-Enriquito,les
set i mitja.
Calentet com estava al llit, costava pensar en alçar-se. Pels badalls de la
finestra es podien veure les primeres clarors del dia. Amb la llum del corredor
que ma mare havia deixat encesa em vestia. Ella m’esperava baix per a vigilar
la cafetera que havia posat al foc, mentre ella anava a per el pa. Després de
llavar-me la cara m’arrimava al foc, que
ella ja havia encès, al temps que vigilava la cafetera esperant que bullira. Jo
sabia que quan alçarà el bull l’havia de parar per a que no sobreixira i
esviscara el foguer. No se perquè li dèiem cafetera perquè el que en realitat
fèiem era malta.
Al poc, ella arribava amb el pa
del dia i amb alguna bamba o triangle, calentets encara, acabats de fer. A mi
m’agradaven més les bambes del forn de dalt que les del forn de baix. Però
clar ella ho alternava i cada dia
portava el pa d’un forn. Si era per
nadal el tassó de llet amb la malta, passada
pel colador de tela, l’acompanyaven d’una magdalena d’eixes d’ametla que ella
havia fet. Amb açò havíem calfat el cos i agafat les suficients energies fins
al migdia. Després ma mare em pentinava, amb la ralla ben recta al costat i amb
unes gotetes de llima per a que aguantara el pentinat. Poc abans de les nou
agafava la cartera i com, tots els dies, eixia cap a escola.
