Tots els anys celebrem les nostres festes en honor al patriarca S. Joaquim. L’expressió externa d’aquesta manifestació festera pren avui la forma de Moros i Cristians, d’ací el nom de festes de Moros I Cristians. Aquest tipus de festa,molt arrelat al poble de Benilloba, que ha assumit i gaudís d’ ella, que ha complit el seixanta-cinc aniversari en que es celebra amb l’estructura actual, i que es tenen noticies de celebracions puntuals i esporàdiques anteriors a aquesta data encara que amb una estructura diferent ( l’anomenada soldadesca), no ha estat única. Abans del 1947 la manifestació externa de la festa era diferent i l’estructura variava prou de l’actual. Encara que la festa es feia a l’advocació dels mateixos sants, en açò no ha canviat, era una festa quasi exclusivament religiosa amb alguns actes profans i, a més, caldria afegir, amb alguns moment festers o festivitats disperses al llarg de l’any.
Es centrarem a la dècada dels anys quaranta per estudiar aquest tipus de festa tradicional a conseqüència de la ruptura que suposa l’època de la República i el posterior conflicte bèl·lic. Seran les festes d’aquestos anys les que vaig a intentar analitzar però abans és obligat descriure un poc la situació socioeconòmica del moment.
Estem davant d’una època de tancament i de retrocés econòmic. El país acaba d’eixir d’un conflicte i ha de recuperar-se progressivament, recuperació que serà lenta per les difícils condicions internes i per l’aïllament extern. La producció s’ha vist reduïda al mínim i la població passa per greus carències i necessitats. Aquesta serà una situació general i el nostre poble no es una excepció. Hi ha un retorn cap al sector agrari, tant per assegurar-se la subsistència com per la falta de treball en el sector industrial. Encara que era un poble agrícola, a Benilloba té una certa importància la industria, centrada concretament en el sector tèxtil, que en aquest moment també passa per dificultats, però que ocupa un sector de la població activa. Aquesta diversificació de l’economia repercutirà en la festa com veurem més endavant. Són anys d’autarquia, en els que el consum està reduït al mínim, el comerç troba moltes dificultats, la població tan sols consumeix articles de primera necessitat,aliments i poc més. És en realitat una societat prou tancada en la que els valors tradicionals, fonamentalment religiosos, tenen una gran importància, i a més, aquestos valors eixiran reforçats amb el nou rumb que pren el país després del conflicte bèl·lic. El paper de l’església en la societat serà molt important amb una gran influencia en la vida de les persones. I si influeix en la vida de les persones, en gran mesura determinarà la diversió d’aquestes persones i concretament en l’expressió festera d’aquesta societat.
Aleshores tindrem un poble amb una estructura econòmica agrària,certa importància del sector industrial i un substrat ideològic tradicional marcat per la religió catòlica. Aquest context determinarà un tipus de festa que passarem a analitzar-la continuació.
L’àmbit fester no serà nuclear sinó més bé polinuclear. I tindrem diferents moments festius al llarg de l’any:
- Un nucli principal, les festes majors,que seran en agost en honor al nostres patrons:
S. Joaquim i Sta. Ana. I a més a la Mare de Deu dels Dolors.
- Una segona festa en Setembre: serà la festa dels fadrins i es farà en honor a la Mare de Deu de Setembre. La seua manifestació serà probablement la més pagana per la seua expressió en forma de danses.
- Una festa de les fadrines que es celebrava el darrer diumenge de Maig a l’advocació de la Puríssima
- Una festa de les casades celebrada el darrer diumenge de Juny a l’advocació del Sagrat Cor de Jesús.
Per tant tindrem una festa principal i unes altres secundàries, totes incloses en un temps que va de Maig fins Setembre.
D’immediat s’aprecia una altra característica d’aquesta festa i serà l’estructuració de la societat per grups de població. Cada grup farà la festa en un moment diferent i en advocació a un sant o verge distint.
-Els fadrins ho faran a la Nativitat de la Mare de Deu(8 de Setembre)
-Les fadrines a la Puríssima.
-Les casades al Sagrat Cor de Jesús.
Ens restaria un grup important de població que serien els casats. Però aquest grup no se’ns manifesta com a tal sinó amb una duplicitat que atén a l’estructura econòmica del poble:
-Els llauradors, l’activitat productiva dels quals està relacionada amb el camp, que agrupats en confraria li faran la festa a la Mare de Deu dels Dolors.
-Aquells que pertanyen al ram tèxtil,es a dir, l’activitat dels quals està relacionada amb l’industria tèxtil, amb la seua respectiva confraria li faran la festa a Sta. Ana,Patrona de la llana.
Arribat a aquest punt caldria afegir un altre grup de població: serien els “quintos”.Els joves que seran cridats a l’exèrcit dintre de l’any també fan la seua festa particular. Però com és una festa de caràcter profà i a més sembla d’un origen diferent tan sols l’ anomene sense passar a ocupar-se’n d’ ella.
Si tot quedarà així semblaria que teníem una societat dividida. Cada grup s’empara a un sant i li fa la festa per separat. Però no es així, aquesta és una societat vertebrada amb un element aglutinant: el patró. Serà S. Joaquim l’element unificador, el que uneix a tots, ajunta totes les tendències. Tots els grups sense diferències li faran la festa al seu Sant Patró. Sant Joaquim serà el centre de les festes majors, però també serà el centre del cicle festiu anual. Tothom serà devot de S. Joaquim. Tothom acudirà a la seua missa i processó.
En aquest cicle festiu, que anava de maig a juny, també hi havia una gradació jeràrquica. No totes les festes tindran la mateixa consideració ni importància des de l’òptica festera o de valoració social
-En primer lloc tindríem la trilogia festera d’agost: serien les festes majors, en honor a S. Joaquim, St. Ana i la Mare de Deu dels Dolors, que amb la vespra formarien el nucli central fester
-En segon lloc tindríem les danses. Aquestes estaven organitzades per un grup de fadrins del poble i la festa es feia a l’advocació de la Mare de deu de Setembre que es celebrava el dia 8, i al voltant del qual es celebrava una setmana de danses. Aquests dies no eren festius a efectes laborals,tan sols per la vesprada i per la nit es ballava, segons alguns testimonis alguns anys també ballaven de matí. Aquesta festa gaudia de gran popularitat entre la gent.
-Els altres dos moments festius :el de les fadrines i el de les casades serien fonamentalment religiosos i poc més. Centrades amb exclusivitat en aquest dos grups de població. Caldria preguntar-se pel paper de la dona en aquesta societat i en la festa, però aquesta qüestió s’allunya del tema.
La jerarquització de les festes es veuria en el diferent recorregut de les processons que descriuré més endavant.
Una vegada vistes aquestes tres característiques: la polinuclearitat, la vertebració dels grups de població i la jerarquia festera, passaré a descriure el desenvolupament de les festes i els seus diferent actes festius.
En agost hi havia tres dies festius i la vespra. La vespra de S. Joaquim es feia l’anomenada revetlla: la gent,amb un farolet fet de paper de colors i un ciri dintre enganxat a un pal per dur-lo en alt, acudia a l’ajuntament on treien un fanal més gran, i després tots junts pegaven la volta al poble.
Els altres dies l’estructura de la festa era semblant encara que cada dia seria un grup de gent diferent els que la celebrarien:
-L’ajuntament, com a representant del poble celebrava la festa de S. Joaquim.
-La confraria de la Mare de Deu dels Dolors seria la que organitzava la festa i pagava les despeses d’aquest dia.
-La confraria de Sta. Ana ho faria del seu.
Els actes festers serien més o menys els següents:cercaviles amb la Banda de Música, missa amb algun predicador dut a propòsit per l’acte,processó i ball a la plaça amb la Banda de Música. Els confrares,el seu dia adornaven el balcó de sa casa amb el cobertor i la imatge del Sant. Les processons tenien un mateix recorregut que era el següent :Plaça l’església ,Carrer Major fins les escoles,Carrer Mare de Deu dels Dolors,S. Llorens i S. Pere per girar cap al carrer Sta. Ana,S. Josep,Plaça de l’Omet, S .Cristòfol i altra vegada carrer major fins l’església.
Hi havia una diferència: la processó de S. Joaquim era mixta: hi acudirien per igual homes i dones. Mentre que a les altres dues serien d’homes exclusivament i les dones tan sols anirien darrere.
En setembre tindríem la festa dels fadrins. Esta era la festa de les danses que organitzades per un grup de joves, els majorals, es farien amb la contribució de tots els fadrins ( la creuà).La festa es faria a l’advocació de la Nativitat de la Verge i encara que té un fonament religiós seria la més profana de totes les festes. També hi havia processó encara que era més curta. El recorregut seria: Plaça l’ Església,Carrer Major,Plaça la Font,Carrer S. Antoni, Plaça l’Omet,Carrer S. Cristòfol i Carrer Major fins l’Església. A la processó acudirien dones vestides de cap de dansa i l’acompanyament era amb dolçaina i tabal.
Tant la festa de les fadrines, també anomenades filles de Maria, com la de les casades, solia constar d’una sèrie d’actes religiosos al llarg del mes que culminaven el darrer diumenge de maig per les primeres i de juny per les segones, en que es celebrava la festa, on predominaven els actes religiosos, missa i processó, encara que després, i de vegades, es ballava a la plaça acompanyats per la Banda de Música. El recorregut de la processó, més curt que en les festes d’agost, era el següent: Plaça de l’ Església,Carrer Major,Carrer S. Pere,Carrer Sta. Ana,Plaça l’ Omet,Carrer S. Cristòfol,Carrer Major fins l’Església. Aquestes processons eren exclusivament de dones.
Una vegada descrits els trets principals d’aquestes festes nombrarem algunes característiques més:
-La concentració de la festa cap als mesos d’estiu, en concret els mesos que anirien de maig a setembre, on es pot gaudir de millor oratge per celebrar la festa. I encara diria més,la concentració de les festes de major diversió seria en agost i setembre.
-Són unes festes fonamentalment religioses, en les quals, la població perfectament estructurada, s’encomana als seus Sants per glorificar-los,demostrar el seu agraïment i tal vegada per demanar la seua intercessió.
-Són festes amb un alt grau de participació. Tothom participa de la festa, ningú queda exclòs. Aquesta participació serà directa i indirecta. Un grup de població s’encarregarà de la seua organització, correrà amb les despeses i participarà de forma molt activa, la resta de la gent sols hi haurà de participar i gaudir d’ ella.
-Són unes festes en les quals les despeses són mínimes. No és necessiten molts diners ni per organitzar-les ,ni per participar en elles. Les reduïdes despeses seran paral·lels als escassos recursos d’aquesta societat i més encara en els anys que ens ocupen.
En resum, sota una ideologia catòlica, una societat tradicional ben estructurada, com es la nostra en aquells anys, camperola amb una incipient industria passa per uns moments de dificultats socials econòmiques. Però tot açò no impossibilita la diversió d’un poble, al contrari, els moments difícils se superen, entre altres coses, amb ajuda d’una sèrie d’actes i dies festius que seran molts més dels que ací hem estudiat, i encara més dels que avui tenim. La gent cercarà la seua distracció, entreteniment i expansió dintre del seu àmbit natural, el poble, i intentant complaure els seus essers sagrats.
Enric Morrió
RF 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada