Fa uns 50 anys aproximadament, en la dècada dels
60 del segle passat, Paco i Carmen van tenir un somni. Poc a poc eixe somni es
va convertir en una realitat: van alçar una casa per a viure i en la part
superior, a peu de carretera, van obrir un Restaurant que anomenarien S. Joaquin, supose que fen
referència al patró de Benilloba. Però com la gent de poble tenim la peculiar
mania de rebatejar totes les coses, li
van posar el malnom de LA PONDEROSA. Totes
les persones ,que ja sóm un poc majors, sabem el perquè: en aquells temps de
tele en blanc i negre hi feien una sèrie de l’oest amb molta popularitat
anomenada d’esta manera, que era el nom del “Rancho” on vivia la família Cartrwight.
I amb este nom es va popularitzar el bar-restaurant, fins al punt que van
adoptar el nom nou i ja ningú recorda l’antic. La Ponderosa des d’un principi, a l’estar situada a vora
carretera, va aprofitar un trànsit de vehicles que cada vegada anava més i el pas dels turistes que, amb els seus cotxes, recorrien estes
terres pròximes a la costa i a Benidorm.
El negoci va anar a més i van fer un
nou edifici amb una terrassa espectacular per la grandària i en la part inferior van obrir una
discoteca que va funcionar molts anys: “La Discoponde”. Poc temps després van
fer un menjador annex al bar. El complex anava expandint-se fins al punt de fer
un gran bar en el que havia segut la terrassa amb una barra de dimensions
extraordinàries i en la part posterior van obrir una nova terrassa. També va
ser fonda amb cambres de lloguer i fins i tot van obrir un cinema que no va
funcionar massa temps. Hem segut moltes les generacions de Benilloba que hem
passat per ací, fent d’ este indret el lloc de trobada, de diversió i d’oci.
Ací s’han celebrat durant 50 anys quasi tots els events del poble: bodes, comunions,
batejos sopars i dinars d’amics, reunions de treball, festes... Hem segut molts
els que ací hem ballat , begut el primer cubalibre o fumat el primer cigarret, on vam
escomençar una relació o la vam trencar,el primer ball agarrat , el primer bés...
Hem passat vesprades senceres jugant a
cotos, villanera o subastat i fins i tot l’escac. Mes que un bar era el nostre
centre social. Per “La Ponderosa” coneixen a Benilloba en molts llocs. Quants ciclistes de les províncies de València o Alacant no
hauran esmorzat ací alguna vegada,
quants moteros no s’hauran aturat ací un
diumenge per descansar? Quants visitants
de Guadalest no hi hauran descansat marejats
per les Voltes o atabalats per el laberint de carreteres ? Tots hem
conegut a Carmen, Paco, Quique o Vicent i les seues peculiaritats, però a tots ells hem
estimat, estimem i guardem amb enyorança al nostre cor. Tots ells formen part de cada una de les nostres històries
particulars. Per això quan ens ha arribat la noticia de que tancaven La
Ponderosa a tots ens ha envaït un gran
pesar. No es tanca sols un bar o restaurant, es tanca una part important de la
nostra història, un capítol de la nostra vida.
Els xirimiters de la foto estan identificats?
ResponEliminaLa xirimita era Antonio Colomina, tocava el xaxo en la banda i de vegades la xirmita i al tabal Evaristo el Cartero, aficcionat a tocar-lo. En casos excepcionals , que el dolçaimer no podia vindre, o que venia a la vesprada eren ells els que feien la cercavila i alguna ocasió van tocar a la plaça.
EliminaLa Xirimita: Toni Colomina i el tabal: Evaristo el cartero. Toni tocava la xirimita en certes ocasions, emn la festa del carrer, si el dolçainer no podia vindre a la primer cercavila... I Evaristo era aficcionat a tocar el tabal.Els altre d'esquerra dreta són: Camilo, va morir fent la mili, Jordi, Juanito figueta, carmen de la Ponde,Xinxilla, uno de darrere no se qui és,Casanova (Xurro) que viu als EEUU, Sento Cólida,Ricardo Llopis, al que li devem les partitures de les danses i Juanin Campaneta
EliminaEn la petita història de molts de nosaltres. Una pena, tot s'acaba...
ResponEliminay yo forme parte de esa gran familia durante casi 10 años
ResponEliminaEnrique crec que el dia que va tancar La Ponde, haurien d'haver tocat a mort.
ResponEliminaCrec que si. Una part de tots nosaltres ha passat a ser historia.
ResponEliminaMás emocionat!!!! tot lo Q hem vixcut en la "ponde"!!!!
ResponEliminaMaria Vilanova
Jolin, jo que no soc de Benilloba ,pero casi ... m,han eixit les llágrimetes. Molt emotiu per als que ho heu viscut.
ResponEliminaPer a mi va ser el primer cap d,any que vaig passar allí ,fa uns 24 anys.
Sunsi Valls
Una mala notícia. Per a la gent que passem dels cinquanta La Ponde sempre serà el referent dels inicis jovenívols. Inoblidables les festes del "champañ" a gogó. I com no la tia Carmen passant el "cepillo" a missa i de pas advertint-nos " esta noche abrimos la disco". Per als qui tenim més de 50 La Ponde en totes les seues vessants serà insustituible.
ResponEliminaVicent Julià
La sala. Esta noche abrimos la sala." Recorde que ho deia així.
ResponEliminaYolanda Campos
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOn quedem? En la Ponde".
ResponEliminaAixó, per desgracia, s'acabat. Tot el que has descrit, crec que es el que sentim i pensem. Tots.
Yolanda Campos
Quins records mes autentics
ResponEliminaElia Julià