El carrer Sant
Joan és un carrer llarg que arranca del carrer Major i desemboca front l’eixida de l’Abadia, en el
lloc on trobem l’abeurador. En un principi té una direcció de nord a sud però després va descrivint una curvatura cap a
l’oest i acabarà amb una direcció est-oest. El carrer mostra un primer descens
suau fins al carreró S.Joan, descens que anirà en augment fins al creuament amb
la via que du al Solar, desprès, al temps que gira cap a l’est, es més pla i en
el creuament amb el carrer S.Miquel inicia un fort descens fins a l’abeurador.
Esdevé com si en tota la seua llargària baixara tres nivells que corresponen a
tres terrasses de descens cap al nivell del riu. El carrer consta, per la banda
esquerra, de nou cases amb i per la
banda dreta de set cases amb l’entrada principal per este carrer. A banda hi ha
altres cases l’entrada principal, de les quals, és per un altre carrer, així
que encara que tenen una façana que dona
al carrer S. Joan no comptabilitzen coma cases d’este carrer. Des del primer tram de carrer surt, cap a llevant,
un carrer més estret que té identitat
per a ser independent i tenir el seu nom, però que sempre s’ha denominat com Carreró de
S. Joan. Este carrer consta de sis cases en la seua banda dreta i una casa en
l’esquerra, ja que la casa amb el número tres, que era un forn de pa, degut a
les seues grans dimensions, ocupa bona part de carreró. El carreró acaba amb
una costereta en ziga-zaga per a sortir al Solar. Este carreró era la sortida
del poble cap a Penàguila. El forn que hi havia en la casa amb el numero tres
del carrer S. Joan, i que era conegut
com el forn de Baix ( ja que hi havia un forn de Dalt en el carrer S.Pere) va
estar coent pa, amb despatx al públic, fins als anys setanta del segle XX.
Al final del carrer, i adossat
al mur, estan les restes d’un antic abeurador. Actualment en dessús era el lloc
on bevien les cavalleries abans o després del seu treball. L’abeurador és un
bassi de forma rectangular incrustat en el mur i cobert amb un arc de rajol.
El carrer s’ha conegut sempre
amb el nom de carrer de S. Joan encara que també s’anomenat com a carrer del
forn de Baix i en l’època de la segona República va rebre el nom de Pablo
Iglesias en homenatge al fundador del
PSOE i la UGT.
El meu carrer! En la meua casa, que era dels meus iaios, sembla que estigues allunyat de tot. Estàs en el poble però apartada. Segur que Lolita pot afegir curiositats d 'aquest carrer. Gemma Monerris
ResponEliminaEn el carrero de Sant Joan vivien els meus avis . Els pares de mon pare. El meu avi Batiste i la meua avía Julia. La casa era estreta . Al entrar a ma esquerra hi ha Ia una escala molt empinada que pujaba a la única habitación,que era ampla i baixaves dos escalons estava el terrat,al que per cert ,m'auelo no ens deixava eixir.En la planta Baixa ni havia un rebedor xicotet i Baix l'escala estava el rebost. Pujaves un escal i estava el menjador xicotiu i a ma esquerra la cuina prou grandeta. Records d'un temps millor.Júlia M.Bonet
ResponElimina