Paraula molt habitual i d’us freqüent
en totes les cases fins fa unes quantes dècades, però que hui, com han deixat de practicar-se, quasi s’ha
perdut i sols resta en la memòria d’algunes persones.Com es el cas de la meua
companya Dori qui és la que me l’ha ensenyada i recomanada per a posar-la en este apartat del blog. Sabeu el
que significa la paraula FÈNYER?
Com el comentaris d'Olivier explica molt bé el significat de la paraula fènyer i jo no vull repetir-ho, el que faré serà explicar com es fa el pa seguint la recepta de una dona del poble: Adela Ferrandiz Montava. Segons ella agafarem 1Kg. de farina (la quantitat dependrà del pa que vulguem fer , tan sols és per a tenir una idea de les proporcions) i l’abocarem a un llibrell. Al temps desfarem una part d’una barreta de ren en una poqueta d’aigua que posem a calfar, l’altra part la desfarem en les mans i l’escamparem per la farina. Afegirem l’aigua tibia amb el ren desfet a la farina i començarem a pastar-la. Poc a poc afegirem l’aigua necessària (tíbia) pes pastar la farina i, a més,un rallet d’oli (d’oliva es clar). Quan la pasta ja té una textura fina, es deixarà reposar per a que es faja bona dintre del llibrell, que estarà cobert amb una manta i esta anirà unflant. Una vegada que la pasta està unflada i bona ( el temps serà el que el cuiner considera convenient) es tallarà en porcions i ,aleshores, estes boles es tornaran a pastar, i este es l’acte de fènyer, que consisteix en l’acció de pressionar amb la mà la pasta i rotar-la, les vegades que es consideren suficients , amb la finalitat d’oxigenar-la. Després li se dona la forma del pa que vulguem, amb el gavinet es fan uns talls per damunt i es col•loca a la post. Es torna a cobrir amb una manta i es deixa reposar abans de posar-la al forn per a courer.
Es faener ...
ResponEliminaSegurament Dori ha pastat pa,
ResponEliminaHola, he encontrado lo siguiente en internet:
ResponEliminaParece que el verbo valenciano FÈNYER, que se traduce por FÉNYER en catalán, HEÑIR en castellano y PÉTRIR en francés, mi lengua materna, significa sobar con los puños la masa, especialmente la del pan o como he podido leerlo: procés manual de treballar la massa amb la finalitat de donar-li cos, força i forma a la peça de pa. Parece provenir del verbo latín FINGERE que tenía dos sentidos: 1. modelar una cosa - 2. fingir, simular (modelar la realidad).
No sé si es eso. De todo modo, quiero agradecerte Enrique, contigo puedo descubrir Benilloba, su historia, sus costumbres y tratar de aprender un poco el valenciano, lengua de mis abuelos paternos.