El dia Tots sants, en la visita tradicional al cementeri, en van ensenyar una paraula nova. Nova exactament no, jo l'havia sentit pero no sabia el seu significat: RICUELA. Encara que l'objecte que definix ja no s'utilitza i tal vegada ja no en quede cap (no he pogut trobar cap foto) el seu nom encara permaneix en la memòria d'algunes persones. Sabrieu dir de quin objecte estem parlant?
Encara que este objecte ja no s'utilitza veig, pels comentaris (moltes gràcies ja que ens han explicat molt bé de que es tractava), que hi ha persones que el recorden. Efectivament es tractava d'un recipient, normament de llautó, amb un ansa, dintre del qual es posaven unes brases i els xiquets se le'n portaven a l'escola per calfar-se en l'hivern. Amb una llanda de tonyina, de sardines o qualsevol altra conserva es feia una ricuela, a la que li se posava un ansa amb un fil de ferro que passat per dos forat oposats servia per tranportar-lo. Gràcies a este objecte els xiquets podien tenir els peus calents en l'época de més fred de l'any a unes escoles en les quals la calefacció, ni tan sols d'estufes de llenya,amb prou feina es coneixia. També hi havia ricueles de major qualitat com és la de la foto (propietat de Cèlia Ibàñez), feta de ferro que permetia posar més brases dins i mantenir més el calor.
Una especie de braseret que es feia amb un pot de llanda on possaves brassetes i podies dur-ho, per ejemple, a "costura". No ho he arribat a gastar, pero veia com ho duien a casa de Doña Luisa, que feia escola.
ResponEliminaYolanda campos
Yo siiiii!!! eu feem en un pot gran de toñiña de casa sofieta li feen dos forats y li posavem les anses, y yo anava a casa de Doña Luisa y mol enduiem , per estar calentetes.... Aiiiii que records tan bonicos . Grasies Quique!!!!!!!!!!
ResponEliminaAraceli Tomás