Actualment ja no es veuen per el poble estes cortines
de baladre però fa unes dècades si que n’hi havia moltes en les portes i
finestres de les cases per evitar que passaren les mosques. Estes cortines es
feien aprofitant un recurs natural i pròxim: el baladre, que era fàcil de
trobar per les vores del riu. El sistema era molt fàcil i qualsevol podia fer-se
una cortina de estes característiques. Les branques del baladre després d’haver-les
desfullat es tallaven a trossets de 8 o 10 cm. de llargària. Després amb una
agulla i amb fil ( prou resistent com era el fil de palomar) es passava per la medul·la
del baladre, un canut darrere d’altre
fins a completar la filera. Les fileres anaven enganxades a una barra de fusta
transversal que tenia la llargària de la porta o finestra que hi havia que
cobrir. S’havia de tenir la precaució de rentar-se les mans després de
manipular el baladre per el seu efecte tòxic o bé bullir els trossos de baladre
per a que perdera el seu efecte tòxic. Una forma
artesanal i sostenible de fer cortines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada