Els meus primers
records d’escola es remunten al curs 1964-65.I sé que son d’aquests anys per el
testimoni material que tinc i que mes avall revelaré. Son uns testimonis, desdibuixats,
emboirats, tot just unes quantes pinzellades als fons de la memòria, fets
puntuals com notes penjades al tauler.
Aquell curs, que vaig començar amb sis anys, anàvem a escola al patronat,
al pis superior de l’edifici antic que
cau al carrer S.Josep. Hi entraven per una porta que estava en un bancal entre
el patronat i la Fàbrica d’Herrero, on posteriorment alçarien l’edifici nou del
patronat. No recorde qui eren els meus companys però si qui era el mestre, al
menys el seu nom: Don Antonio el d’Elx. Perquè per aquest nom el coneixíem.
Aleshores un xic jove que sempre l’he recordat com una bona persona. Supose que
ell va ser el que em va ensenyar a llegir, a escriure les primeres paraules i a
fer les primeres operacions. Però açò es una suposició, no recorde res del que
va passar dintre d’aquella classe, ni el que hi havia penjat per les parets, ni
el llibre que gastava. En canvi, si que resten als fons de la memòria petits
detalls com són el que eixíem a jugar al pati que hi ha en el patronat o que un
dia de molt d’aire va venir ma mare a arreplegar-me a la porta de l’escola o
que uns dies que D.Antonio va faltar va
venir a substituir-lo un jove del poble, Vicent Julià, que per aquells temps
supose que era estudiant. I el que mai
se m’oblidara es el dia de final de curs en el que D.Antonio d’Elx es va
acomiadar de nosaltres. Em va donar molta pena el tenir que acomiadar-me
d’aquell bonhome, com a presagi de que ja mai més es tornaríem a veure. Aquell
dia ens va portar un detall per a cada alumne de l’escola i per als que va
considerar els quatre millors en va regalar un llibre. A mi em va tocar
“Aventuras de Tom Sawyer” amb una dedicatòria que deia:
“A Enrique Morrió Gomis en premio a su buen comportamiento y aplicación en
el curso 1964-65” Benilloba 14 de Julio de 1965.
Signat:Antonio Vicente Quiles. Maestro
Nacional.
Llibre que encara conserve amb
molta estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada