CONEIXEM?

Abans era prou habitual sentir l’expressió     ANAR PER DARRERE   (EL POBLE).Ara cada vegada se sent menys. El canvi d’hàbits socials,de costums  i de comportament ha fet que esta  expressió ja no tinga tant de sentit però encara hi ha qui la utilitza i, a més,la posa en pràctica. Sabríeu dir que com s’aplicava i quin sentit tenia?



Corretgeta descoberta!

Des de sempre, en el nostre poble, com en tots els altres, dintre la xarxa de carrers hi ha una distribució jeràrquica: un carrers són considerats principals, i en el nostre cas seria el Carrer Major(el seu nom ja per si sols ho indica),plaça l’església i també podria fer-se extensiu a la plaça Olmet, i altres secundaris. Per este carrer transcorren els principals actes de la vida del poble:festes, mercat,cercaviles,processons,bodes,acompanyaments,soterrars,etc.La resta de carrers estan considerats  com ha secundaris,encara que dintre d’ells també hi haurien uns millors que altres,bé per la situació,per la grandària o fins hi tot pels veïns que l’habiten. Dintre de la consciència col·lectiva, i sense ser una norma  escrita en cap lloc, es considerava i encara,per a certa  gent , es considera que per a circular per aquest carrers i llocs principals hi havia que fer-ho amb certa consideració i decor, no s’hi podia circular  de qualsevol forma,i havia que anar vestit en condicions,hi havia que anar ,com sol dir-se,arreglat i en diumenges i festius,mudat. Aleshores quan algú tenia que passar pel carrer major i considerava que no anava de forma adequada buscava una via alternativa per anar allà on volia. Açò ara ens sembla estrany, però era normal que per anar a les escoles des de la plaça el Castell s’anara per l‘avinguda , carrer Santa Ana i la tapia o que per anar  a l‘Església   s’utilitzara  el carrer S. Joan i l’abadia. Quan una persona utilitzava un itinerari d’estos dia que anava per darrere el Poble. Així,per exemple,es dia:”Com no m’he  canviat he a ant a comprar per darrere el poble”,”per no canviar-me m’he posat damunt l’abric i he anat per darrere el poble”,”He eixit de la feina amb roba de treballar i he anat per darrere el poble”.Estes eren frases habituals. Fins i tot quan es portava dol per algú, i sobre tot en les dones, s’anava per darrere el poble. A més,  en un soterrar el homes anaven a l’església darrere el difunt però les dones anaven per darrere el poble i al sortir de l’església els homes donaven el”Pésame “ a la plaça i acompanyaven al difunt per carrer major fins acomiadar-lo, mentre que les dones donaven el “Pésame” dintre l’església i quan eixien anaven a casa per darrere el poble o siga utilitzant vies alternatives a la principal. Encara hui veig  gent que, encara que fent un recorregut més llarg,va per darrere el poble.