Festes 1949 Arxiu: Josefina Agulló |
Plaça en els anys seixanta. Arxiu: M.Carmen Reig. |
Estem en la plaça del Castell. Un plaça de
forma quasi rectangular amb quatre accessos:pujada des de la avinguda d’Alcoi,
el carrer de l’almàssera, carreró de l’església i carrer San Caietà. És ell lloc més antic, on es troba l’origen del
nostre poble. Ací ha estat, en el nº 6 actual, el que va ser palau o casa del senyors de Benilloba sobre les restes
d’un antic alcasser musulmà amb una torre en el seu angle nord-oest. Residencia
dels primers senyors, dels Comtes d’Aranda i dels Revillagigedo, encara que difícilment
foren habitats en cap moment a l’igual que en els temps en que va pertànyer a
la Corona. Era la insígnia del poder polític. Al passar a mans privades ha
tingut diferent usos: com a vivenda, on s’han allotjat diverses famílies, com a
escola de xiquets, garatge de cotxes, de cavalls i a motor, com a fàbrica
tèxtil,etc. En 1958 va sofrir un
enfonsament de tota l’ala oest i va ser reconstruït en bona part. Tornant a la
plaça, diré que en les diverses intervencions per a instal·lar el clavegueram
han aparegut restes humans, mostra de la seua utilització per a soterraments en
èpoques passades difícils de determinar, així com restes de ceràmica. La plaça
fins a principi del s. XX sols tenia accés
des de la plaça l’església. La baixada a l’avinguda no existia així com
tampoc existiria l’eixida del carrer almàssera cap a la carretera. La plaça era
un clos tancat,que reunia les vivendes i l’alcasser rodejats per una muralla o
mur que tancava el darrere de les
vivendes. L’actual carretera o avinguda de València no existia, el pont per a
creuar el riu estava un nivell molt més baix que l’actual i el camí d’accés al
poble pujava en ziga-zaga, passant per la Colaeta fins l’avinguda, al nivell
d’on estava la ferreria, i d’ací cap a la plaça de l’Omet. Per evitar pegar la
volta, la gent va començar a baixar de la plaça del Castell cap a l’avinguda,
primer a peu, desprès ja baixaven animals fins que es va obrir camí per als
carruatges. Encara que el nom més utilitzat per la gent i que a perdurat a
través dels segles es el de plaça de Castell, també ha tingut altres
denominacions: com Plaça de la República, des de 1936 al 1939. Després va
passar a ser Plaça de Calvo Sotelo. També se la conegut com a Plaça de la Mare
de Déu del Carme, a la que esta dedicada. Afortunadament, a hores d’ara,
conserva el seu nom popular i tradicional de plaça del Castell. Les fotos
pertanyen a tres moments diferents: una de 1949 amb el primer castell ( de
cartró) que es va fer per a les festes, dues fotos de finals de la dècada dels anys seixanta i dues
fotos actuals.
Molt interesant aquesta informació. Llastima de tot el q s'ha perdut
ResponElimina