diumenge, 17 d’abril de 2011
EL CARRER MAJOR
Llarg, tortuós i trencadís,
de la plaça l’església, el seu inici,
fins les escoles, en el seu fi.
Estret, ombrienc, fresc i ventós,
passa l’estanc, pel centre, terrasses i balcons.
Amunt i avall, en dies de festa sempre igual.
I al mig la Font.
El principal, el que s’engalana
amb llums i cobertors.
El primer, el més mudador,
per ell passen festes, desfilades,
esdeveniments, soterrars i processons.
De ponent a llevant, aquest
es el nostre Carrer Major
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que bonic. M`agraden les coses que ens contes,es com si el carrer parlara ell sol. gracies. He vist que ja puc enviar commentaris, abans no podia .
ResponEliminaun poema preciós que explica a la perfecció el carrer Major!!
ResponEliminaés la primera vegada que entre al bloc i m'agrada i molt el que hi veig!! a contiunar fent poble!!
Germán!
Quan era xicoteta en vaig pedre pel carrer major.Cèlia Ibañez
ResponEliminai on vas parar?
ResponEliminaPresiosa descripcio del mostré carrer Major❤️❤️❤️
ResponEliminaAraceli Tomás
de menut quan pasavem els pares, el germá i jo uns dies de vacances a casa el tío Colau i la tía❤️ Lola.....en aquest estanc , pot ser que hi comprava jo els tebeos i les xuxes....si no recorde mal clar está; tan mateix com corretejar aquest carrer Major jugant al amagatall ...polis i lladres ,
ResponEliminaEntre altres
Jordi Arques Gisbert
Els tbos els venien a la casa del costat que era La Botigueta.
ResponEliminaQuina descripció mes bonica ¡ És poesía pura !
ResponEliminaPilar Penadés
Enric, m’emociones sempre.Gràcies per aproparme al poble, es com si estigues allí ara mateix💕😍😘😘
ResponElimina