PLAÇA L'OMET

 

                La plaça de l’Omet és la plaça més gran del poble, és el lloc on es desenvolupen els principals esdeveniments: ací es ballen les danses que actualment duren quatre dies, però que en temps passats duraven tota una setmana, de diumenge a diumenge, este és el lloc de les revetlles en les festes patronals d’agost, dels mercats de dimecres i divendres, a més d’altres actes que es fan sense tanta regularitat com concerts de La Filàrmonica Benillobense, obres de teatre, actes religiosos,etc. Tot açò la converteix en el centre de les activitats festives i socials.

                En la plaça és localitza la casa badia i també la casona que va ser residència de la família Mira, família amb importants propietats territorials i un llinatge destacat dintre de la societat local. La casa és de grans dimensions i amb un pati posterior. La façana ens mostra les tres altures: una planta baixa amb una portalada en el centre de grans carreus de pedra i dues finestres, una a cada costat, tancades per reixes de ferro; en el primer pis tres grans balconades amb reixats; i en el pis superior, el terrat o porxi, tres finestres quadrades de dimensions mes reduïdes. La portalada de carreus que arriba fins al tercer pis li dona una major distinció i prestància. Esta façana, amb la seua simetria i regularitat, presenta unes característiques neoclàssiques. Supose que la casa, per les seues característiques, és del final del S.XVIIl. En el segle XX passaria a mans d’empresaris que li donarien una activitat fabril.

                La resta de cases de la plaça presenten unes característiques similars: cases grans, amb façanes amplies, balconades i reixats, portalades de carreus, amb una entrada també gran, seller, amb capacitat per allotjar els arreus dels camp: animals, aparells, carros. Tot a imitació de la casa gran però amb unes dimensions més reduïdes. Serien les cases de llauradors propietaris, que aprofitant una situació de millora econòmica, construeixen les seus cases a imitació de terratinent i les construeixen fora del clos antic, en l’espai d’entrada al poble: no obliden que l’entrada era des de l’actual avinguda d’Alcoi.

                La plaça conserva el seu nom popular de l’Omet, encara que la gent la nomena com Olmet, nom que fa referència a l’existència d’un arbre d’estes característiques. L’om ha estat present en les places de molts pobles de la nostra contrada, així que no seria tan estrany que ací hi haguera algun Om. Durant la segona república se li va posar el nom de Plaça de Canalejas i amb el canvi polític passaria a Plaça del Generalísimo.

CARRER S. CRISTÒFOL

              Este carrer va del carrer Major fins la plaça l’Omet. Amb una direcció en un primer tram de Sud a Nord. Després  el carrer es desvia uns 45º i pren una direcció de  Sud-oest a Nord-Est. En este tram a la part esquerra forma com una replaça de forma triangular delimitada per la façana de la casa amb el nº 7 i la façana posterior de la casa nº 1 de la plaça l’Omet El carrer, per la seua banda dreta, té dues cases en les quals la porta principal dona a este carrer i per la banda esquerra quatre cases. Amb el nº 5 tenim una casa amb una portalada emmarcada per dos brancals de carreus  i una porta de fusta ben conservada que podria ser del s. XIX. La façana presenta dues finestres amb la particularitat de que estan enreixades. En la façana hi ha incrustada una pedra de màrbre amb la següent inscripció:

“Al EXCMO. SR.

DON PASCUAL DOMENECH Y TOMAS

MAGISTRADO DEL TRIBUNAL SUPREMO DE JUSTICIA DE LA NACION

COMO SINCERA PRUEBA DE APRECIO CON QUE LE DISTINGUE

Y DE ENTUSIASMO QUE SIENTEN POR SU ELECCION

AL CARGO MENCIONADO POR R.D. DEL 18 DE ENERO DE 1904

ESTE VECINDARIO Y EL AYUNTAMIENTO

HOY 7 DE FEBRERO DE 1904 DEDICANLE ESTE RECUERDO

              Pascual Domenech y Tomás va nàixer en Benilloba un 14 de gener de 1842 fill de Pasqual Doménech Mullor natural de Benilloba i de Mariana Tomás Doménech de Penàguila. Devia ser una família  acomodada que  va permetre al seu fill cursar estudis de dret. Va exercir l’advocacia a Madrid fins que va ser elegit diputat pel partit conservador de Francisco Silvela pel districte de Segorb en 1903. En 1904 va ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem d’Espanya. Abans, en 1899 va ser director general de presons.

                Este carrer seria el d’entrada al poble abans de que s’obrira la pujada a la plaça del Castell. Ja que  el camí d’entrada aniria des de l’Avinguda d’Alcoi, per la plaça l’omet i per el carrer S. Cristòfol al c. Major. Este carrer actualment nomenat com S. Cristòfol, també va ser nomenat com Carrer de Pascual Doménech i Tomàs. Popularment i per cert temps la gent el coneixia pel carrer de la Mol·lera  per el malnom de la família que vivia en el nº 3 i que regentava una tenda de fruites i verdures.

 

CARRER S.MIQUEL

 

Pujant el carrer Major de la segona boca, a mà dreta,naix el carrer S. Miquel. Orientat de nord a sud comença amb un lleu desnivell que s’accentua  a mesura que avancem per ell fins arribar al carrer S. Joan on desemboca. Al temps que descriu una lleugera corba cap a la dreta. Este carrer té dotze cases al costat esquerre i onze al costat dret i. En el segle XVll era denominat com carrer del portalet i també del Pòstic de Penàguila. Per la qual cosa cal pensar que aleshores hi havia un portal per on s’eixia  en direcció a Penàguila. Es difícil en l’actualitat saber amb exactitud on estava este portalet, encara que pel seu nom podem endevinar que era de reduïdes dimensions. Actualment té molt assolit el nom de carrer S. Miquel perquè no se li’n coneix cap altre. En la segona república va passar a la denominació de  carrer de Fermín Galán, en honor a este militar que el 12 de desembre de 1930 es va insurreccionar amb altres militars en Jaca en contra de la monarquia i per la implantació d’una república. Van ser derrotats i el 14 de desembre després d’un judici sumaríssim va ser condemnat i executat. Amb l’adveniment posterior de la república va ser considerat com a heroi i màrtir.

Les fotos actuals les acompanye amb dues dels anys seixanta del segle passat i una de l’agost de 1947 quan es va celebrar el lll centenari de la proclamació de S. Joaquin, on podem veure l’extraordinària enramà que li van fer.

CARRER SANTÍSSIMA TRINITAT

 

Com a Santissima Trinitat coneixem al carrer que va des de el carrer Major fins on desemboca l’Abadia, pujant des de l’església el primer a mà dreta. Amb una direcció de Nord a Sud  que després amb un gir de 90º canvia d’est a oest. Este últim tram sembla fet per a donar-li una eixida al carrer reduint al màxim el desnivell. En un primer moment el carrer arribaria fins l’eixida del carrer Sto.Tomás. És ací, on el carrer es fa més estret, on hi hauria una porta, per on s’eixiria cap a les hortes, en el s.XVll se l’anomena com carrer del Portal de l’Horta. Açò seria en un temps històric, en que el poble formaria un clos tancat, rodejat d’una muralla o més bé seria la paret posterior de les cases la que tancaria el conjunt urbà. Este carrer fins fa uns anys popularment se’l anomenava com el carrer del “Cartero”perquè durant molt anys en la casa amb el nº 3 va estar correus. Anteriorment, i també popularment, se’l va anomenar com el carrer del Pou. He sentit contar que hi havia un pou en mig del carrer on la gent anava a poar aigua. També he sentit contar  que mes avall on el carrer fa un esglaó, en anys plovedors, eixia una font, que probablement canalitzarien cap a l’abeurador d’animals que hi ha mes avall, ja en el S.XVll també se l’anomenava com carrer del Pòstic de la Font. Jo pense si eixe seria el motiu per a que els que vivien en la casa mes propera els dien de malnom “els del Xorret”. També i per poc temps va rebre durant la segona república el nom “Dos de Maig” en al·lusió a  la data de l’alçament del poble madrileny contra la invasió francesa.

CARRER SAN AGUSTÍ

 

El carrer San Agustí es també  un atzucac com el carrer S. Jaume, que arranca d’una placeta  i acaba amb unes cases que li tanquen l’eixida. Orientat de sud a nord és més curt que el S.Jaume  i sembla un poc més ample. La placeta de la que mou el carrer no té nom, se la considera part del carrer Major però tradicionalment se l’ha coneguda com la placeta l’estanc. Nom que rebia per estar ací  l’estanc, concretament en el nº 6 del carrer Major. Anteriorment, en documents apareix amb el nom de plaça de la Vila. Aleshores hi hauria tres places a Benilloba: la del Castell, la de l’església i la de la Vila. Esta placeta sols té dues cases numerades seguint l’ordre del carrer Major. EL carrer S. Agustí té tres cases a la banda esquerra,5 a la banda dreta i 3 al fons, una d’elles amb eixida a l’avinguda. Este carrer sempre se la conegut pel mateix nom, sols durant la segona República se li va canviar pel de Mariana Pineda ( que fou executada en el regnat de Fenando Vll i considerada com a màrtir i símbol de la causa liberal).

Estes dues fotos són d'agost de1947. Cel·lebració del lll Centenari de S.Joaquim

CARRER S. JAUME

 

Publicitat de la fonda en els anys 50 del s.xx

        Hui parlarem del carrer San Jaume. Este carrer es el primer que hi a la part esquerra segons puges el carrer Major. Orientat de sud a Nord és un carrer estret i sense eixida, el que vulgarment es diu carrer de cul de sac o també atzucat. Atzucat és una paraula que ve de l’àrab i servia per a denominar els carrers amb estes característiques en les ciutats musulmanes i que encara perduren en la trama  viària de les ciutats i pobles amb este origen. Encara que és un carrer curt, té 5 cases a un costat, 7 cases i un pati a l’altre i 4 cases al fons.  D’estes darreres dos tenen la particularitat de que comuniquen per la part posterior amb la Avinguda. Hi ha que destacar que és un carrer prou cuidat ja que les façanes de moltes cases estan arreglades i el sol amb les llambordes colorades li donen un aspecte almenys curiós. El que tinga accés per un sol costat fa que siga un carrer poc transitat, d’ús quasi exclusiu per a veïns.   El carrer està dedicat a l’advocació de S.Jaume d’ací el seu nom, no li se’n coneix altre, i el retaule dedicat al mateix sant, que és dels més antics del poble. En el temps de la segona república li se va canviar el nom per el de Carrer de Garcia Hernández. Garcia Hernández de nom Àngel va ser un capità de l’exèrcit que junt a Fermín Galán van sublevar la guarnició de Jaca el 12 de desembre de 1930 contra la monarquia d’Alfonso XIII, proclamant la República. Però prompte van ser derrotats, condemnats i afusellats dos dies després. La primera casa, fent xamfrà amb el carrer Major va ser durant molt de temps en el segle XX fonda o pensió per a forasters i vianant amb el nom de fonda del Rosari.

CARRER STO. TOMÀS

 

El carrer Sto. Tomás està orientat pràcticament d’est a Oest encara que no es totalment recte sinó que descriu una lleu curvatura cap al nord. Es un carrer estret que no segueix una planificació prèvia i els seus orígens els trobaríem en el naixement de l’alqueria musulmana, per tant presenta característiques pròpies de d’urbanisme musulmà. En el costat nord sols hi ha actualment l’accés a una casa (la que va ser restaurada per a ser entregada com a premi en el concurs de Canal 9 “Un lloc al món”) que es la cantonera amb l’estret de l’Abadia. A continuació esta la façana de dos patis, un d’ells de grans dimensions que correspon a la casa nº 2 de carrer Major: la casa de la família Barrachina. En el costat sud hi ha fins a sis cases destacant per les seues dimensions i característiques la que popularment coneixem com la casa de la Palmera. Esta és una casa que presenta un trets modernistes:una façana de línees simples i rectes, les reixes i un patí. L’interior el desconec. Possiblement la seu construcció estaria a principis del S.XX, ja que en l’àtic de retaule ceràmic apareix inscrit 1918.La part posterior de les cases d’este costat donen a l’abadia,on tenen eixida  en un nivell més  inferior. En una d’estes cases podem tindre l’única torre que quedaria de la muralla que envoltaria l’antiga alqueria. He arribat a esta conclusió,que estaria per confirmar, per les seues característiques: una construcció quadrangular,de certa altura,ben definida respecte a les edificacions que l’envolten i amb poques obertures. No se li coneix altre nom al carrer que el de St. Tomás, en referència a Sto. Tomàs de Villanueva. Sols en temps de la República li se va canviar el nom pel de l’escriptori polític republicà “Blasco Ibañez”.