Serra,serra,Sant Miquel,
baix,el gos que no calla,
dalt,una llesca de cel.
Mireu els balcons florits,
recordeu l'home abatut,
al foc,el dimoni caigut,
i a les parets el temps escrit.
Dolça blancor del jasmí,
indulgencias por rezar,
la llançadora fa clac,
fons de verd atapeït.
Serra, serra, Sant Miquel
-al braç de la mare riu el xic-
tots els àngels van al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada