diumenge, 5 de maig del 2013

CONEIXEM


         Sabríem utilitzar la paraula  ESQUIT ? jo encara la gaste alguna vegada  però els joves  no se si la coneixeran. Podríeu fer alguna frase amb esta paraula? Anem a intentar-ho.



       Fa ja temps quan,amb els amics, jugàvem a les cartes  solíem  fer-ho a cotos i abans de la partida  acordàvem fer  coto i esquit. El coto  durava fins que un dels  contrincants arribava a quatre mans ( una mà era una partida o joc). Una vegada acabat, el perdedor tenia la possibilitat de restablir-se de la seua perduda amb un nou coto i açò era L’ESQUIT. També podem dir Resquit i es la compensació que podem rebre  després d’una pèrdua. Desprès d’una mala collita si  al any següent  ha sigut bona i els preus han acompanyat podem dir que s’hem tret l’esquit. Després d’un mal negoci podem treure l’esquit amb un bo que compense les pèrdues.
Segur que molts  ara  direu : “és veritat, no me’n recordava”

7 comentaris:

  1. Jo no entre en la categoria de jove, veritat, amic Enric? Si no m'enganye, podríem dir "ma mare m'ha dit que em netejarà l'esquit d'oli". Nosaltres diem "esguit" i la correcta no és ni una ni l'altra (però no la pose per no donar pistes, t'ho dic per privat)

    ResponElimina
  2. No l'havia escoltat mai. Al llegir a Joan he sabut que es referia a "esguit" que tambe es la que jo gaste

    ResponElimina
  3. Ho heu llegit mal.Em sap greu dir-vos-ho. És ESQUIT

    ResponElimina
  4. Acabem l'esquit i s'en anem, es una manera de anomenar un estall d'algi

    ResponElimina
  5. al meu poble Otos, i a la Vall d'Albaida, es diu resquit. Ací teniu la definició del DCVB:
    RESQUIT m.
    Acció de resquitar-se (Tortosa, País Valencià); cast. desquite. Es diverteixen a més no poder, prenent-se el resquit dels inacabables dies, Moreira Folkl. 607.
    Esguit és una altra cosa que no hi té res a veure:
    ESGUIT m.
    Esquitx (val.); cast. salpicadura.
    Loc.
    —Esser un esguit de bací: tenir mal geni, esser poc pacient (Val.).
    Fon.: azɣít (Val., Alzira, Gandia, Dénia, Alcoi, Vilajoiosa, Alacant).
    Intens.: esguitet, esguitàs, esguitot.
    Var. form. i sinòn.: esquit, esquitx.
    Etim.: onomatopeia.

    Joan Olivares

    ResponElimina
  6. Gràcies per l'aclaració Joan.Jo ja sabia que al diccionari estava esta definició però volia insintir en el mot que nosaltres utlitzem que es ESQUIT.Que es él que utilitzem en el meu poble i als voltants i que Eugeni S. Reig arreplega i anomena en "Valencià en perill d'extinció".

    ResponElimina