Vell ciprés a l’horitzó,
vell ciprés arrelat,
vell ciprés dret
i entre penyes
clavat.
Vell ciprés,vell
que apuntes al
cel,
amb el tronc nu i
atapeït fullam.
Vell ciprés que encares
sol i sequeres,
pluges, neus i a
tronades,
a vendavals i i
llamps desafiant.
Vell ciprés
de lluny un poble aguaites
que viu, alena i
batega,
a les esquenes
teues
del tot ignorant.
Vell ciprés que
diu:
Estic ací dalt,
que no em veieu?
Testimoni de la
vostra existència,
confident del
vostre tràfec,
il·lusionat amb
la vostra alegría,
immòbil al passar
del temps.
I entre tantes
aventures i fets,
el vol d’una
palometa,
el niu d’un gafarró,
el brunzit d’una
abella
ha parit un nadó.
Extraordinari, Enric. Enhorabona. No coneixia aqueta part teva.
ResponEliminaEl cometari anterior es meu.
ResponEliminaGràcies Vicent
ResponEliminaEnrique per a la nit d'un diumenge aquest poema replert de vida,dolçor, tendressa tan mateix com eixe viatge
ResponEliminail-lusionat que ens ofers al temps que es llig i com no, es viu !!