LA CANAL DE LA TEULERIA

 

La Canal de la Teuleria formava part de la sèquia del rec del Llibrellet, també anomenat de l’Olivaret o de l’Algepsar. Este rec agafava l’aigua d’un assut que es feia exactament baix del pont i que la derivava  cap a la sèquia que anava per la ribera dreta del riu  regant les hortes d’este costat  fins a les penyes del Salt. Per travessar el fons d’Agustí es va construir esta canal  que circulava per damunt de 5 arcs de mig punt i un mur de pedra fins arribar a l’altre costat. Tota ella estava construïda de pedres o cudols de riu de forma irregular. Fins i tot els arcs estaven construïts amb este tipus de pedra encara que per a tal finalitat s’utilitzaven les pedres mes planes i tan sols algunes estan treballades per alguna de les cares abans de col·locar-les. Un exemple  d’arquitectura popular. L’abandonament d’este rec i  el posterior rebliment del fons d’Agustí amb escombraries feren que les avingudes d’aigua acabaren destrossant la canal. Un exemple més d’oblit i abandonament cap al nostre patrimoni.

L' ALMUD

 

En la foto podem vore tot un joc de recipients per a la mesura. De dreta a esquerra tenim: Almud, mig-almud, quarteró i la mesureta. Almud ve d’una paraula àrab al-mudd. El Almud era una unitat de mesura ja en desús que  s’utilitzava per  al gra. I equivaldria a 3.5 o 4 kilograms, segons el tipus de gra que mesurara. L’equivalència es orientativa perquè quan es mesurava en este recipient lògicament no existia la mesura en Kg. El mig-almud equivaldria, com el nom indica, a la meitat de l’almud, el quarteró a la quarta part i la mesureta a la meitat del quarteró  o l’octava part de l’almud.

AURORA 2023

 

PARDAMUN/PARDAVALL

 

Estes paraules no les he trobades al diccionari, així i tot son dues paraules que nosaltres les hem gastat habitualment. Tal vegada siguen localismes, i sols les utilitzem nosaltres, però amb més motius pera tenir-les com a pròpies i seguir utilitzant-les per a que no es perden. I per quin motiu? Per a conservar la riquesa del nostre vocabulari que és l’expressió més gran de la nostra cultura. Estes paraules estan formades amb la contracció de altres dues: PART+DAMUNT i PART+DAVALL. Amb el seu ús habitual es tendeix a economitzar i ometre  lletres per fer un llenguatge col·loquial mes fluid. I  en quant al significat d’estes paraules, és molt senzill: per a parlar del nostres veïns més propers, els de la casa del costat, diferenciem els de la PARDAMUN, que són els que viuen a la casa del costat que es considera que esta un poc més elevada i els de la PARDAVALL, que viuen a la casa del costat a un nivell inferior. Així diem els veíns de la pardamun i la casa de la pardamun i els veïns de la pardavall i la casa de la pardavall.