Heu-me ací ert, hieràtic, rígid,immòbil des del meu naixement, veient passar el vostre temps, transcórrer les vostres vides. Inacabat, però esperançat encara, després de segles, amb la vostra promesa de concloure’m algun dia. Envejós dels veïns, que llueixen el seu elegant capell, i jo,a més, despullat de la meua figuera.
Encarregat de marcar-vos el temps, hores, quarts i mitges, hui descanse esperant de cor un trasplantament. El que , tant de temps, amb tocs i repics, ha cridat les noticies i esdeveniments, hui es conforma amb la vostra mirada. El que us ha sentit, de xiquets, dintre de les seues entranyes, ara us reclama. Que us he fet, que no alceu la cara?
Molt interessant sempre. Enhorabona Enric.
ResponEliminaSalutacions de Maria
Des que va deixar de sonar els tocs de quarts, mitjes i hores en punt, res és el mateix. Recuperar el patrimoni sonor del poble passaria per que les campanes anunciaren de nou el pas del temps. Per suposat no em referix a eixe intent de recuperar-ho amb un "carrilló" molest que no tenia res a veure amb el so del nostre campanar. So que és patrimoni de tots els que hem sigut criats a Benilloba.
ResponEliminaLa figuereta seria un altre cantar.