Estes fotos corresponen a la primera pàgina del llibre titolat Manual
Geogràfico-Estadístico de la Provincia de Alicante i de les dos fulles que
parlen del nostre poble:Benilloba. Tinc que agrair a Mercedes Camps el que m’haja
facilitat estes fotos, del llibre original propietat de Quique Barrachina Bernabeu, per posar-les ací i poder-les comentar. El llibre
del qual és autor D.P.Orozco Sanchez, mestre d’Alacant, està escrit per a que servisca de
lectura i com a Font d’informació als
alumnes de totes les escoles de la província. Imprès en Alacant en 1878 sembla que pertanyia a un tal Miguel Cardona
i Sancho.
De Benilloba parla en les fulles
92 i 93, on hi ha algunes incorreccions que
interessa comentar. En primer lloc diu que està al costat del Riu
Serpis. Dada que no s’ajusta a la
realitat perquè el riu que passa per Benilloba,
com tots sabem, es el riu Frainos o de Penàguila que, això si, es afluent del
Serpis en el que desemboca després d’ajuntar-se amb el Ceta.
Respecte als pobles que limita
si que ho fa al N. amb Gorga, al E. amb Penàguila, però al Sur també amb
Penàguila i no Quatretondeta com diu el text i al W. amb Cocentaina.
El poble té 339 cases que estan habitades
per 1569 persones. Esta dada ens diu que és un dels moments de més població de
la seua historia. De l’ església diu que està dedicada a la Nativitat de Nostre
Senyor Jesucrist quan a qui realment està dedicada es la Nativitat de la Verge Maria. Assistida per un rector i
un vicari.
Crida l’atenció que el mestre
del poble, D.Francisco Galiana, tenia 90 alumnes i la mestra Dnya. Teresa Mira
94.
El terme del poble té 689 Ha. De
les qual 59 son d’horta amb 26 cases escampades per el terme, nombre molt alt.
Destaca la producció de vi i blat ja que en aquells moments la major part del
secà estava plantat de vinya.
En quant a la industria ja
havien fabriques dedicades al tèxtil i molta gent ocupada en les faenes
relacionades amb esta industria.
Però tal vegada la dada que més
interessa ressaltar és la que ens diu que en 1705, en plena guerra de successió,
Felipe V li dona el títol de Villa al poble de Benilloba. Si la Corona d’Aragó
recolzava les aspiracions del Arxiduc Carlos, el fet de que Felip V afavorira
al poble de Benilloba amb este títol, ens
fa pensar que els habitants de Benilloba
es declararen partidaris dels borbons.
En resum, un document interessant
que ens fa un retrat aproximat de la Benilloba d’aquells anys.
Mol interesan... grasies Quique
ResponElimina