MIRACLES DE SANT JOAQUIM

 

Imatge del Nou S.Joaquim. 1941
Arxiu: Toni Reig

Record de l'autor a la madrina de la imatge

    Hui vos vull contar les dues versions del nomenament de S. Joaquim com a patró de Benilloba. Les dues son similars però presenten una diferencia fonamental: una es més miraculosa que l’altra.

     En el programa de festes de 1747 en que es celebra el primer centenari del nomenament de Sant Joaquim com a patró de Benilloba,  Ginés Mira ens relata com van succeir els fets. Resulta que per l’estiu de 1647 la pesta estava molt estesa per tot el Regne de València i fins i tot havia arribat a Cocentaina. Els veïns de Benilloba estaven capficats, alarmats  per la proximitat de la pesta, pensant que en qualsevol moment entraria en el poble degut a l’estreta relació i comerç amb els pobles veïns. Pensant que no tenien un sant patró que els protegirà i intercedirà per ells van decidir nomenar un. Per a la qual cosa es van reunir a l’església els veïns i cadascú que va voler va escriure el nom del sant de la seua preferència  en un paperet i el va introduir dintre d’un barret. Diu que van haver mes de cinquanta paperetes  amb noms de diferents sants. I que va ser Marcos Blanes, llaurador, el qui va posar el nom de S. Joaquim. Un xiquet de  set anys va ser el triat per traure una papereta  i l’encarregat  va llegir en veu alta el nom de Sant Joaquim. Al veure tots que no era un sant molt conegut i al que no tenien devoció van decidir repetir l’acte, introduint el paperet, i per segona vegada va tornar a sortir el mateix nom. Van decidir repetir l’extracció i remenar bé abans de fer-ho per tercera vegada que com tots sabem va tornar a sortir el mateix nom. Davant  d’un succés tan extraordinari van decidir que seria Sant Joaquim el patró de Benilloba i que efectivament va lliurar al poble de la infesta de la pesta.

                Però encara alguns majors del poble conten una versió un poc diferent dels succés. El motiu per el que els veïns decideixen nomenar un patró es el mateix així com el lloc on es reuneixen i el sistema de insaculació. Per resulta que a l’hora d’introduir les paperetes amb el nom d’un sant diuen que va entrar a l’església una persona major, amb barba i descalç que portava un anell en el dit polze del peu. Però van ser pocs els que es van fixar amb ell. Este home desconegut va posar també una papereta en el barret.  Després va seguir tot el que sabem: les tres extraccions perquè no estaven d’acord en el resultat. I quan ja es va decidir que seria Sant Joaquim el patró de Benilloba algú va nomenar al vell desconegut que havia vist posar la papereta. D’immediat van començar a buscar-lo entre la gent però ja ningú el va trobar. Si, quan per festes, baixen a Sant Joaquím de la seua fornícula, observeu els seus peus podeu veure l’anell que porta en el dit.

                Així m’ho ha contat Isabel Colomina.