Situat a la façana nº32 del Carrer Major.
Consta
del 12 taulellets (4 x 3) i de unes
dimensions aproximades de 80 x 60cm. El retaule està perfectament encaixat
dintre de la fornícula excavada en la paret, sense llistell ni vora que l’ emmarque.
En la part de baix hi ha una jardinera de ferro amb la finalitat de posar flors
per la seua celebració.
S. Fracesc va nàixer en Assís
(Umbria) en 1181, pertanyent al Sacre Imperi Romà Germànic. Batejat amb el nom
de Giovane Di Pietro Benardone, era fill d’un burgués comerciant de teles. Açò
li va permetre una joventut despreocupada i accedir als estudis regulars de
l’època. Fa formar part de l’exèrcit Papal en la lluita contra l’Imperi. I va
ser en esta època de soldat quan va tenir una revelació que li van fer
abandonar les armes i iniciar una vida de meditació i desinterès per allò
terrenal. Va fundar l’Ordre de Frares Menors i va viatjar a orient a predicar
l’Evangeli. Va patir els estimes de la crucifixió de Jesucrist encara que els
amagava per considerar-se indigne de portar les senyals de la passió de Crist. Al
no ser sacerdot ell predicava amb l’exemple i amb les lloances incitant a la
conversió i a portar una vida evangèlica. Va morir en 1226 i la seua onomàstica
es celebra el 4 d’octubre. Els atributs amb que se’l representa són els
estigmes i lacalavera (com a rebuig dels plaers de la vida i la presencia de la
mort).
En este plafó es representa a S.
Francesc agenollat, davant té un llibre i una calavera (símbol de la mort i de que esta l’hem de tenir present en tot
moment) amb els braços oberts i les mans esteses, orant i clamant a Crist crucificat el poder sentir en el seu propi cos la Passió
de Crist. Gràcia que li és concedida. I mitjançant uns raigs que surten de les
mans i el costat de del crucificat i que
van directament a les mans i pit del Sant mostra el fet de que va rebre en el
seu propi cos els estigmes de Crist. Estes nafres que li van quedar impreses en
el cos i les va patir fins al final de
la seua vida les amagava als ulls de la gent perquè no es considerava digne de
portar les senyals de la Passió. Estos raigs
donen profunditat a la imatge a la qual cosa també contribueix el
paisatge de fons que ompli l’escena:l’arbre, l’església del fons així com les
irregularitats del terreny. El Sant porta nimbe i va vestit amb els hàbits
franciscans apedaçats, com a símbol de l’extrema pobresa amb que viu.
Els colors predominant són el verd i el marró. L’estat de conservació és
bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada