divendres, 15 d’abril de 2016

BASSES DE REG I

BASSA DE BARRATXINA

 Si no de fracàs ,al menys de sorprenent, podem qualificar, com en uns pocs anys, amb el pas d’una generació, hem oblidat tot el saber del nostres avantpassats. Coneixements acumulats al llarg de la història, arreplegats mitjançant l’observació i l’experiència, depresos a través de l’assaig i la fallida. La ciència i la tecnologia ens han suposat grans avanços en tots els camps, han millorat la qualitat de la nostra vida, però açò, no significa el tenir que oblidar la nostra cultura, els nostres propis coneixements, les nostres peculiaritats, tot allò que ens caracteritza com a poble. No podem perdre el saber acumulat a través de generacions, transmès de forma oral i que hui resta en la ment de cada vegada menys persones. I en aquest context vull emmarcar aquest treball junt a altres que he fet en anys anteriors.
No passa un dia en que en qualsevol mitjà de comunicació: diari,radio, televisió... no ens parlen de la sequera. La qual cosa resulta paradoxal, perquè tan sols amb alçar-se de la cadira i avançar unes poques passes, podem obrir una aixeta i tenir tota l’aigua que vullguem. Molta més de la que ens mancaria per a les nostres necessitats. Si mirarem cap arrere, tan sols uns quants anys, veuríem els nostres pares lluitar, amb esforços titànics, per aconseguir un poc d’aigua per regar unes hortalisses , o anar fins una font, per carrejar a casa un aigua que era necessària per la seua supervivència. I de l’aigua precisament vull parlar: una vegada analitzades, els dos darrers anys, les diferents séquies que canalitzaven l’aigua des dels rius fins les hortes, ens resta parlar dels regs que es feien des de les diferents basses que hi havia en el terme de Benilloba.
En aquest context d’aprofitament de l’aigua com a recurs fonamental, qualsevol naixement, independentment del seu volum, era aprofitat. Es més, m’atrevisc a dir que qualsevol sumat, amb certa regularitat, era aprofitat, utilitzant els mitjans tècnics al seu abast, per acumular l’aigua en una bassa i així disposar de la suficient per regar una certa extensió de terreny. L’alcavó era el sistema tècnic utilitzat per, una vegada localitzada una surgència d’aigua, endinsar-se en ella, i anar concentrant els diferents sumats, o les diferents vetes que emanaven de la capa freàtica i localitzar-les en una canaleta que la conduïa fins a l’exterior i la acumulava en una bassa. La bassa era la solució tècnica per acumular l’aigua en quantitat suficient per al soltar-la i poder regar a fila. La capacitat de la bassa sempre estava relacionada amb el volum del brollador així com, la superfície regada depenia de la generositat del naixement i de la capacitat de la bassa.
Aleshores els mitjans tècnics utilitzats per a la captació de l’aigua eren el següents :
-En primer lloc tenim l’alcavó. L’alcavó era un pas o galeria subterrània que servia per buscar el naixement de l’aigua i arreplegar-la al temps que la conduïa cap a fora fins a la bassa. És el més important per ser el sistema més utilitzat i el de més dificultat tècnica d’execució. Consisteix en una excavació feta per l’home, que comença a nivell de terra, per endinsar-se en el subsòl, amb un lleuger desnivell cap a la seua boca per facilitar l’eixida de l’aigua. La llargària sol ser variable, depenent de la profunditat on es trobe l’aigua. L’amplària sol ser la suficient per facilitar el pas d’una persona (40-60 cm.)i l’altura, normalment, inferior a la del home. Està excavat en la terra o en el tap i després les parets es construïen de maçoneria (pedra i morter) i la coberta es feia en arc de mig punt o es posaven lloses de pedra recolzades en les parets. Amb aquest tipus de construcció es buscava evitar les sulsides que solien ser molt freqüents. L’alcavó arreplegava l’aigua que sumava per les parets en el cas de ser un naixement d’extensió amplia , o bé arribava fins localitzar una vena important d’aigua. En ocasions l’alcavó començava dintre de la mateixa bassa i així a la capacitat d’aigua de la bassa se li afegia la capacitat d’aquest. Exemples d’alcavó són: el que abasteix la bassa del Mas de la Foia, el de la bassa de Dalt del Xoquet, el de la bassa de les Neves etc.
- De vegades era una font la que abastia a la bassa. En aquest cas l’aigua era transportada per una androna, que era una conducció de reduïdes dimensions, colgada en terra, des del naixement d’aigua fins la font. La distancia que recorria l’androna era variable: d’uns pocs metres com es el cas de la font de Petrosa o d’un centenar de metres com es el cas de la font de la Teula en el Xoquet.
-El darrer sistema de captació seria el de Pou: perforació vertical de forma circular i d’una profunditat variable, normalment fins arribar a la capa freàtica i trobar una quantitat d’aigua apreciable. De vegades es podia fer una alcavó en el fons del Pou per buscar més aigua i per tenir més espai per emmagatzemar-la. Per regar, sols conec un pou, dintre del qual es va instal·lar un sistema de sènia que, moguda per la força animal, treia l’aigua fins la bassa i des d’allí, després, es regava. Aquest es el cas del Pou de la sènia (nosaltres diguem nòria) .
Una vegada descrits els sistemes de captació passem als d’acumulació o d’emmagatzematge d’aigua, es a dir, anem a parlar de les basses. I les característiques d’estes serien:
-En primer lloc diré que no n’hi ha dues iguals. Són de forma irregular,unes s’aproximen a la forma quadrada, encara que no n’hi ha cap que siga un quadrat perfecte, altres a la rectangular, a la circular ( com el cas de la bassa del Xoquet de Baix) o, fins i tot, triangular (una bassa de Petrosa).Esta forma irregular es conseqüència de l’adaptació de la seua construcció a les característiques del terreny on està localitzada, a la capacitat requerida i l’optimització de recursos.
- Totes les basses són de diferent capacitat, i encara que seria interessant calcular la de cadascuna, per ara, tan sols diré que esta capacitat esta en relació a la abundància del brollador o font. Caldria destacar la bassa del Mas de la Foia amb uns 700 m3 de capacitat.
-Estan excavades a terra. Després, les parets i el fons es revestien d’una capa grossa de maçoneria (pedres de grandària variable,grava i morter) i es rematava amb el lluït per la part interior, que era fi i de cert grossor per evitar les fugues d’aigua. En el sol tenia un forat ,que es tapava amb un tap, per on es buidava la bassa i es conduïa l’aigua , mitjançant una sèquia, a les hortes. En el interior de la bassa i a un costat sobreeixien unes pedres planes, clavades ala paret a diferent altura, que formaven un tipus d’escala per facilitar l’accés al seu interior. En la part superior d’alguna de les seues parets es feia una canaleta que era el sobreeixidor,per on eixia l’aigua en cas de omplir-se.
-En algunes, l’alcavó que les abastia s’iniciava dintre de la mateixa bassa i per tant augmentava la seua capacitat.
-Les basses s’havien de netejar cada cert temps, ja que en el fons s’acumulava el tarquim, mescla de fang de textura molt fina i matèria orgànica provinent de la vegetació que creixia allí mateix.
-Segons la propietat, es podia distingir entre les que eren d’un sol propietari ( com les dues basses del Mas de Barratxina) d’aquelles que pertanyien a diversos propietaris. En aquest cas la seua propietat estava compartida, així com l’ús de l’aigua i les tasques i despeses que originava el seu manteniment.
Arribant a aquest punt, anomenaren totes les basses del terme de Benilloba:
-En el Barranquet del Xoquet en podem comptar fins a 7.
-En Petrosa en trobem 3.
-En el fons d’Agustí 4.
-En en Barranquet de Rodacanters o de Turis 3.
-En el Barranquet de l’hereu o de la Font del Rector 1
-La Bassa de la Font del Miuli
-La Bassa de la Tia Joaquina
-Bassa del Mas de les Carrasques
-Bassa del Mas de la Foia .
-Bassa de la Nòria.


Barranc del Xoquet:
Aquest barranc està excavat al peu de la Serreta , avança d’ Oest cap a l’Est, i va guanyant en fondària i amplària, la qual cosa facilita la surgència d’aigua de la capa freàtica de la mateixa Serreta. Acaba desembocant en el Riu de Penàguila al costat del pont. L’abundància de fonts i brolladors originen tot un sistema de reg que es basa en 7 basses. Independents unes d’altres, regaven les hortes del barranquet fins a l’altura de la carretera de Benifallim. D’ací cap avall les hortes ja estaven regades per les tres sèquies de l’Ombria. Les basses aniré nombrant-les de dalt cap avall i els posaré un número , ja que totes no tenen nom. Així tenim:
-La Nº 1,en la part més alta, que pertany als hereus de Vicent Monllor (del bar Inglés).En l’actualitat no s’utilitza, està seca i en mal estat. S’abastia d’una androna que queia directament a la bassa.
-La Nº 2 té forma allargassada (9.50 x 4 m.), d’escassa amplària i molt irregular. S’abastia d’un alcavó, fet de maçoneria, de poca profunditat ( 5 o 6 m.) que desemboca dintre de la bassa. El estat actual es de falta de neteja ja que està plena de vegetació. Esta bassa pertany a tres propietaris que reguen d’ ella:
- Salvador Cortés (hui Enrique Javaloyes) que té dues hortes d’una extensió de 3 fanecades i li corresponen 4 dies d’aigua.
-José Reig: que te una extensió d’horta de 3 o 4 fanecades i que li corresponen 4 dies d’aigua.
-Hereus d’Antonio Monllor , amb una extensió de 8 o 9 fanecades i que li corresponen 8 dies d’aigua.
La forma de distribució d’aigua es la següent:cada propietari té dret a un nombre de dies d’aigua. Si al propietari li corresponen 4 dies d’aigua significa que, l’aigua acumulada durant els quatre dies en la bassa li pertanyen a ell. I abans de la posta de sol del darrer dia, la bassa tenia que estar tapada per arreplegar l’aigua del següent usuari. Este brollador té la particularitat de ser més generós en estiu (que es quan més es necessita l’aigua ) que en hivern. A partir de Maig o Juny augmenta la surgència d’aigua, mentre que a partir de setembre comença a minvar. Així, mentre en l’ hivern es necessiten 4 dies per omplir una bassa, en estiu en els mateixos quatre dies se n’omplin dues basses.
-La bassa Nº 3 pertany a un sol propietari: José Reig. Està localitzada en les mateixes hortes que tenen el dret d’aigua de la bassa Nº 2.Així el propietari es beneficia de l’aigua de les dues basses. Està a una distància d’uns 40 m. de l’anterior bassa i es de dimensions reduïdes (4x4m. aproximadament). Està en bon estat, molt neta i es nodreix de l’aigua d’un alcavó, pontejat de maçoneria , d’uns 4 m. de fondària i que desemboca dintre de la mateixa bassa.
-La bassa Nª 4 està alimentada per la Font de la Teula, que li arriba l’aigua per una androna d’uns 100m. de llargària, ja que ve d’una zona propera als naixements de les basses 2 i 3.Per tant estes tres basses s’alimentarien pràcticament del mateix naixement . Esta font presenta la particularitat del naixement de la bassa 2: el cabdal augmenta en els mesos d’estiu i minva en els d’hivern. Amb una forma irregular, té unes dimensions aproximades de 8.5 x 8 m. Es propietat privada del Mas de Barratxina i actualment té aigua, però està plena de vegetació.
- A 32 m. de l’anterior, està la bassa nº 5, concretament en el bancal de baix. De característiques similars, encara que més xicoteta (6.7 x 5.7m aproximadament ). S’alimenta d’un alcavó que està en el bancal de dalt, de uns 15 m. de fondària i per una androna porta l’aigua fins la bassa, a la que cau per una font. Esta basa està neta ,i és propietat del mas de Barratxina.
-També propietat del Mas de Barratxina és la bassa Nº6 que és bassa-llavador, de reduïdes dimensions (5 x 4m.), i de poca profunditat. S’alimenta d’un alcavó que està en el bancal de dalt, també d’uns 10 o 15 m de profunditat, i per una androna va l’aigua fins la font, que cau a un bassi i d’ allí passa a un xicotet abeurador abans de caure a la bassa. Situada baix de la carretera i del mas es troba al mateix nivell que les dues últimes Està en prou bon estat i neta.
Les tres darreres basses regaven les hortes del mas que anaven des del bancal on estan situades la 5 i la 6 fins la carretera i que representaria una superfície d’unes 20 fanecades.
-La bassa Nº 7 s’anomena del Xoquet de Baix, és de forma circular,encara que és un cercle irregular, quasi oval. Es troba abandonada, fa anys que no li arriba l’aigua i està ja molt deteriorada. És la de major capacitat de tot el Xoquet i s’alimentava d’un naixement d’aigua que hi havia al fons del mateix barranc i una androna la canalitzava fins a la font que hi havia al costat de la mateixa bassa, on es podia poar, ja que fins allí anava la gent del poble a per aigua, sobre tort en èpoques de sequera, perquè no ha arribat a assecar-se mai. Avui una sulsida de terreny tapa la font i allí jeu colgada i perduda, esperant temps millors. La propietat d’aquesta bassa estava compartida entre diversos regants: els de la botigueta,tio Pedregal, Ismael, Fernando Carbonell, Ginessos,etc. L’aigua es repartia entre ells també a dies així com també les tasques i despeses de manteniment. Les hortes també estan perdudes,encara que es poden veure fins a 7 hortes, de dimensions similars, al voltant de dues fanecades.

Com estem limitats per l’espai , l’anàlisi de la resta de basses resta per a un proper any. Tan sols vull finalitzar agraint la col·laboració de moltes persones perquè, amb el seu testimoni puc reconstruir este sistema tradicional de reg: Octavio Borrell, Fernando Carbonell... i en especial a José Reig per la seua disposició. I a mon pare, perquè quan m’hi parlava en despertava la curiositat per tots estos temes.
BASSA DEL XOQUET DE BAIX

1 comentari:

  1. Quanta raò que tens, el progrés i l'abundància ens està aillant i deshumanitzant.

    ResponSuprimeix