PETROSA: UNA FONT,UNES HORTES I UNA HISTÒRIA

A l'Est del poble de Benilloba i a poca distància d'ell està el barranquet de Petrosa. Este va des de la clotada que es forma en el que anomenem Pla de Petrosa, i de forma descendent, cap al riu de Penàguila on desaigua. És la sortida natural cap l'Oest de les aigües del pla. I l'erosió d'estes aigües és la que ha obert el barranquet entre dos tossals: el del Calvari al Nord i el pla que anomenem com Pins de D.Pedro. Les dues vessants tenen una forta pendent i són d' argiles i margues, materials fàcilment erosionables, açò ens informa de la relativa joventut d'este relleu (en termes geològics).Este barranquet, aprofitant les surgències d'aigua,ha tingut tradicionalment un ús prou significatiu per al poble: per una banda ha subministrat l'aigua necessària per al consum humà i per l'altra ha permès regar unes hortes disposades en forma de terrasses cap a la desembocadura del barranquet. Este paisatge que ha estat invariable durant segles ha anat canviat progressivament al llarg del S.XX en detriment del seu ús tradicional. En primer lloc, va ser a principis del S.XX ,quan es construeix la carretera de Alcoi a Callosa d'Ensarrià que al seu pas per Benilloba la van traure del poble i la desvien per la banda Sur (part baixa) i pel barranquet de Petrosa. La qual cosa suposa una minva de terreny a les hortes. En el anys seixanta, s'instal·la una gasolinera en una horta,l'última del capdavall. I després, progressivament, ha anat deixant de cultivar-se les hortes, abandonat-se el seu ús tradicional. Però per a que siguem conscients del que ha suposat este espai per a Benilloba vaig ha parlar-vos un poc d'ell.

Les hortes que rega la Font de Petrosa han constituït, al llarg de la historia i fins fa poc , una unitat hidràulica única i independent. Els tres trets que caracteritzen esta unitat són:

• La Font per la que surt un cabdal irregular d’aigua. Aigua que naix uns metres mes amunt i es canalitzada per una androna fins la font.
• Una bassa amb una funció d’emmagatzematge i regulació
• I unes hortes amb forma aterrassada i descendent, ocupant la quasi totalitat de l’amplària del barranquet, des de la bassa fins les restes de l'aqüeducte de la Canaleta (braçal de la séquia de Solana) o camí de La Costera de Penàguila.                                                                                                          L’element fonamental d’esta unitat és l’aigua. Un aigua en quantitat limitada i a més irregular, tot i depenent de la meteorologia. La qual cosa feia que el seu ús estaguera molt ben regulat. L’aigua des del moment que xorra pel canó de la font fins que arriba a les horts passa per tres estadis diferent i cadascun té un ús diferent:

-Al xorrar l’aigua per la Font pot ser poada per la gent del poble per al seu consum. Però un consum limitat, per beure i guisar. I fins ací han vingut tots el habitants del poble al llarg de la seua història, fins a la darrera dècada del s.XlX en que és va portar l’aigua al centre del poble, amb els seu vaixells, com cànters i botijons per a poar-la i abastir-se d'un aigua necessària per a la seua supervivència.                                                                                              

-De la font l’aigua caia a un bassi xicotet ( amb unes dimensions aproximades de 0.30 x 0,80 m.) i d’este passava a un més gran (aproximadament de 0,40 x 1,50 m) que servia d’abeurador d’animals, de treball(mules,ases...) o de pastura (cabres,ovelles...). Este era el segon ús de l’aigua i a d’ell tenien dret tots els animals que fins ací es desplaçaren.

En estos dos estadis cal distingir un ús comunal de l’aigua: era tota la comunitat la que se’n beneficiava.

-Del darrer bassi passava l’aigua a la bassa, situada a un nivell inferior i amb una forma irregular, de costats desiguals,amb unes dimensions aproximades de 11 x 4,5 x 10 x 4 m. I amb una fondària difícil de mesurar pel seu estat, amb restes vegetals,deixalles i solsides de terra, però que podria estar entre els 2,5 i 3 m. Bassa que emmagatzemava l’aigua per a regular el seu ús. Un ús que ja és privat, limitat als propietaris de les hortes.

En la darrera etapa de funcionament del reg, l'aigua de la bassa es distribuïa de la següent manera i seguint l'ordre del curs de les aigües:

- El primer propietari tenia una extensió d'horta d'uns 1500 m² aproximadament, amb dret a 3 dies d'aigua.

- El segon propietari tenia una extensió d'horta d'uns 2100 m² aproximadament i amb dret a 4 dies d'aigua.

- i el tercer propietari amb uns 5470 m² tenia dret a 7 dies d'aigua.

Les extensions aproximades les he calculat amb el programa del visor del Sigpac.

Un dia d'aigua equivalia a l'aigua acumulada en la bassa durant les 24 hores del dia. El quinzé dia tornava a començar la roda de la tanda.

Este conjunt d'aigua, terres i reglamentació formen una unitat hidràulica i agrària amb una estructura que s'ha mantés inalterable des de la seua creació fins al S.XX. La disponibilitat d'aigua,així com l'espai conreable posen uns límits per damunt dels quals no és pot créixer. Però si sabem amb certa exactitud quan cessa la seua activitat en canvi no sabem des de quan ve. I eixa seria la pregunta que ens interessa i que vaig a intentar resoldre.

El conjunt de font,bassa i hortes formen una unitat hidràulica amb unes característiques pròpies:

- el tipus de cultiu

-una extensió molt limitada ( una hectàrea aproximadament).

- l'abancalament

-l'ús regulat de l'aigua,etc.

Este sistema és repeteix per molt llocs d'Andalusia, l'est peninsular i les illes Balears i ha estat estudiat per diversos autors com M. Barceló, A. Bazzana, P. Guichard, Josep Torró,etc. Estos autors comparen estes unitats hidràuliques a unes unitats molt paregudes que anomenen com «magrebí berebers» localitzades al Nord d'Àfrica i per tant podríem pensar que este sistema de cultivo seria importat en un determinat moment des d'aquest lloc.

Este espai cultivat aniria conjunt amb una societat de tipus clànic. És un clan de persones el que en determinat moment s'estableix en este lloc després d'haver emigrat del seu i troba unes condicions particulars per establir-se similars a les seues d'origen: un naixement d'aigua, uns condicions del terreny aptes per condicionar terrasses de cultiu i amb una extensió suficient per assegurar la subsistència del clan.

Este clan de persones s'establirien en un lloc pròxim a la zona de cultiu, que és el lloc de treball i subministrament d'aigua però sense perjudicar-lo. Unitat de cultiu i unitat clànica es convertixen en inseparables i dependents, constituint un tot autosuficient.

Eixa unitat hidràulica de cultiu amb una estructura uniforme i una extensió limitada presenta una línia de rigidesa que marca una extensió per damunt de la qual no pot créixer. Aleshores qualsevol creixement de la població no és podia traduir en un augment de l'extensió cultivada i s'havia de resoldre amb una emigració d'un segment de la població del clan cap a un altre lloc amb unes condicions similars i necessàries per al seu establiment. I així s'expandia eixa societat segmentaria, encara no ben estudiada, però que està en la base de la societat andalusina que va ocupar les nostres terres a partir dels segles lX i X.

Tornem al nostre espai irrigat de Petrosa i seguint les pautes de M.Barceló per a catalogar estos espais com a originaris andalusins tenim:

1.Presenta una extensió d'uns 9000m2, o siga 0,9 Ha. Quan diu que l'extensió mitjana dels espai irrigats andalusins és d'una hectàrea.

2.Una toponímia conservada: PETROSA. Que segons P. Guichard (1976) era l'antiga Batrusa, zona situada entre els termes actuals de Benilloba i Penàguila i en la qual han aparegut restes de diferents assentaments: com el Tossal del Moro amb restes amb una cronologia inicial situada a principis del S.X. Hi ha restes d'assentament en altres llocs i un d'ells estaria per damunt d'este espai irrigat de Petrosa en el que hui és l'Avinguda de la Diputació on s'han trobat diversos tipus de restes d'assentaments com ceràmics, murs de pedra i algunes sitges. I també al nucli antic de Benilloba amb restes d'assentaments i soterrars.

Com a conclusió podem dir que tenim una sèrie de dades que ens permeten afirmar amb prou seguretat que:

-L'espai irrigat de Petrosa presenta unes característiques similars als espais irrigat andalusins.

- Que este espai hidràulic i de cultiu aniria associat a un assentament de població de tipus clànic.

-I que en este espai estaria l'origen de l'assentament que amb el pas del temps acabaria convertint-se en el nostre poble i el clan li donaria el nom.

Per últim, tan sols resta afegir que en este espai hidràulic de cultiu ha tingut una estructura uniforme i inalterable durant al menys X segles i tan sols en els darrers 30 anys s'ha produït l'únic canvi possible que és el seu abandonament i ocupació per altres usos, estant propera la seua desaparició.