RECORDS D'INFÀNCIA: LA CUBA

 

                 Arribat el dissabte de vesprada tocava llavar-se tot el cos. És el que hui diem dutxar-se però que aleshores consistia en llavar-se de dalt a baix dintre de la cuba. La cuba  era una safa circular de llautó,  amb dues anses,  d’uns 40 cm de fondària i un diàmetre d’uns 50cm en la corona i un poc menys en la seua base. I allí dintre em clavaven de xicotet. Quan era menudet cabia assegut, amb les cames plegades. Quan vaig  créixer, ja havia d’estar plantat.

                Prèviament la mare havia calfat aigua en un perol. L’aigua ben calenta  la abocava a la cuba, després li n’afegia de freda per a temperar-la. Em llevava la roba i a dins que anava. Amb un casso la mare em tirava l’aigua per damunt. Si cremava la temperava amb un poc més d’aigua freda. Una vegada remullat agafava la pastilla de sabó ( la Toja, Lux, Heno de Pravia eren els sabons d’aleshores) i me la passava per  tot el cos o bé ensabonava l’esponja amb la qual, després, m’ ensabonava tot el cos.

                El que hem pegava més tort era ensabonar-me el cap: el sabó t’entrava als  ulls i la coentor que provocava hem feia plorar. Una vegada ensabonat i fregat, amb el casso em rentava. Si tanque els ulls, encara sent l’aigua tíbia relliscar per el cos i caure a la cubà. Una vegada rentat sortia de la cuba i amb una tovallola em secaven i em posaven una mudà neta. Ja estava preparat per afrontar el diumenge com tocava:  net i amb la roba de  mudar. La tasca era setmanal. La resta de dies amb el llavat de mans, la rentada de la cara i la pentinada de cabells quedàvem endreçats.

                La cuba tenia un altra finalitat més lúdica, que era la de fer-la servir per refredar-se en l’estiu. D’infants, quan encara no coneixíem la piscina, omplien una cubà d’aigua i la posaven al sol. Al cap d’unes hores, quan l’aigua ja s’havia calfat un poc ens clavàvem dins i jugàvem amb ella. Passava el temps sense adonar-se’n. Fins que la mare ja veia l’aigua de un color tèrbol. Ací s’acabava, fins al s’endemà o ves tu a saber quan, perquè l’aigua no es podia malgastar i perquè valia diners. Per que als xiquets els agrada tant l’aigua?