LES HORTES DE BENILLOBA

Imatges del Reg - presentacion imagenes

Hui en dia es parla molt de l’aigua, dels seus usos i abusos, de la seua falta, de l’escassesa, del seu balafiament com a recurs il·limitat…No passa cap dia que no aparega alguna referència a aquest tema en la nostra vida. Sembla que es un problema nou quan realment no es així. L’aigua sempre ha estat com un recurs insubstituïble, molt apreciat, del que s’ha de fer un us racional. El seu aprofitament ha estat màxim, i la seua utilització regulada de forma estricta, fins que no restava res a l’atzar, a excepció, clar està, de la irregularitat de les nostres pluges. El consum humà que s’ha fet de l’aigua, fins fa unes décades, ha estat reduït fonamentalment a la seua utilització per a l’agricultura.

L’aigua aprofitava, allà on es podia, per regar aquells productes necessaris en una economia tradicional i així augmentar la seua productivitat. I això es feia a l’horta. L’horta era aquell terreny, d’extensió variable, que estava preparat per produir de forma intensiva gràcies a la utilització de l’aigua. Segons la procedència de l’aigua, ací a Benilloba, podíem distingir dos tipus d’horta:

·         Aquells regadius, mes reduïts en l’espai, que feien servir l’aigua d’un naixement. L’aigua solia ser poc abundant i,captada mitjançant una mina o alcavó,era conduïda a una bassa de dimensions variables. Lloc on s’emmagatzemava. Quan hi havia suficient aigua o els cultius ho requerien, es regava l’horta. Esta era d’una extensió reduïda,sempre depenent de la importància del naixement. Era com un oasi dintre de zones extenses de cultiu de secà. En Benilloba, exemples d’aquest tipus de regadiu seria tot el sistema de reg  del Xoquet amb tres basses, o el de Petrosa també amb vàries basses.

·         I aquells reg que, aprofitant l’aigua del riu, formen un sistema d’hortes extens, de forma longitudinal, que va des del molí Raimundo fins al final del terme, ocupant les dues riberes. Les hortes, segons la sèquia que les merava, s’agrupaven en diferent regs. Aquest regs son els que vaig a intentar descriure i per a la tasca utilitzaré el document titulat: “ORDENANZAS de la comunidad de regantes de La Humbria,Fonteta o Balsón,Solana y Riego Nuevo,que radica en la Villa de Benilloba,partido judicial de Cocentaina,provincia de Alicante y REGLAMENTOS para el sindicato y Jurado de la misma”.Aquest  document va estar aprovat per Ordre ministerial del 2 de Juliol de 1932 i descriu la composició dels regs i tota la normativa per la qual es regeixen. Segons aquest reglament els regs de Benilloba serien els següents:

1ºEl Reg de l’Ombria. Regat per la sèquia del mateix nom o també anomenada  com sèquia mare, que arranca de la caseta-partidor que hi havia en el molí Raimundo, de Gironés o, també anomenat Molí Carbonell i que va per la ribera esquerra del riu Penàguila fins les penyes del Salt. D’una longitud d’uns 4 Kms. Aquesta sèquia esta excavada en la terra, a excepció d’alguns trams construïts amb maçoneria,passa per un aqüeducte de carreus,per travessar el barranc de Benifallim, de Cuixot o de la Canal, de sis metres d’altura i 20 de longitud, i que va ser construït l’any 1794 pels regants d’aquest reg. També travessa  trams soterrada,com seria el seu pas per l’alcavó de la partida de la Guarda, que va ser excavat en l’any 1877, i que va  substituir la sèquia que circulava externament,per la riba,però que repetides sulsides la inutilitzaren per el pas de l’aigua.

Esta sèquia que també proveïa d’aigua el Molí del Conte o del Pont s’alimentava de tres files d’aigua (60 litres per segon) que venien de l’assut que hi havia uns dos cents metres més amunt del Molí Raimundo i de les dues terceres parts d’aigua que eixia del Molí, que venia per una altra conducció d’un assut que hi havia aigües amunt, i que suposava 4 files d’aigua (80 l/s).En total, i en el seu origen, la sèquia podia portar 7 files d’aigua (140 l/s).Ací en Benilloba, com a Cocentaina, es considerava que la fila d’aigua era una quantitat d’aigua equivalent a 20 l/s. Altres unitats de mesura seria la cama,que equivaldria a mitja fila i el braç que seria 1/4 de fila. La sèquia de l’Ombria regava unes 324 fanecades i des del partidor que hi havia en el Xorador també rebia el nom de sèquia del Mig.

2ºEl rec de Solana el formaven les hortes que regava la sèquia de Solana i esta escomençava en l’assut que es construïa un poc més avall d’on desguassava el Molí Raimundo, continuava per la part dreta del riu, o part de Solana,de forma descoberta, a excepció d’algun tram soterrada per un alcavó. Subministrava d’aigua el llavador del poble,després al Molí del Noguer i acabava regant les hortes de darrere l’almàssera i Rambla de Monerris. Hi Havia una altra sèquia de Solana, anomenada com sèquia de Solana de Baix, construïda íntegrament per el propietari del Molí del Noguer, segons l’escriptura del 19 de Gener de 1844, que agafava les aigües d’un assut que es construïa un poc més avall del Barranc de Cuixot.Esta sèquia immediatament s’endinsava en un alcavó que anava fins la partida de la Canaleta on s’ajuntava a la sèquia principal de Solana. El Molí anomenat del Noguer,abans d’Herrero, tenia el dret, des de la seua construcció el 27 de Setembre de 1818, de la utilització de l’aigua de la sèquia de Solana sempre que hi hagueren excedents. Quan hi havia escassesa o sequera o bé no es feia l’assut de baix o es deixava anar l’aigua al riu per un braçal que hi havia pel costat del camí de Benifallim i així no perjudicar l’assut del Bassó.

La sèquia se Solana podia agafar dues files d’aigua de l’assut del Molí Raimundo (40 l/s.) a més d’una tercera part de la que lliurava el Molí, que eren dues files més.En total podia portar 4 files d’aigua o siga 80 l/s. I de la sèquia de Baix podia abastir-se de 2 files més. Esta sèquia de Solana tenia un braçal que eixia de la partida de la Canaleta, travessava el barranquet de Petrosa per esta canal ( que era un aqüeducte de dimensions redüides i del que encara se’n conserva un tram) i regava les hortes de esta partida, les del solar, els horts d’Ivorra i Satorre i les hortes de darrere L’Abadia i darrere l’Almàssera (seguint l’actual carretera).En total la sèquia de Solana  regava unes 66 fanecades.

3r.El rec del Bassó o de la Fonteta. La sèquia naixia en l’assut que es feia uns 50 m. més amunt de la Font del Rector. Passava pel llavador de baix, més xicotet que el de la sèquia de la Solana perquè sols tenia pedres de llavar a un costat. Continuava per la dreta del riu, en uns trams excavada en la terra, en altres, construïda  amb maçoneria i un altre travessava un alcavó (però que ja en el moment de la redacció de les Ordenances de 1931 estava derruït), per regar la Rambla de Monerris i arribar fins el pont de la carretera d’Alcoi-Callosa. Després del llavador eixia un braçal que creuava el riu per una canal mòbil de fusta, i que després va ser substituïda per un sifó. Una vegada en la Ribera esquerra del riu començava el rec del Bassó. També, la sèquia, travessava alcavons i tenia trams excavats en la terra i altres construïts amb maçoneria, fins arribar a la partida del Salt. A partir del molí del Comte o Molí del Pont també rebia el nom de sèquia de baix. En l’assut agafava fins 2 files d’aigua (40 l/s.) i podia rebre excedents de la sèquia de l’ombria per dos braçals diferents: un braçal que eixia del xorrador, un poc abans del Molí i l’altre en la Teuleria.  El rec del bassó regava unes 84 fanecades de horta.

4t.El Rec Nou. Les hortes d’aquest rec  estaven regades per una sèquia que en realitat era un braçal de la sèquia de l’Ombria. Construïda en 1794 o un poc abans, per ampliar la zona regada, serà motiu de conflictes entre els nous i antics regants. Però després d’un període de denuncies i acords que durarà fins al 1806 s’establiran les bases per al funcionament d’aquest rec. En un principi la sèquia naixia d’un partidor que hi havia en la partida del Tossal d’Espinós, però com a conseqüència d’una sèrie de sulsides i la construcció de l’alcavó de la Guarda en 1877 el partidor es va situar de manera definitiva a l’eixida d’aquest alcavó. La sèquia continuava fins l’horta  la Sènia  en  la partida de la Teuleria, i amb una extensió de 2 Kms regava unes 125 Fanecades.

Aquest seran els principals recs del poble de Benilloba que queden integrats en una Comunitat de Regants que resta ben detallada, explicada i regulada amb L’OrdreMinisterial aprovada el 2 de Juliol de 1931 i publicada en el llibre titulat: “ORDENANZAS de la Comunidad de regantes de la Humbria,Fonteta o Balson,Solana y riego nuevo,que radica en la villa de Benilloba,partido judicial de Cocentaina,Provincia de Alicante y REGLAMENTOS para el Sindicato y Jurado de la misma”.

                Aquest document me l’ha facilitat José Reig Guillem, al que vull agraïr la seua disposició, així com la seua col·laboració i assessorament tan necessaris per l’aclariment de moltes qüestions.

Aquests rec serien els principals però no els únics, ja que n´hi havia més: el rec del Llibrellet,els del Salt...Però tant açò com moltes altres qüestions interessants le hem d'ajornar per un altre dia.