LA VOLTA DELS QUINTOS

Quinta de 1977: Alberto,Javier Carbonell, J.Tomàs,Jesús Gisbert,Miguel Monllor.J.Miguel Lloret,Toni Reig,Rafael Oltra i J.Antonio Verdú. Musics: Joya i Rafael Doménech

L’any 2001 es va incorporar a l’exèrcit espanyol l’últim reemplaçament de soldats reclutats de forma obligatòria. S’ havia acabat amb un període de 231 anys de Servei Militar Obligatori que va començar en el regnat de Carles III amb ”La Real Ordenanza de Reemplazo Anual del Ejército con el Servicio Obligatorio” de 1770 que estipulava l’elecció, per sorteig, d’una quinta anual d’els homes compresos entre els 17 i 36 anys per completar el cup de la recluta voluntària. Des d’aquesta data fins fa 10 anys tots els joves devien de fer allò que popularment s’anomena la “mili”. Exceptuant, clar està, alguns que es lliuraven per sort, malaltia o invalidesa i fins i tot per diners ( es a dir, per redempció monetària) tot i que depenent de l’ època que tractem. Les darreres dècades el procediment que es seguia era el següent: L’ any que el jove complia l’edat elegida, per exemple 20 anys, era reclutat. Se’l cridava a l’ajuntament del poble, on hi era tallat, és a dir, era pesat i mesurat, i si calia podia presentar alguna objecció. Mes endavant era sortejat: per sorts es repartien els llocs on cadascú aniria destinat. L’any següent, quan complia 21, s’ incorporava al servei en el reemplaçament que li toqués segons la data de naixement.

     Aquesta etapa, la de fer la “mili”, era un punt d’ inflexió important en la vida de qualsevol
home. Suposava un canvi radical en la forma de vida durant un període de temps prou llarg ( dos, tres, quatre, i fins i tot més anys); on es vivien noves experiències, es convivia amb gent nova, es viatjava a indrets llunyans, en un temps en que la gent no eixia, pràcticament,del seu poble o com a molt s’acostava, per unes hores, a algun altre poble de la comarca. Amb el servei militar s’adquiria independència i autonomia, tot i que obligats per les circumstàncies. En la consciència popular estava molt assolida la idea de que en la mili es feien els homes.És a dir, s’ hi aconseguia el grau de persona adulta, capaç de fer-li cara a la vida de forma diferent, d’assumir altres responsabilitats, en definitiva, de ser un ciutadà útil per la societat.
     Aquests moments de tanta transcendència foren els que impulsaren el naixement d’una festa al voltant d’aquestes circumstàncies: la FESTA DELS QUINTOS.Festa que s’ha celebrat i es celebra en Benilloba. Quintos eren els joves cridats per fer el servei militar,i per tant, quedaven inclosos en esta etapa de trànsit de la joventut a la maduresa. Aleshores organitzaven i eren els protagonistes de la festa, que es feia per donar-se a conèixer al poble i per celebra-ho. L’origen del mot “quinto” ve del fet de que, en un principi, tan sols es reclutava una quinta part de tota la població inclosa en el grup d’ edat assenyalat.Aquesta festa dels quintos ha estat molt popular per tot el estat espanyol i també ací en la nostra terra son molts els pobles on es celebrava i encara avui es celebra. Però nosaltres es centrarem en la festa del nostre poble que anomenem LA VOLTA DELS QUINTOS i que encara hui es manté viva. L’ objectiu d’ aquest article serà el descriure-la per estudiar-la i analitzar-la, i en el millor dels casos fer-la reviure a tots aquells que l’hem viscuda.
     Primer que res, hem de dir que aquesta festa coincideix amb les festes de Nadal en cara que no tinga res que veure amb ella: una és una festa religiosa i l’altra profana. La seua superposició es deguda a que davant l’entrada d’un nou any els joves que havien de ser cridats a files començaven a preparar-se amb la finalitat d’ anunciar-ho i de acomiadar-se de la resta del poble. I això s’ havia de fer el primer dia de l’any, el dia de Capdany, no es pot ajornar, davant un any nou s’enceta un període també nou de la vida.
    El principal acte festiu és la volta que pegaran al poble, que dona nom a la festa i que es realitza el dia de Capdany a migdia. Però abans d’aquest dia els quintos s’han reunit algunes nits per assajar; al voltant d’ un bon soparet , quintos i músics preparen la lletra de les cançons i les adapten a una música que es la tradicional en esta festa . Normalment, es fa una cançoneta per cada quinto, a més d’una per tota la quinta, una altra per les quintes, per al poble de Benilloba, per a l’alcalde i per el rector. Una vegada composada la cobla i adaptada al passatge musical s’assaja amb la finalitat d’ harmonitzar, el màxim possible, música i veus. La qual cosa moltes vegades era impossible de realitzar i els músics havien de fer grans esforços per adaptar-se a unes veus amb tanta voluntat com poc encert.
    Arribat el 31 de desembre, la vespra, i de vesprada es realitza el Lliurament de Vares. Aquest és un acte simbòlic. La vara dels quintos i que portarà l’alcalde de la quinta simbolitza el poder, i l’acte, el seu traspàs d’ un alcalde al seu successor, el relleu d’ una quinta per una altra. No es tracta de res més que d’ emular el traspàs del poder polític a l’ajuntament del poble, quan un nou alcalde recull el poder del seu predecessor. De vesprada, les dues quintes es reuneixin en un bar del poble i al voltant d’ una taula amb el seu aperitiu en el que els nous quintos obsequien als anteriors, el nou alcalde rep la vara de l’anterior al temps que diu algunes paraules d’ agraïment i d’ amistat. La vara consisteix en un pal d’ una llargària d’ 1’50 m. aproximadament i del qual, des de la part superior, li pengen unes cintes de colors que cauen paral·leles a d’ell. Les cintes han estat elaborades per les quintes, es a dir, les xiques nascudes el mateix any que els quintos. Hi ha una per cada quinto ( xic o xica ), això és , tantes com persones nascudes el mateix any. Cada cinta porta un nom acompanyat d’ alguna frase que es refereix a alguna característica de la persona, pot ser en to seriós però quasi sempre és de caràcter burlesc o satíric. Les cintes són de colors variats i així, la vara queda molt adornada.
     En acabar aquest acte la quinta ja ha quedat constituïda, amb la diferència entre l’ alcalde, elegit per ser el primer nascut de l’ any, que és el que encarna el poder, encara que el seu poder serà simbòlic i similar al de qualsevol altre quinto, i la resta dels quintos. Aquests representen, també de forma simbòlica, al poble en la seua totalitat. D’ entre ells es diferència un, el més xicotet, el darrer nascut en la quinta. Aquest serà el que pagarà el bacallà. Efectivament ell és el que compra un bacallà gran, sencer, salat, que podia pesar uns quants quilos i que en la Volta el durà penjat a l’ esquena, d’on la gent anirà esgardissant trossets per menjar-se’ls. Dintre sempre de la meua opinió, aquest representaria al badoc, al simple, es a dir, aquelles persones que pel seu caràcter bondadós, carreguen en allò que els demés no volen.
    Es pot seguir un paral·lelisme entre la distribució del poder en el poble i el de la quinta, encara que vist des de l’òptica simplista d’uns joves que utilitzen com element diferenciador la data del naixement, per així, evitar possibles controvèrsies. Recordem que quan un jove torna del servei militar era considerat com home dintre de la consciència col·lectiva i pot assumir les funcions com tal.
    La nit de capdany soparan tots junts, músics i quintos. I aquesta nit encara, acabat d’ encetar l’ any pegaran la primera volteta pel poble. Aniran a cantar-li primer a l’ Alcalde i després al Rector , probablement les cançons compostes per a ells . Aquests podran convidar-los a entrar a sa casa per obsequiar-los amb qualsevol cosa tot i que depèn dels anys i les circumstàncies. Podríem dir que açò seria una forma simbòlica de presentar-se, la nova quinta, a les autoritats del poble i demanar permís per realitzar la seua festa. A continuació cantaran algunes cançons més pel poble abans de retirar-se.
     El dia de Capdany , el dia gran per els quintos, el dia de la Festa, de matí es reuneixen per esmorzar. Més tard, cap a migdia, preferiblement en acabar-se la Missa Major, per aprofitar la concentració de gent, comença la Volta dels quintos. L’ acte que dona el nom a la festa. Quan la Plaça de l’església esta plena de gent comencen les primeres cançons acompanyades per la música dels instruments de corda ( guitarres, bandúrries, llaüts ). En acabar de cantar passen la bossa o algun barret militar per a que els espectadors deixen la voluntat per als quintos. Després segueixen pel carrer S. Caietà, plaça del Castell, on tornen a cantar alhora que van per les cases demanant i les dones posen allò que estimen oportú. Entre cançons i visites a les cases continua la volta al poble, aturant-se en totes les places i també en casinos, bars o llocs on hi ha gent reunida. En acabar, quintos i músics dinen tots junts per celebrar la festa al voltant d’ un bon àpat.
     Els músics no cobren, tan sols són convidats a dinar i tots els diners arreplegats s’ utilitzen per pagar-lo. He escoltat comentaris que parlen de que en temps passats, aquest diners els hi feien arribar als soldats del poble que estaven destinats a l’Àfrica, però açò avui es difícil de confirmar.
     La festa dels quintos consisteix, bàsicament, en aquests actes que he descrit. Avui en dia i des de fa alguns anys els quintos s’ han encarregat d’organitzar altres actes festius, com és la Cavalcada dels Reis i també les danses Esta és la causa de que està arribant-se a confondre els quintos amb els majorals de danses, quan són dos personatges ben diferenciats: el quinto és el jove que, per la seua edat, va a ser reclutat i el majoral, també anomenat majoral de setmana,és el jove encarregat de l’ organització de les danses. Aquests majorals eren destriats entre tots els joves, o no tan joves, amb l’única condició de ser fadrins ( això és, no estar casats), perquè les danses son la festa dels fadrins. La coincidència produïda pel fet de que també els quintos solen ser fadrins farà que a partir d’ una determinada data, difícil de precisar, però que calcule que seria a finals de la década dels anys 50 del S. XX, passaran a organitzar també la festa de les danses. Amb el pas del temps i la unificació de funcions s’ arribat a assimilar de forma equivocada majorals i quintos, per això vull tornar a recalcar la diferència: La festa dels quintos es la volta del dia capdany. Les danses , tradicionalment, ha estat la festa dels fadrins.
     Encara ens resta parlar de les cançons dels quintos , que es componen cada any de nou, de manera que es puguen adaptar a la música.
     L’ estructura d’ elles es sempre la mateixa, consten de quatre versos de set ó huit síl·labes. Si és de set, s’allarga la darrera síl·laba accentuada per fer-la coincidir amb la música. La rima sol ser variable. És canten de forma seguida els quatre versos, a continuació es repeteix l’últim i després el primer.La lletra pot ser molt variada, però sempre s’ha de tenir cura d’ adaptar-la a la música, la qual cosa fa que es reduïsquen les possibilitats. El nombre de cançons varia segons els quintos que hi hagen, però després n’hi han unes quantes fixes que són: les dedicades al poble de Benilloba, a l’alcalde, al rector, a la quinta i a les quintes. Els temes que s’utilitzen són els propis de joves: els que fan referència a les dones, a la taula (amb les dues vessants de menjar i beure), a trets característics de les persones al·ludides o bé del físic, o bé del caràcter, o de l’ ofici. De vegades se li dona un to crític com, per exemple, la cançoneta que li vàrem fer la meua quinta al rector:
En la plaça de l’omet
Hi ha un rector molt baixotet
Que li diuen Joaquinet
I vol fer-se en el poblet.
No cal escriure més cançons perquè n’hi han moltes i molt variades i tothom coneix al menys les seues .

     Fa ja deu anys que ha desaparegut el Servei Militar Obligatori. Els joves ja no tenen que fer la “mili” i per tant no s’ hi han de acomiadar de ningú. Aleshores, que passarà amb la festa? De moment es manté, i el dia de Capdany continua pegant-se la volta però ja buida del seu significat. Com en moltes altres festes ha desaparegut el substrat ideològic que és el que li donava sentit a la festa. I si no volem que desaparega hem de vigilar-la i tenir cura d’ ella perquè forma part de la nostra tradició i és un element importat del nostre patrimoni col·lectiu. A més és un bé que hem rebut en herència i que estem obligats a transmetre als nostres fills en les mateixes o millors condicions.

Enric Morrió

Revista de Festes de 2004

     La base musical sobre la que es canta la cançó, és d’ una Jota. Desprès d’ una introducció formada per una coneguda Jota Aragonesa, composada per una sèrie d’ acords, principalment en la tonalitat de La Major, l’ inici de la melodia es produeix en el segon temps del segon compàs, inici acéfal; totes les frases són de huit compassos que es repeteixen, donant lloc a una segona frase també de huit compassos, que es una variació de la primera, i darrere d’esta i sobre la dominant es canten les populars estrofes que any darrere any els quintos escriuen sobre cadascú del grup.
    Després de cantar les estrofes de cada cançó, continua la música sense interrupció, amb una altra variant de la jota.
     L’ acompanyament és exclusivament instrumental, i va a càrrec de les guitarres que principalment utilitzen els acords de tònica i dominant en forma de vals, introduint puntualment algun acord substitut.
    Com l’estructura es simple i molt rígida, les variacions es poden fer simultàniament sense que açò provoque dissonància alguna, depenent, això si de la mestria dels intèrprets.


Jose J. Alvado