Este Article es el que va ser publicat en la Revista de Festes de 2011,però com allí aparegueren fotos que no corresponien amb el que allí contava i han confos a molta gent, pose esta foto antiga de Benilloba que es la que tenia que acompanyar l'escrit ( foto del segle XIX proporcionada per Vicent Ripoll).A més n’afegisc un altra d’ aproximadament 1970 (proporcionada per Consuelo Domenech).En les dos s'aprecia prou bé el Molí de Noguer.
Molí del Noguer
La data del naixement del molí del Noguer és segura: el 27 de Setembre de 1818 en la que es signa l’escriptura d’establiment del molí entre Blas Herrero i ” D. José Sánchez Caín administrador general del Excmo. Sr. Conde Revillagigedo otorgada por D. Joaquin Rico Bernal, Administrador de los Reales Derechos de la Baylia de Penàguila” (1).
Esta escriptura suposava un acord entre Blas Herrero i el administrador del Comte necessari, perquè encara que en les Corts de Cadís s’havien adoptat mesures liberalitzadores, per la construcció d’un molí feia falta un acord amb el senyor en temes com la utilització de l’aigua de la sèquia de Solana, necessària per moure la mola. Amb l’acord el molí adquirirà el dret a utilitzar l’aigua, sempre que no la necessiten els regants, a canvi de comprometre’s a mantenir la sèquia amb condicions:encarregar-se de fer les neteges necessàries i les reparacions de la sèquia així com la construcció de l’assut que l’abastia. No se sap si,a més, el comte rebria alguna compensació econòmica. A canvi, els regants es voran alliberats per sempre de les despeses de manteniment de la infraestructura i el seu dret de reg prevaldrà per damunt de l’ús d’aigua pel molí.
El tal Blas Herrero, promotor de la construcció del Molí del Noguer o de Herrero, com es deia en un primer moment, no era un moliner, més bé era un emprenedor, un home amb olfacte per els negocis,que va saber traure profit del moment històric en el que va viure. Fins ara, és a dir, en l’antic règim o règim senyorial el molí era un monopoli del senyor del lloc. Ningú no podia construir cap molí,com tampoc forn,ni tenda...Era un privilegi de senyor el tenir tots estos serveis en les seus mans on havien d’acudir els seus vassalls. Va ser en les Corts de Cadis,en el moment de la guerra del francès, concretament el 6 d’Agost de 1811, les que derogaren el règim senyorial i totes “las prerrogativas de jurisdicción y privilegios exclusivos,privativos y prohibitivos que gozaban los dueños territoriales”(2)
Dons bé, el tal Blas Herrero va ser el primer en Benilloba en aprofitar el moviment liberalitzador i en construir un primer molí en el Barranquet de Soler (del que tan sols resta una paret i el topònim de Molí de Paper. I que en altre moment contaré la seua història) en 1813.Molt prompte Blas H. ven el molí per 2500 lliures a Miguel Garcia ( un llaurador de Benilloba), però immediatament es penedeix del que ha fet i li’n compra una meitat el 8 de gener de 1813.Esta meitat que compra la pagarà de la manera següent:500 llires en el moment de la compra i 750 lliures les pagarà en quatre anys. Possiblement amb els diners que obté de la venda del Molí del Barranquet de Soler pensava construir un nou molí. Però,aleshores el Comte de Revillagigedo (Senyor de Benilloba) presenta una denuncia contra ell al·legant que ha construït el molí sense el seu permís ( el comte encara era el propietari del domini directe) i a més el molí perjudica als regants (açò forma part de la reacció senyorial contra la liberalització).El 17 de juliol de 1817 la resolució del plet considera vàlida la construcció del molí, i a més permet continuar les obres que estaven fent-se per instal·lar una nova mola (4) Ara ja té Blas les mans lliures per començar la construcció d’un nou molí i del 27 de setembre de 1818 es l’escriptura d’establiment del nou molí en la partida del Noguer de Geroni, d’ací el seu nom.
Però, Blas Herrero i el seu fill, i homònim,no son moliners i una vegada que tenen el molí en funcionament de seguida veuen el negoci. I en este cas arriben a un acord amb Joaquín Lledó el 15 de febrer de1821: el de la permuta del molí del Noguer de Geroni, tassat amb 2400 lliures, per diferents parcel·les de terra i una casa en el carrer de S.Miquel (5).
Ja tenim un nou propietari del Molí: Joaquín Lledó. Este si que es moliner d’ofici. Hi ha que fer constar que estos moments el molí està dotat d’una sola mola. El nou propietari el 13 de gener de 1824 l’arrenda a Josef Ventura Vilanova i Vicente Moncho, també veïns de Benilloba. Ara, cal preguntar-se,com es que Joaquin Lledó, moliner d’ofici, compra un molí per després arrendar-lo? L’explicació la tenim en el fet de que tant ell com el seu fill Miguel Lledó tenen altres molins arrendats. Així esta documentat que Joaquín arrenda el 14 de octubre de 1820 el Molí del Salt ( i el molí vell o de la volta al Pont) al Senyor Comte de Revillagigedo per un temps de quatre anys (7).I el seu fill Miguel arrenda el mateix molí del Salt el 4 de gener de 1826 (8).Els Lledó pertanyen a una família de moliners que en el segle XVIII venen des de Callosa d’Ensarrià i s’establiren a Benilloba arrendant el Molí del Salt amb dues moles i el Molí Vell ( del Comte) amb una sola mola el 26 de Març de 1782 (9).
El temps passa,Miguel Lledó hereta el molí de son pare i cap la fi del seus dies fa una divisió dels seus bens en la que inclou el molí del Noguer amb una mola i les eines necessàries per treballar i un tros de terra amb un noguer i una figuera (estes dades les anomene com referents).Els beneficiaris de l’herència serà:la seua vídua Pasquala Martínez i els tres fills:Dolores,Teresa i Joaquín.
Serà Teresa Lledó amb el seu marit Miquel Valls els que continuaran en el molí adquirint les parts dels germans.I ells seran els que faran millores: instal·laran una nova mola i construiran una nova sèquia per augmentar el cabdal d’aigua. La nova infraestructura constarà d’un assut que es farà un poc més avall del Barranc de Cuixot o de l’Amagat per aprofitar les aigües que ixen d’ ell més les sobrants del assut del Molí Raimundo que baixen riu avall. L’assut deriva l’aigua per una sèquia que immediatament s’endinsa en un alcavó ( també de nova construcció) que travessa tot el terrer de la Costera de Penàguila i desemboca en partida de la Canaleta on s’ajunta amb la sèquia de reg de Solana. La finalitat de tota esta conducció és proporcionar més aigua tant per el reg de Solana com per al molí. I el acord amb que s’aplega amb els regants és que el molí pagarà totes les despeses de l’obra i a més s’encarregarà del seu manteniment: refer l’assut,neteja i manteniment de la sèquia i alcavó. I tot a cavi de poder disposar de més aigua com consta en la escriptura del 19 de Gener de 1844 (10).També he de destacar que en esta època el molí fitava per la part de dalt (al N) amb la sèquia de Solana, es a dir, que no arribava a l’actual carretera.
El 3 d’abril de 1861,Miguel Valls i Teresa Lledó permuten, no sé els motius,el seu molí per un molí fariner situat en la partida del Racó del terme d’Alcosser, propietat de Joaquim Camallonga en ¾ parts i la part restant de Francisco Garcia.
Després J.Camallonga, fabricant dedicat a la industria tèxtil, compra la part que li falta a Francisco Garcia i fa reformes en la part superior del casal per instal·lar un tint. Aprofitant l’aigua de que disposa el molí: posa dues calderes,sis gerres i un llavador amb les eines corresponents.
Al cap d’un temps,concretament en 1872,J.Camallonga separa l’edifici del Molí en dues parts arrendant-les per separat: el 10 de juliol de 1872 arrenda la part dedicada al tint al seu fill Eduardo Camallonga (12) i el 2 de agost arrenda la part de baix,on esta el molí, a Francisco Domenech, moliner i veí de Benilloba. En el contracte s’estableix que el tint te dret a agafar l’aigua necessària per al seu funcionament de la bassa del molí sense contribuir a les despeses de manteniment de la sèquia i la seua neteja, que serà obligació de l’arrendatari del molí.
Ja en el S. XX, i concretament en la primera dècada, el molí va ser adquirit per Miguel Climent,veí de Penàguila però casat a Benilloba amb Consuelo Biosca i de família de moliners però que sempre havia treballat amb molins arrendats. Miguel va decidir pegar el bot i passar a propietari, aprofitant que l’anterior propietari pensava vendre’l,cansat com estava de que diferents riuades el negaren. Amb el nou propietari el molí degué funcionar bé, ja que va invertir fent modificacions i introduint millores i innovacions: van elevar l’edifici fins la carretera, que havia sigut inaugurada feia pocs anys i van instal·lar un elevador amb motor elèctric, d’esta manera el gra i la farina es podien baixar i pujar directament des de la carretera evitant tota la volta que es pegava baixant pel Camí de Benifallim. També es va adaptar tota la maquinaria per poder treballar amb energia hidràulica i elèctrica.
En 1918 mor sobtadament el propietari,com a conseqüència de l’epidèmia de grip, però continua el molí treballant de la mà dels seus fills fins al 1931,en que per diferents motius familiars pararen les moles i ja mai més tornaren a rodar. L’edifici va ser habitat per diferents arrendataris fins als anys 60 del segle XX i al final de la dècada del 70 va ser derruït. (14)
Característiques particulars d’ este molí foren:
-Va ser el que més temps va estar en funcionament de tots els que es van construir després de la liberalització de 1811.
-Era,junt al molí del Pont, el situat més prop del poble,açò facilitava el seu ús per part dels veïns.
-Estava integrat dintre del reg de Solana i aprofitava els sobrants d’aigua d’este reg. Com a contrapartida els regantS no tingueren que preocupar-se, en el temps que va funcionar el molí, del manteniment i neteja de la sèquia i de la construcció de l’assut.
-Per últim ,el noguer que ja apareix anomenat en l’escriptura de 1918 com a noguer de Geroni i la figuera( que apareix en un document de 1843) l’acompanyaren sempre. Fins i tot encara varen durar uns anys després de ser el Molí derruït i colgat.
Notes:
(1)”Ordenanzas de la comunidad de regantes de la Humbria,Balsón,Solana y Riego Nuevo,que radica en la villa de Benilloba... y Reglamentos para el Sindicato y Jurado de la misma”.Pag. 18.Arxiu Municipal de Benilloba
(2)”Els molins en la història”.Joaquín Navarro Reig. Dintre de “Molins i Moliners.Els molins hidràulics fariners del Comtat” Centre d’Estudis Contestans.2007
(3) “Molins i Moliners.Els molins hidràulics fariners del Comtat” Centre d’Estudis Contestans.2007.Anex Documental.Protocol d’Alejandro Ripoll.08-01-1816.
(4)”Construir un molí.Un plet.MªDesamparados Soler Moltó “Molins i Moliners...”CEC.
(5) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol d’Alejandro Ripoll.15-02-1821.
(6) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol d’Alejandro Ripoll.13-01-1824.
(7) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol d’Alejandro Ripoll.14-10-1820.
(8) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol de José Puig Reig.
04-01-1826.
(9) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol de Juan Ripoll
26-03-1782.
(10) “Ordenanzas de la comunidad de regantes de la Humbria,Balsón,Solana y Riego Nuevo,que radica en la villa de Benilloba... y Reglamentos para el Sindicato y Jurado de la misma”.Pag.5.AMB
(11) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol de Miguel Ripoll.
03-04-1861
(12) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol de Miguel Ripoll.
10-07-1872
(13) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental.Protocol de Miguel Ripoll.
02-08-1872
(14)Informació oral d’Ernesto Domenech Climent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada