plaça la Font oficialment ha tingut dos altres noms: durant la segona República va rebre el nom de Plaça d’Arturo Herrero Company, nascut a Benilloba, militar amb la graduació de Tinent Coronel que al mantenir-se fidel a la República va ser afusellat per l’exèrcit de Franco en setembre de 1936. Al finalitzar la guerra la plaça va canviar de nom a Plaça de José Antonio, denominació que és va mantenir fins als anys huitanta.

                Hui amb un Casino renovat, un sol enllosat, una font obsoleta i abandonada, la plaça resta com un espai amb cert encant i la tranquil·litat suficient  on poder gaudir d’un cafè.



Inauguració de la Font i la Plaça.1896

dissabte, 21 de setembre del 2024

PLAÇA DE LES PALMERES




 

                Esta plaça és anomenada popularment com “Plaça de les Palmeres”, encara que no sé si este és el nom oficial perquè no hi ha cap ròtol que ho indique. La plaça està situada en el creuament del carrer Major amb els carrers S. Cristòfol i S. Miquel.

                És una plaça de nova creació, inaugurada l’agost de 1994 com indica la placa, així que enguany va complir els 30 anys. Al ser recent, és una plaça dissenyada en el despatx d’un arquitecte i destinada a guarnir l’espai que ocupava la casa amb el número 10 del carrer Major. Casa que en la seua planta baixa va allotjar, durant molt de temps, una tenda de comestibles.

                El sòl de la Plaça està un poc més elevat que el dels carrers circumdants. En la façana oriental, sobre un fons de blocs blancs separats en fileres de tres per una franja de rajols grisos, hi ha un enreixat de barres en diagonal que dibuixen rombes de certa grandària i que sostenen els “jasminers” i rosers que creixen en el jardí que resta entre la paret i el banc de ciment. La façana meridional, amb la mateixa decoració de blocs blancs separat per les franges grises, sosté dues plaques de marbre: una fa referència a la seua inauguració i l’altra ret homenatge a Federico Borrell “Taino”en el 70 aniversari de la seua mort. Taino va nàixer en la casa que actualment ocupa la plaça però prompte va migrar amb la seua família a Alcoi. En 1936, a l’ inici de la guerra civil, es va unir a una columna de milicians que va eixir d’Alcoi per anar a combatre a Còrdova, on el sorprengué la mort un 5 de setembre del mateix any. En un principi, es cregué que Taino era el milicià que Robert Capa va captar en el seu objectiu en el moment que rep un tret però, amb posterioritat, es va dubtar de la veracitat del personatge. Esta foto és coneguda per tot arreu i s’ha erigit com a símbol de la barbàrie de la guerra civil i, amb tal motiu, es va col·locar l’escultura, perfilada amb ferro, del milicià amb el seu fusell en el moment en que és abatut.

                 La plaça resta oberta cap el carrer Major i el carrer S.Miquel i en este darrer costat s’alcen tres palmeres alineades que ja sobrepassen l’alçada de les cases veïnes.






dissabte, 14 de setembre del 2024

PLAÇA L'OMET

 



                La plaça de l’Omet és la plaça més gran del poble, és el lloc on es desenvolupen els principals esdeveniments: ací es ballen les danses que actualment duren quatre dies, però que en temps passats duraven tota una setmana, de diumenge a diumenge, este és el lloc de les revetlles en les festes patronals d’agost, dels mercats de dimecres i divendres, a més d’altres actes que es fan sense tanta regularitat com concerts de La Filàrmonica Benillobense, obres de teatre, actes religiosos,etc. Tot açò la converteix en el centre de les activitats festives i socials.

                En la plaça és localitza la casa badia i també la casona que va ser residència de la família Mira, família amb importants propietats territorials i un llinatge destacat dintre de la societat local. La casa és de grans dimensions i amb un pati posterior. La façana ens mostra les tres altures: una planta baixa amb una portalada en el centre de grans carreus de pedra i dues finestres, una a cada costat, tancades per reixes de ferro; en el primer pis tres grans balconades amb reixats; i en el pis superior, el terrat o porxi, tres finestres quadrades de dimensions mes reduïdes. La portalada de carreus que arriba fins al tercer pis li dona una major distinció i prestància. Esta façana, amb la seua simetria i regularitat, presenta unes característiques neoclàssiques. Supose que la casa, per les seues característiques, és del final del S.XVIIl. En el segle XX passaria a mans d’empresaris que li donarien una activitat fabril.

                La resta de cases de la plaça presenten unes característiques similars: cases grans, amb façanes amplies, balconades i reixats, portalades de carreus, amb una entrada també gran, seller, amb capacitat per allotjar els arreus dels camp: animals, aparells, carros. Tot a imitació de la casa gran però amb unes dimensions més reduïdes. Serien les cases de llauradors propietaris, que aprofitant una situació de millora econòmica, construeixen les seus cases a imitació de terratinent i les construeixen fora del clos antic, en l’espai d’entrada al poble: no obliden que l’entrada era des de l’actual avinguda d’Alcoi.

                La plaça conserva el seu nom popular de l’Omet, encara que la gent la nomena com Olmet, nom que fa referència a l’existència d’un arbre d’estes característiques. L’om ha estat present en les places de molts pobles de la nostra contrada, així que no seria tan estrany que ací hi haguera algun Om. Durant la segona república se li va posar el nom de Plaça de Canalejas i amb el canvi polític passaria a Plaça del Generalísimo.