CONEIXEM!

 
        Coneixeu que és açò? i per a que s'utilitzava?

Totes les respostes estan molt encertades. Veig que encara està viu el record d'esta costum ancestral. El  que ja quasi s'ha perdut és el nom  de "palometes" que és la nostra forma d' anomenarles. I per explicar millor esta tradició copiaré un article que ha sortit en el diari digital "horta" arran de la festa de les ànimes:

La tradició valenciana de les animetes.

Actualment, la festa lúdica d’Halloween ha monopolitzat les celebracions de la vespra del dia de Tots Sants, pero en la nostra terra hi ha hagut altres tradicions que a lo llarg del temps han recordat als difunts de la família durant estos dies.

Segons una creència popular que ya compartien celtes i altres pobles antics, el dia de Tots Sants en aplegar la nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por ancestral de caminar per senderes solitàries i trobar-se en alguna aparició).

Al sendemà, no obstant, deuen tornar al seu estat habitual. Si no s’encenen ciris o “palometes”, les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. De fet es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D’ací ve la tradició d’encendre ciris que suraven en oli, les conegudes com “palometes”. Una per cada ànima d’un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre.

El dia de Tots Sants era, en terres valencianes, una jornada d’estar en casa, prop del fumeral. Hi ha multitut d’històries que parlen de caçadors que no respecten la festa, ixen de caça i ya no tornen mai; històries de peixcadors que no s’atrevixen a eixir a peixcar, perque en Tots Sants només es peixquen desgràcies, etc.

La visita als cementeris i l’ofrena de flors a les tombes dels familiars és característica de qualsevol dels dos dies i ha estat associada, durant molts temps, a determinades formes de costumisme veïnal, com l’estrena de peces d’abric, l’aparició de castanyeres en els carrers o la venda de dolços típics, com els panets de mort i els ossos de sant.