La duració del
dia i de la nit varia al llarg de l’any. Hi ha 6 mesos en que la duració del
dia va allargant-se ( de gener a juny) i
6 mesos en la que s’allarga és la nit (de juliol a desembre). Hi ha dos
moments en que la duració del dia i la nit son iguals que són en l’ equinocci
de primavera ( 21 de març) i en l’equinocci de tardor (22 de setembre). El dia
més llarg seria en el solstici d’estiu (21 de juny) i la nit més llarga en el
solstici d’hivern (22 de desembre). Feta esta explicació entrem en la cultura
tradicional per a veure la gent del poble aliena a estos coneixement científics
quin mètode utilitzaven per a mesurar el creixement de les hores de dia. Immersos
en una cultura cristiana en la qual es celebren festivitats de sants o santes
tots els dies de l’any cada comunitat té les seus festivitats més significatives
que les converteix en dades referents i al voltant d’eixes festivitats crea un
refranys per a remarcar eixe creixement de les hores de sol. Pe la contra amb
prou feina trobarem dites que marquen el creixement de la nit. Els refranys
varien d’uns llocs a altres sempre depenent de la importància dels sants en
cada comunitat. Ací tenim una mostra de refranys:
Per Sta. Llúcia
un pas de puça (13 de desembre).
Per Nadal un pas
de pardal (25 de desembre).
Per S. Esteve un
pas de llebre (26 de desembre).
Per any nou un pas de bou (1 de gener).
Per Reis un pas
de vell (6 de gener).
Per S.Julià un
pas de ca ( 9 de gener).
Per S. Antoni un
pas de dimoni (17 de gener).
Per S. Sebastià
un pas de milà (20 de gener).
Per Sta. Agnès
una hora més (21 de gener).
Per la Candelera
una hora entera (2 de febrer).
Per Sta. Maria
una hora i mitja més cada dia.
Pe S. Blai un pas
de cavall.(el 3 de febrer).
Per S. Maties són
iguals les nits i els dies (14 de maig).
Per S. Joan el
dia més gran (24 de juny).
Per S. Pere el
dia enrere (29 de juny).
Per la Mare de
Déu d’agost a les set ja es fosc (15 d’agost).
Per S. Narcís de
sis en sis(29d’octubre).
Passat Totsants
els dies són germans (1 de novembre).
Esa fiesta de "Sant Antoni del Porquet", era subvencionada por mi familia, y la escultura fue donada también por mis antepasados. ¿Te acuerdas qué hace unos años se encontró en mi casa?.
ResponEliminaNo lo sabía Ximo . Es muy interesante decirlo y así sabemos toda la historia de nuestro pueblo.
ResponElimina