La qarya de Benilloba
Aquest article intenta analitzar el sistema d’hàbitat d’aquestes terres abans de la conquesta per les tropes del rei En Jaume.
Tots hem sentit que Benilloba era una alqueria mora. Però, que era això? Alqueria era el nom que els nous colonitzadors cristians van donar a la qarya musulmana, un lloc habitat i amb una població sedentària (1), de tamany reduït i amb una escassa extensió, entre 10 i 50 cases, que exploten les terres que envolten al poblat (2). Per tant, era una forma d' assentament però també d' explotació de l' espai agrari. El procés productiu es feia de forma col·lectiva, es a dir, hi havia una repartició de les tasques dintre de la comunitat. El patrimoni territorial pertanyia a la comunitat (qawm), aleshores era indivisible per partició o per herència, però no existien uns límits territorials precisos o exactes, tan sols era considerada terra de la qarya la conreada habitualment pels camperols que hi resideixen i amb un màxim de distància que els permeta tornar a casa el mateix dia (3).
Aleshores la qarya de Benilloba, amb un tamany molt reduït estaria assentada en allò que es hui la plaça del Castell, plaça de l’església i algun carrer més del voltant. Allò que vendria a ser el nucli més antic de la població com ho demostra el nom de la plaça del castell, que fa referència a una antiga torre , que la tradició oral li donava un origen musulmà, situada aproximadament en la cantonada que forma el creuament de la baixada de la plaça del castell amb l' avinguda. De la existència d' aquesta torre
d' alqueria tan sols resta el testimoni gràfic del que havia estat la base de la cimentació de la torre i el buit que havia deixat la seua demolició en l' edifici annex (4).
Encara que no era un fet general està provada l' existència de torres d' alqueria en casos concrets, per exemple en Almudaina. I a Benilloba, aquesta torre de caràcter defensiu, estaria justificada, en primer lloc, per se la qarya més allunyada del hisn (més endavant vorem que és açò ) i al mateix temps zona avançada front al hisn de Qusantâniya (Cocentaina), i en segon lloc, perquè també serviria de control del camí
d' accés a la qarya.
La gent que vivia ací era un reduït grup de camperols lliures, que treballaven les terres millors de tot allò que hui ocupa el terme de Benilloba, uns 9'26 Km2. És inimaginable que totes les terres estiguessin treballades per tan reduït grup de població amb els seus mitjans tècnics. La resta s' utilitzaria com pastura del ramat que seria
l' altre recurs econòmic d' aquesta societat. També sembla possible l' explotació de certes terres amb règim de regadiu, que seria el resultat de la transformació en hortes d' aquelles terrasses que voregen el llit del riu en el tram que quasi envolta el que hem dit que seria el nucli de població. Fins i tot hi ha autors que fan d' aquest escàs espai irrigat i un sistema hidràulic molt simple un factor fonamental per la localització de la qarya musulmana (5).
Treballs agraris (conreu de la terra i pastura de ramats) que es feien de manera col·lectiva, amb una distribució de tasques entre la població que habita la qarya i que estaria format per un grup familiar molt ampli o clan, diferent a l'estructura familiar de tipus conjugal característica de l' Alta Edat Mitjana i de l'época actual en l'occident Europeu. Al Sarq Al-Andalus i en aquestes Qura (plural de Qarya) la societat
s' organitza en grups de parentiu amplis. Es tracta de grups clànics fortament cohesionats i amb una vocació de permanència extensible a la seua vinculació amb el territori d' assentament (6). Aquests clans o grups de població serien endógams (es casarien entre ells) i agnaticis (transmissió de l' herència per línia masculina), assegurant així el patrimoni al grup clànic, i, per tant, establint una conexió estreta entre el clan que habita una qarya i el seu terme, entre la terra i el llinatge. P. Guichard justifica esta estructura clànica en el Sharq Al-Andalus en raó d' una nombrosa afluència de grups berbers durant els segles VIII i IX i el seu assentament sobre un context poblacional feble ( el element indígena), dispers i socialment invertebrat, fàcilment anul·lable (7).
En aquest tipus de societat, denominada "segmentària" per la seua organització, arriba a identificar-se el clan poblacional amb el territori que ocupa, d' ací la gran quantitat de topònims gentilicis d' alqueries o altres llocs en Beni-. Molts d' aquests topònims presenten una similitud fonètica amb noms de tribus berbers magrebins. Un exemple seria el de Zanata que ha donat Adzaneta del Maestrat, Adzaneta d' Albaida i la antiga Ceneta de Pego. El topònim de Beniopa, poble pròxim a Gandia, correspon a
l' antiga qarya Bani ’Uqba en el hisn de Bairén, que era un lloc ocupat per gent que es considerava descendent d' un avantpassat cridat ’Uqba (8). A Benirrama ( poble de la Vall de Gallinera) en 1391, 9 caps de família sobre 19 encara porten el gentilici Ibn Rahma (9). En el nom de Benilloba podem pensar en un origen similar, però en aquest moment difícil de precisar. Però hi ha un indici que ens por apropar: J. Torró parla d' una confusió que es produeixen 1272 entre els termes Benilloba i Vinalopo, nom d' un castell sobre el naixement del riu homònim, a les fites de Banyeres i Alcoi (10). Si partim de la hipòtesi de que la confusió es produeix per similitud fonètica o per semblança en la pronuncia estaríem en condició d' afirmar que el topònim Benilloba estaria format per la partícula Beni- que vindria de l'àrab Ibn (que indica la procedència familiar,la seua traducció seria "fill de") més un mot també àrab la pronuncia del qual seria molt similar a loba o lopo, que seria el nom d' un avantpassat comú. Però mai faria referència al mot valencià Lloba, sino mes bé, l' associació es produiria a posteriori.
Noms gentilicis per designar alqueries era una cosa molt habitual, així al mateix districte al que pertanyia Benilloba tenim, a més , els de Benaveinx, Benifallim, Benasau, Beniafé i Benigema.
Totes aquestes qura o assentaments de població tenien en comú el fet de pertanyer a un hisn (husun en plural) o castra (en romanç) que seria el que nosaltres coneixem com castell. Benilloba pertanyia al hisn de Penàguila situat en un cim escarpat, al sud-oest de l' actual població de Penàguila, que aleshores no existia, a 930 m. d' altura (11), que va ser construit al s. XI (12). Aquest hisn es el centre estructurador del territori que garanteix la defensa dels seus habitants i, a més, dona nom al districte. El territori d' aquest hisn és el conjunt de totes les terres explotades per totes les alqueries relacionades amb ell. Segons P. Guichard al hisn de Penàguila pertanyien 7 alqueries:
- una de nom preàrab: Riola
- sis àrabs: Benilloba, Benifallim, Benasau, Benigema, Beniafé, Alcoleja (13)
Segons J. Torró del hisn de Penàguila depenien 9 alqueries: Frastina,
Benaveinx, Riola, Alcoleja, Benifallim, Benilloba, Benasau, Beniafé, Benigema i dos rafals (un d' ells anomenat Ares) (14).
D' aquelles alqueries, unes han desaparegut, altres han evolucionat fins arribar a l' època actual i fins i tot podria haver-ne que no són al llistat.
No vull entrar en les característiques de hisn, per no allargar més l' article, tan sols vull dir que el hisn no s' utilitzava ni com element de domini ni com residència d' un senyor, com passava en els castells de la societat feudal, sinó, més bé, era un lloc de refugi, en cas de perill, per a tots els habitants de les alqueries i els seus ramats. Habitants que formaven una comunitat anomenada aljama, que tenia els seus propis caps socio-polítics ( els sayj, que els cristians traduiran per vells ) i el jurídic-religiós (alfaquí).
Aquest hisn de Penàguila estava envoltat per altres, con eren els de Seta, Travadell, Qusantaniya, Alcuy, etc. amb característiques semblants. Tots junts formaven una societat segmentària, dintre de la qual la capacitat defensiva i de combat era necessària per a fer-se valdre front al estat i en les pugnes entre ells.
Tipus d' habitat, formes de vida, característiques culturals tan llunyanes en el temps (adoneu-se'n que hem parlar del període de temps comprés entre el ss. VIII i XIV), però amb una influència que es projecta fins avui, no sols en el llegat toponímic sinó en aspectes més determinants com puguen ser la localització dels pobles actuals i la distribució de la població en l' espai.
Notes:
1.Kazimirski,"Dictionaire árabe-francaise" p.731.París 1960
2. Guichard, Pierre "Nuestra história" vol. II, p. 271. Mas Ivars-Editores S.L. 1980. Distribución Ediciones
Aramo.
3. Torró, J. "Poblament i Espai rural.Transformacions històriques" pp. 48-49. Edic. Alfons el Magnànim.
Institucció Valenciana d' estudis i investigació.
4. Gozálbez Esteve, E. "El señorio de Benilloba",fotografia p.135. Obra cultural de la Caja de Ahorros de
Alicante y Murcia.1985. Gráficas Ciudad, Alcoy.
5.- Glick, Th. F "Irigation and society in Medieval Valencia",pp.149-174. Cambridge-Massachusetts.
1970
- Bazzana, A. Guichard, P. "Irrigation et societé dans l' Espagne orientale au Moyen Age " L' homme et
l' eau a Méditerranée et au proche Orient ..pp.115-134. Lyon 1981.
6. Torró, J. " Poblament i Espai rural..." p. 48, cit.
7. Torró. J. "Poblament i ...", p. 48, cit.
8. Guichard,P."Nuestra His..." vol.II, p. 215, cit.
9. Guichard, P. "Les Musulmans de Valence et la Reconquête (XI-XIII)".Tome Première. P.227. Institut
Français de Damas. 1990.
10Torró, J " La formació d' un espai feudal. Alcoi de 1245 a 1305" pp.103-104. Valencia 1992
11. Bañó, R."Penàguila 714 anys d' existència" Programa de festes Agost-1992.
12. Torró, J. "El naiximent d' una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276)"
Institut de Cultura Juan Gil-Albert. Universitat de València 1999.
13. Guichard, P."Nuestra história" vol. II, p. 223, cit.
14. Torró, J. "Poblament i espai ...", p. 55, cit.
Enric Morrió i Gómez
Publicat a la R.F. de Benilloba de L’any 2000
Hola Enric!
ResponEliminaEl meu nom es Andrés i soc un vei de Benilloba, en primer lloc dir-te que m' agradat molt l' article que vas escriure. Sempre m' he preguntat com serien els pobladors d' eixa alqueria o com seria i al llegir l' articles m' he pogut fer una idea. El que m' agradaria seria sols vorer una foto de Benilloba d' aquella época, imagine que açó li agradaria a molta mes gent, be, sabent que açó es imposible i que dibuixos o alguna cosa pareguda tampoc trobe, he decidit dibuxar-ho jo, es una idea sols.
La raó per la qual t' escric, es per si en pots recomanar alguna pàgina o llibre on puga informar-me o fer-me idees.
Salutacions i moltes gràcies!!
Hola Andrés!Com comprendras foto d'aquella epoca no en pot haver cap.Estem parlant de l'Edat Mitjana.Dibuixos jo no en conec,açò no vol dir que no ni hagen.Però em sembla una idea genial,si t'agrada dibuixar, el fer un dibuix de com creiem que seria l'alqueria.El meu correu es enmogom@gmail.com.Escriu-me i anirem perfilant entre els dos com creiem que seria l'alqueria.
Elimina