AURORA 2025

 

Encara és nit fosca,

ulls entaranyinats,

café i mistela,

la veu anem afinant.

Sonen les primeres notes,

marquen el primer compàs

alegría de tornar a cantar.

A traure al Senyor Rector.

I ens torna a convidar.

Ara café i galetes,

la misteleta no pot faltar,

ja em sent animat,

i tota la gent a cantar

i a l’aurora acompanyar.

A colp de bombo

Pom… pom, pom

a ca l’alcalde ens acostem,

ens tornen a convidar,

ja no tenim fred

i sense vergonya cantem.

Continua el passeig

Per S.Miquel i S.Joan,

S.Francés i S.Vicent

quina alegria més gran

un any més cantant.

S.Llorens, S.Pau i S.Pere

i torne a recordar el plaer

del pa acabat de fer.

Els cantem als Antonis,

a S.Agustí i S.Caietà

Ens venç la claror del dia

les cares ens veiem ja.

Som quasi els mateixos,

exceptuant algú que ja ha faltat.

Baixem al Castell i

a la Mare de Deu del Carme li cantem

Pom …pom,pom

cal recordar al darrer Sabater:

“zapatero que estas remendando

i al oir este santo rosario

apagas las luces i vas a dormir…”

Amb quina facilitat canviem el parlar

i per apropar-nos al cel parlem en castellà.

Acabem a l’esglèsia

Satisfets i pagats,

hem complit amb la memòria i tradició.

A l’any que ve Déu dirà

I ara tots a esmorzar.

HUIT JOVES

 

Foto cortesia de Gema Monerris

Un dia festiu del desembre de 1954 huit joves de Benilloba surten a passejar pel poble i  ensopeguen amb el  fotògraf Torero (José Doménech).  Aquest, veient l’estampa digna d’un bon retrat  no dubta en captar-los amb el seu objectiu. Ells miren al fotògraf, i encara que parats, tenen una cama avançada per a mostrar  més naturalitat. Tots ells lluïssin  la seua millor roba, dos amb el trage de pantaló i jaqueta, els sis restants amb la gavardina ( peça de roba d’abric, de moda per aquell temps, que consisteix en un tavart llarg, sota genolls, d’una tela hidròfuga, i amb les dues possibles versions, una amb doble botonadura  i l’altra amb tan sols una línia de botons coberta a la vista) amb el coll pujat i corbata. Podem dir que van de gala. Seria el dia de la Puríssima, on la tradició senyalava que era dia d’estrenar, o seria el dia de Nadal?

                Els joves baixen pel carrer Mare de Déu dels Dolors, encara en construcció com podem veure. Al fons un bancal d’ametlers, el carrer del metge encara no existeix. A l’esquerra, la boca del carrer S. Llorens, amb la casa xamfranera també en construcció, i l’antic cine Ideal. A la dreta els inicis de la posterior “Casita de Papel” amb un xiquets que observen, curiosos, l’escena. Per darrere dels protagonistes despunta un personatge aliè a la qüestió.

                Qui són aquests joves? Sols en conec a quatre: començant per l’esquerre el tercer Alcaraz de cognom(cacahuet). El cinquè Miguel Català (l’Auela), Miguel Picó (Verdugo) i Paco Monerris (Carretilla). Açò és segons el meu parèixer. Vosaltres que opineu?

D. ANTONIO D'ELX

 

            Els meus primers records d’escola es remunten al curs 1964-65.I sé que son d’aquests anys per el testimoni material que tinc i que mes avall revelaré. Son uns testimonis, desdibuixats, emboirats, tot just unes quantes pinzellades als fons de la memòria, fets puntuals com notes penjades al tauler.

Aquell curs, que vaig començar amb sis anys, anàvem a escola al patronat, al pis superior de l’edifici antic  que cau al carrer S.Josep. Hi entraven per una porta que estava en un bancal entre el patronat i la Fàbrica d’Herrero, on posteriorment alçarien l’edifici nou del patronat. No recorde qui eren els meus companys però si qui era el mestre, al menys el seu nom: Don Antonio el d’Elx. Perquè per aquest nom el coneixíem. Aleshores un xic jove que sempre l’he recordat com una bona persona. Supose que ell va ser el que em va ensenyar a llegir, a escriure les primeres paraules i a fer les primeres operacions. Però açò es una suposició, no recorde res del que va passar dintre d’aquella classe, ni el que hi havia penjat per les parets, ni el llibre que gastava. En canvi, si que resten als fons de la memòria petits detalls com són el que eixíem a jugar al pati que hi ha en el patronat o que un dia de molt d’aire va venir ma mare a arreplegar-me a la porta de l’escola o que uns dies que D.Antonio  va faltar va venir a substituir-lo un jove del poble, Vicent Julià, que per aquells temps supose que era estudiant.  I el que mai se m’oblidara es el dia de final de curs en el que D.Antonio d’Elx es va acomiadar de nosaltres. Em va donar molta pena el tenir que acomiadar-me d’aquell bonhome, com a presagi de que ja mai més es tornaríem a veure. Aquell dia ens va portar un detall per a cada alumne de l’escola i per als que va considerar els quatre millors en va regalar un llibre. A mi em va tocar “Aventuras de Tom Sawyer” amb una dedicatòria que deia:

“A Enrique Morrió Gomis en premio a su buen comportamiento y aplicación en el curso 1964-65” Benilloba 14 de Julio de 1965.

 Signat:Antonio Vicente Quiles. Maestro Nacional.

                Llibre que encara conserve amb molta estima.