Font de Petrosa
Restes de la Bassa de Petrosa
L’any passat ,en les pàgines
d’esta revista ,vaig parlar del sistema de reg que utilitzava l’aigua acumulada
en una bassa. Vaig explicar com es captava l’aigua mitjançant galeries o
alcavons, la forma irregular de les basses per la seua necessitat d’adaptar-se
al terreny i la seua diferent capacitat relacionada amb la generositat del
brollador. Després vaig escomençar a nomenar les diferent basses del terme de
Benilloba, en primer lloc aquelles que es podien agrupar per alguna
característica comuna , com per exemple les bases del barranc del Xoquet que
s’alimenten de diferents surgències d’una mateixa capa freàtica que fa brollar
l’aigua per diferents llocs i que en podíem contar fins a 7.
Una altra zona amb abundància
d’aigua soterrània seria Petrosa. Les aigües del subsòl de la partida de les
Neves i del Pla de Petrosa s’acumulen en Petrosa, concretament en la part
superior del Barranquet on estan els pous que durant molts anys han subministrat
aigua al poble de Benilloba. Des d’ací l’aigua circula cap avall de forma
soterrània i brolla per diferents punts. El primer brollador abocava l’aigua en
la bassa que esta situada a la part esquerra de la carretera, segons baixes,
propietat de la finca de Petrosa i era utilitzada per regar les seues hortes.
Esta bassa es troba en males condicions,sols resta el clot en el terreny . Un
poc més avall, i a banda dreta de la carretera, hi ha les restes de la segona
bassa ,de forma triangular i de dimensions reduïdes , també propietat de
Petrosa que arreplegava les aigües d’una aigüera. Un poc mes en davall naix
l’aigua de la Font de Petrosa. L’aigua que surt de la Font es podia utilitzar
per beure les persones i així tothom podia poar aigua. Després l’aigua passa a
un abeurador de dimensions reduïdes, on podien beure els animals, i tots els
sobrants passaven a la bassa, on era emmagatzemada per regar. Esta bassa era de
propietat compartida per tres propietaris, que també ho eren de les hortes que
hi havia des d’ací fins al camí de la costera de Penàguila, o siga, les hortes
del barranquet de Petrosa:
-Les hortes de D.Pedro Puchol
que tenien dret a tres dies d’aigua de la bassa.
-Les hortes de Fernando
Carbonell que tenien dret a 4 dies d’aigua de la bassa.
-I les hortes de la
propietària del Maset de Perol que tenien dret a 7 dies d’aigua.
Així, l’aigua acumulada durant
tres dies en la bassa era utilitzada pel primer propietari. L’acumulada durant
els 4 dies següents seria utilitzada pel segon propietari i l‘acumulada durant
els 7 dies següents seria per al tercer propietari i el quinzè dia escomençava
un nou cicle. L’ultima horta que era propietat del Maset de Perol i que ocupava
els terrenys de l’actual gasolinera ja regava del reg de la Solana. A Més, de
la bassa eixia un braçal que creuava la carretera i per la banda dreta anava a
una horta també propietat del Maset de Perol.
De tot açò es dedueix que
l’aigua que brollava de la font tenia diferents usos i propietaris. En primer
lloc hi havia una propietat comunal, ja que tothom podia utilitzar-la per beure
ell i els seus animals i després tenia un us privat però compartit per tres
regants. Fernando Carbonell ,que es la persona que m’ha informat sobre este
tema, em va contar l’anècdota , que li havia referit Salvador de Petrosa, de
que fa mols anys, estant fent obres en sa casa, la propietària del Maset de
Perol va enviar als empleats a portar aigua a la font. Quan van arribar amb les
cavalleries i van començar a omplir els cànters d’aigua, els van advertir de que
no podien carregar aigua de la font per a l’ús que anaven a donar-li ,i si ho
volien fer, havia de ser dels dies que l’aigua li pertanyia a la seua
propietària. Ús i drets d’aigua desapareguts amb els canvis socials.
A continuació passaré a
descriure les basses del Fons d’Agustí .Situades totes en la línea del
barranquet, va arribar a haver-ne fins a 5:
-La primera està en les Neves,
però com està situada al capdamunt de barranquet del que parlem, considere que
s’alimenta de les mateixes aigües soterrànies:es l’anomenada bassa de les Neves
situada en terres d’Octavio Borrell. És una bassa gran, de forma allargada que
rep l’aigua d’un alcavó que té un 100m. de llargària, tot ell folrat d’obra de
maçoneria i que desemboca dintre de la mateixa bassa. Este era utilitzada per
al reg per dos propietaris diferents. Per tant tenien un ús d’aigua compartit.
Les terres que pertanyen a Octavio,que es el que m’ha informat , tenien dret a
l’aigua acumulada en la bassa durant dos dies , mentre que les terres que
pertanyen a Antonio Company tenien dret a un dia d’aigua.
-Ja en el Fons d’Agustí tenim
la següent bassa, que pertany als hereus de la família anomenada de la
botigueta. Esta s’alimenta de la mateix aigua que l’anterior però a un nivell
més baix,ja que estava comprovat que quan a l’anterior li sobrava aigua a esta
li’n arribava més. L’aigua era captada per un alcavó que desembocava dintre de
la mateixa bassa i regava les hortes que hi havia entre ella i el Camí de
Rodacanters.
-La següent bassa seria la de
R.Oltra, d’unes dimensions aproximades de 4X5 m. i que actualment es conserva
en bon estat.
-Més cap avall hi havia fins
dos basses més, hui ja desaparegudes.
En el Barranquet de
Rodacanters hi havia fins a tres basses:
-La primera, propietat de
Turis, que encara es conserva però en males condicions i que es localitza al
costat del mateix del barranquet i embassava l’aigua que naixia dintre del
barranquet.
-Un poc més avall estava la
basseta de Marcelino, ja desapareguda, que arreplegava l’aigua que naixia del
tallat de pedra que hi ha dintre del barranc.
-Més avall n’hi havia un altra
xicoteta (anomenada de Tonico Paella)també desapareguda.
En el Barranquet de l’hereu hi
ha una bassa,encara hui amb bones condicions de conservació i activa,propietat
dels hereus de D.Pedro Puchol. D’unes dimensions aproximades de 4X5m i que
s’alimenta d’una font.
Una altra basseta de
dimensions reduïdes es la del Miuli,situada en el Tossal d’Espinós en la seua
vessant sud, en el descens cap al Barranc de Cuixot, que s’alimenta de l’aigua
que ix d’un alcavó.
El Mas de les Carrasques també
tenia una basseta,dintre del barranquet,que regava les seues hortes.
Tal vegada la bassa mes
característica per les seues dimensions seria la del Mas de la Foia, que encara
es conserva però deteriorada. Té unes dimensions de 23X16m. aproximadament, per
tant ocupa quasi mitja fanecada de superfície i una capacitat aproximada de 900
m3 d’aigua. Regava les hortes del Mas que anaven des de la bassa fins la
carretera. Es nodria de l’aigua d’un alcavó de considerable llargària,amb dos
respiralls, ja que arribava fins el barranc de Penelles .
Un altra basa característica
era la que hi havia a la partida de la Noria. Ja quasi desapareguda s’ omplia
amb l’aigua d’un pou, que encara es conserva al costat, mitjançant un sistema
de sènia, d’on li ve el nom, que utilitzava la força animal. Este era un cas
únic.
Altres basses ja desaparegudes
serien:
-La bassa de la tia Joaquina
-La bassa de la Colaeta, de
reduïdes dimensions que s’alimentava de l’aigua d’un alcavó que venia de les
Forques.
-Segons el protocol Notarial
de 1774 del notari Juan Ripoll hi havia una bassa que arreplegava l’aigua
sobrant de l’abeurador que hi havia en la font de baix de l’almàssera. Esta
font era d’ús comunal per abeurar els ramats i els sobrants eres arreplegats
per al reg.
En resum podem dir que hem
comptabilitzat un total de 26 basses. Fins fa pocs anys, estaven operatives,
perquè encara resten en la memòria de la gent major. Açò no vol dir que totes
funcionarien de forma regular ja que les característiques climàtiques determinarien
el seu funcionament .No tots els anys tindrien la mateixa disponibilitat
d’aigua i fins i tot hi haurien any de sequera en que moltes basses no
arribarien a poder utilitzar-se. Però calia tindre-les preparades per
utilitzar-les quan calguera i així poder augmentar la productivitat de les
terres dels seu voltants.
R.F 2010
Bassa de les Neves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada