EDUARD GARRIGÓS SOLER: DE BENILLOBA A MAUTHAUSEN. CAP V (LLIBERACIÓ I DESENLLAÇ)

              Una vegada lliberat el camp de Mauthausen pels americans tots els deportats van sortint d’ací a mesura que els reclamen el seus països.Els espanyols no són reclamats per cap país i no abandonaran el camp fins un més després quan son acollits per França.  Arribat a este punt, volia saber que va ser d’Eduard una vegada lliberat. Sols sabia que havia viscut en Frontignan, a França. Aleshores vaig començar la recerca d’algun descendent o familiar seu, perquè suposava que ell ja havia mort. La qual cosa no va resultar gens fàcil. Vaig fer diverses gestions infructuoses amb el Mairie (Ajuntament)  de Frontignan,on ell havia viscut, per cert que quant sentien parlar de deportats em penjaven el telèfon, per internet cercava gent amb el cognom Garrigós  per este poble i en les sues rodalies i tampoc vaig arribar a cap lloc, després vaig centrar la recerca en Sabadell,etc.i quan ja pràcticament estava a punt de desistir  vaig conèixer l’existència de AMICAL MAUTHAUSEN, organització que s’ocupa de tenir viva la història dels camps de concentració, recuperar informació i mantenir-la en la memòria. Van ser ells  els que en van proporcionar el contacte amb Elisabet Garcia Garrigós, neta d’Adolf Garrigós, germà d’Eduard. Immediatament em vaig posar en contacte amb ella. Li vaig  enviar un correu electrònic al que de seguida em va contestar sorpresa i emocionada de veure que  del poble que els seus avantpassats havien sortit feia exactament 106 anys  estaven interessats per la  història d’Eduard Garrigós. Elisabet en conta que  degut al seu passat republicà i sindicalista, Eduard, no va poder tornar a Espanya durant molts anys. Va viure en un poble al sud de França: Frontignan. Ací es va tornar a casar amb una dona vídua amb un fill, també refugiada espanyola. Prèviament s’havia separat de l’anterior dona, amb la qual ja no va voler tenir contacte . Al seu fill si que el va vore alguna vegada, encara que els dos, mare i fill, van seguir vivint en Sabadell.

                 Mentre  Eduard en el país veí  intentava refer la seua vida, i si bé no oblidar el seu passat si intentar superar-lo  ací en Espanya encara era buscat a conseqüència del seu passat. En Juny de 1962 continua obert el seu expedient  i “la Delegación Nacional de Servicios Documentales” li envia  al “Tribunal especial para la represión de la Masoneria y el Comunismo” l’expedient de Eduard Garrigós en el que consten les següents dades:” Eduardo Garrigós Soler: nació en 1909.-Reemplazo 1930.- Voluntario desde 11-36.-Profesión: Hilador.-Estado.Casado.-Filiación Sindical: U.G.T.- Desde 1925.-Filiación Política: P.S.U. desde 8-36.-D.P.Cía:Transmi.139 Bgª des 16-9-37”. Esta causa es asignada al Jutjat nº 1 del Tribunal anterior i  i el Jutge Nieto Garcia demana informació de l’encausat  al “Registro de Penados Y Rebeldes”  a la “ Dirección general de la Guardia Civil” , a la “ Dirección General de Prisiones”, al “ Servicio de Libertad Vigilada” I a La “ Dirección General de Seguridad”. Tots contesten el mateix: que no consten antecedents i que no el localitzen. Davant de la informació per tots aportada el jutge dicta un Auto en que demana el sobreseïment de la causa el 9 de febrer de 1963 i el 30 d’abril de 1963  el “Servició Ejecutorio” arxiva l’expedient . 

Documents de l'expedient d'Eduard a Espanya en 1962  

Eduard a França, pel temps, va obtenir la nacionalitat  i aleshores va poder venir a Espanya i reunir-se amb els seu familiars, cosa que va fer en diverses ocasions i va mantenir la relació amb tots el germans i nebots que vivien ací. En França va treballar en el camp ja que els metges li ho van recomanar per motius de salut. Eduard   va morir en Frontignan un 19 de Gener de 1998 i esta soterrat en una tomba en el cementiri d’este poble junt a la seua esposa Josephine i el seu primer marit. Desafortunadament  no consta en la tomba el nom d’Eduard però si una placa recordatoria dels seus companys i amics deportats a Mauthausen.

Tomba on està soterrat Eduard Garrigós a Frontignan

              Eduard sap que procedeix d’un poble d’Alacant, Benilloba,al que no va tornar mai, alguns germans si que ho van fer en alguna ocasió. Segur que records de quan hi residia no en tindria, ja que era molt xicotet quan va partir, sols li’n restarien alguns que sentiria contar a pare i germans, però té una expressió que no se si és habitual per Catalunya però ací encara la tenim viva i és :”Mecagoendena” i que l’utilitza habitualment.

C/ S.Jaume nº 22. Casa en Benilloba on va naixer Eduard Garrigos

                Crec  que és interessant per a nosaltres el conèixer la vida d’este heroi, que encara que no va viure ací, si que va nàixer entre nosaltres. Els seus pares eren d’ací i ací tindria tota la seua família. Un Benillober que ha estat testimoni de fets importants de la història del S. XX i que devem reivindicar i tenir en la nostra memòria.

Les fonts d’informació han estat les següents:

-          Registre Civil. Arxiu Ajuntament de Benilloba.

-          Quinque Librii. Arxiu Parroquial de Benilloba.

-          Memòria de Adolf Garrigós Soler. Mi padre. Marina         Garrigos.Sabadell 1989

-          “El relat de la vida d’Eduard Garrigós al sistema              concentracionari del KL Mauthausen”

         Arraona. Sabadell. Nº 30 (2006) p. 128-141. Sílvia           Sàiz I Calvo i Ernest Gallart i Vivé.

-          Informació oral d’Elisabet Garcia Garrigós.

-          Informació proporciona per Guillem LLin sobre el procés de 1962.