En tot el procés d’investigació del fet històric de l’emigració de benillobers als Estats Units d’Amèrica vaig recopilar informació a través de diverses fonts: fotos, documents, informació del descendents, arxius… Però tan sols una informació directa d’un emigrant : Vicente Monllor Segura, que la va deixar escrita en una espècie de diari personal. És un bloc de notes en el que el protagonista anava anotant tot allò que ell va considerar més important entre el 7 d’abril de 1919, dia en que ell surt de Benilloba, i el 25 de Desembre de 1925 en que ell torna definitivament al poble. Després d’haver estat en els Estats Units d’Amèrica fins a l’1 de febrer de 1922 en que torna a Espanya per a incorporar-se al Servei Militar i ser destinat a Africa on estarà, participant activament en la Guerra del Marroc fins a ser llicenciat. Este bloc de notes que molt amablement em va ser cedit per la seua filla Otilia Mollor Llorca l’autor el titula “ Fechas, días y nombres por donde pasé y sitios en donde residí” consta de tres parts:
· Una primera que son anotacions de noms i adreces de diferents persones: entre elles coneguts que ja estan en Estats Units, noms de militars i altres que resideixen en llocs per on ell de que passar, Valencia,Barcelona…
· Una segona part on narra els llocs pels que passa i on treballa en Estats Units
· I una tercera part en la que descriu la etapa com a militar.
Ací ens ocuparem de la part que parla del seu viatge als Estats Units i que vaig a transcriure a continuació:
“Fechas, dias y nombres por donde pasé y sitios donde residí”.
Salí de Benilloba el dia 7 de Abril de 1919 con
destino a Norte América, y llegué a Valencia el dia 8 del mismo mes, y estuve
allí hasta el 10 del mismo que marché a Villamarchante, y estuve allí hasta el
14 del mismo que marché a Paterna, estuve el dia siguiente, y el dia 15 volví a
Valencia, el 19 emprendí la marcha para El Havre (Francia) llegué a Barcelona
el dia siguiente dia 20, el mismo dia salí, llegando a París el 22 y el 23 para
El Havre, y llegué el dia siguiente dia 23 que habia de embarcar en el vapor
Leopoldina, y estuve allí hasta el dia 24 del mes de Mayo, que pude embarcar
con grandes dificultades en el vapor de quatro chimeneas titulado La Frans y
llegué a Neu York el 3 de Junio, el dia5 llegué a Philadelphia, el 6 llegué a
Raeens Pa, trabajé en una compañia de carreteras hasta el 5 de agosto que en la
misma compañia y acuestas de los mismos, me trasladé a Loretto Pa, trabaje
hasta el 5 de septiembre y despues me trasladé a la compañia Pensilvania, a
trabajar en la linea de trenes en ¿Bevally Pa ?, y allí trabajé hasta el 21 de
noviembre, de allí marché a Uaterbury Conn.estuvé allí hasta el 29 del mismo y
me marché a Junita Pa. Chanty nº 1 de la compañia Pensilvania a trabajar de ayudante
de mecanicos, llegué allí el 30 y estuve allí hasta el 15 de enero de 1921 dia
en que me dieron la cuenta por la crisis que existia y fui a Altoona Pa al
hotel Capelo sitio en donde estuve tres meses parado y agoté hasta el último
céntimo, y el dia 1 de mayo empezé a trabajar en la linea de trenes La
Pensilvania con el capataz Maik y allí estuve trabajando hasta el 22 que pedí
la cuenta para venir a España, y el 23 Sali para phladelphia, y estuve allí por
culpa del Consul de España hasta el 13 del mes de enero que el dicho Consul me
arregló el pasaporte, y marche a Neu York y el 18 del año de 1922 del mismo mes
embarque en el vapor Monserrat y llegué a España al puerto de Cadiz el dia 1 de
Febrero y al dia siguiente embarque para Barcelona, el dia 4 llegue a dicho
puerto, y el 5 salí y llegue a Valencia el 6 y el 7 entre en Alcoy y el 8 entre
en Benilloba, en mi pueblo y el dia 15 me incorporé en la caja recluta de
Alcoy...”
I a partir d’ací continua amb la seua etapa militar que vorem en un altre moment.
Vicent Monllor Segura naix un 22 d’abril de 1900 en Benilloba. Els seus pares eren Joaquín Monllor Garcia de Benilloba i Dolores Segura Palací de Balones.Era una familia de llauradors, propietaris de terres i que podríem dir que estava prou bé posicionada dintre la situació social de poble. Però els toca viure en un temps, les dues primeres dècades dels S.XX amb una forta crisis ecónomica i social molt acusada en el nostre poble.
V. Monllor, gràcies a que era un jove que sabia escriure, el percentatge d’analfabetisme arribava en aquells moments al 54% del homes i al 59% de les dones, i al seu interès per deixar constància del seu viatge tenim un relat breu però interessant de seu pas pels EUA. Ens parla de la seua estància d’uns dies en València , probablement per traure’s els papers necessaris, com era el passaport i l’autorització d’emigrar que els havia de firmar el Governador Civil. També València era el lloc d’embarcament, però en el moment que V. Monllor ho intenta fer són tants els emigrant que els vaixells que ixen de Barcelona i passen per Valencia , quan arriben a esta ja van plens. I aleshores ha d’anar a Le Havre (port de París) on els vaixells són de major capacitat. I així i tot te dificultat per embarcar, ja que no pot fer-ho en el “Leopoldina “ i com ell diu ho fa, amb grans dificultats, en “La France”. Després apareix una contradicció entre el que ell diu: que arriba a Nova York el 3 de Juny i el que apareix en el registre de L’illa d’Ellis: V.Monllor té com a data d’arribada el 27 de Maig de 1920. Este ball de xifres pense que és degut a que passarien uns dies entre l’arribada , el desembarc en l’Illa d’ Ellis, la seua retenció per algun motiu i després el trasllat a Nova York. També en l’apartat de contactes, cosa necessària per passar l’aduana, en el seu registre no n’apareix cap. Cosa extrany perquè en la seua agenda porta les adreces d’uns quans paisans ja establerts als EUA:
-Vicente Garcia , Sant. Steel nº 15. Philadelphia.
-Rafael Domenech Vilanova, 623 Paris Str. Philadelphia.
De Nova York es trasllada a Filadèlfia on comensa a treballar promte en el que ell anomena “Compañia de Carreteras”.És de suposar que treballa en la construcció de carreteres en diferents llocs com són Raeens Pa. I Loretto Pa i ho fa del 6 de juny al 5 de setembre, just 3 mesos. Després s’emplea en “La Compañia Pensilvania” en les linees de tren, supose que en el manteniment i construcció de les vies férries, on treballa fins al 21 de novembre, un poc més de dos mesos. Després marxa a Waterbury (Connecticut), on esta uns dies. Jo supose que cerca faena en aquest lloc, on es troben importants foneries de Bronze i on treballen altres emigrants de Benilloba. Però l’época daurada d’esta industria ja ha passat ( esta va ser en la Primera Guerra Mundial), i no deu trobar ocupació perquè ràpidament torna a Pensilvània i en Junita s’emplea en” La Compañia Pensilvania” però ara ja com ajudant de mecànic. Ací viu en un Chanty que son uns barracons on viuen els empleats de la companyia. Treballa 13 mesos i mig, fins el 15 de gener de 1921,data en la qual és acomiadat. Ell diu que és a conseqüència de la crisi. Efectivament hi va haver una forta crisi econòmica i industrial en estos anys que va fer que foren acomiadats molts treballadors. Vicente Monllor es trasllada a Altoona Pa on viu a un hotel i com no té treball va consumint els estalvis fins quedar-se sense res. L’1 de Maig torna a treballar per a La companyia de trens amb el caporal Maik, que per la forma d’anomenar-lo sembla que és un conegut seu. Però el dia 22 ell mateix s’acomiada perquè vol tornar a Espanya. Les coses no van com ell esperava?.Se’n va a Philadelphia on esta esperant que el cònsol li arregle els papers per tornar a Espanya, i allí estarà esperant fins al 13 de gener. Com és que tarda tant en tindré els papers arreglats? Jo pense que espera que el govern espanyol li pague el billet de retorn, ja que ho feia amb tots aquells joves que estaven en edat militar i retornaven per fer el servei militar a Espanya. La prova d’açò es el fet de que a l’arribar a Espanya s’incorpora ràpidament al servei militar com ho veiem a continuació. El 18 de Maig de 1922 e n Nova York s’embarca en el vapor Monserrat que el durà fins a Cadiz ( 1 de febrer). El dia següent embarca cap a Barcelona, ciutat a la qual arriba el dia 4, el 5 ix cap a Valencia, on arriba el 6, el 7 entra en Alcoy i el 8 es troba de nou a Benilloba, on estarà tan sols una setmana perquè el dia 15 s’incorpora a la Caixa de reclutes d’Alcoi per a realitzar el servei militar. Ací comença una altra etapa, que comentarem en un altre moment , molt mes dura que portarà a Vicente a participar en la guerra del Marroc. En definitiva va estar als EUA un total de 33 mesos o el que és el mateix : van faltar tres mesos per als tres anys. El motiu del retorn també podria ser degut al fet d’haver estat cridat a files. Restar a EEUU i no incorporar-se a l’exèrcit hauria suposat el ser declarat pròfug i per tant, no poder retornar a Espanya.
Ara cal fer-se la pregunta : va ser profitós per a V.Monllor la seua emigració als EUA? La sort no va ser igual per a tots els joves que van emigrar. Sembla que per al nostre protagonista el resultat económic no va ser molt favorable.Com ell mateix diu, el temps que passa en l’atur li suposa una gran despesa:” agoté hasta el ultimo céntimo”. Es un fet constatable que es guanyaven molt bons jornals: podien cobrar fins un duro diari ( 5 pessetes) quan ací en el seu poble cobraven 1 o 1.50pessetes diàries quan treballaven ( que en el cas dels jornalers no eren tots els dies, si no en les temporades que hi havia feina), però les despesses i els costos de manteniment també eren elevats: A més els costos del viatge també suposaven una despesa gran ( sols el viatge en vaixell d’anada costava al voltant de 400 pessetes).Però si avaluem el conjunt de tot el que suposa l’emigració per a Vicent pense que si va ser molt favorable: l’eixir d’un món tan tancat com era la Benilloba d’eixa època i arribar als EUA amb totes les novetats que suposava: viatge de dies per un oceà que mai havien vist, arribar a un món desconegut amb una llengua estranya , sobreviure a totes les dificultats farien del Vicente Monllor una persona nova, molt diferent de la que havia sortit tot just uns anys abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada