El 10 de gener
de 2014 en l’article penjat al blog titulat “Benilloba i les seues hortes” vaig descriure els principals regs : el de
L’Ombria, els dos de la Solana, el Reg Nou i el del Bassó. Estos regs, tenien
una organització comunitària que estava
escrita i reglamentada en les “Ordenanzas de la Comunidad de Regantes
...y Reglamento para el Sindicato y Jurado de la misma” que havia estat
redactada pels regants i aprovada per
l’ordre Ministerial del 2 de Juliol de 1931. Estes Ordenances substituïen unes
anteriors: “ Ordenanzas para el regadio general de la Villa de Benilloba”
aprovades i firmades per l’alcalde i
secretari el 20 de desembre de 1879 que
varen ser les primeres escrites,manuscrites millor dit, per complir en la circular enviada per el
Governador de la província el 2 de Novembre de 1878 que ho demanava.
Dons bé, si aquest regs eren els principals, tant per l’aigua de que disposàvem
,com per la superfície que abastaven, com
a la quantitat de llauradors que beneficiaven, no eren els únics, ja que
n’hi havia d’altres i serien els següents:
1.El
Reg del Llibrellet
2.El
Reg del Mas del Capellans
3.El
Reg del Mas dels Pelats
4.
Dos regs mes xicotets que regaven les hortes a les dues riberes del riu en la
zona del Salt: les de la zona
d’Ombria i les de Solana.
Estos
regs tindrien unes coincidències amb els principals , així com diferencies.
Entre les coincidències o coses en comú estarien:
-
Extrauen l’aigua del riu
mitjançant un assut. Aquest estaria fet de pedres i terra mesclada amb
vegetació, per la qual cosa, era de caràcter temporal, quan creixia el riu, desapareixia, no era impermeable,
deixava escapar aigua, i sols servia per elevar el nivell d’aigua el
necessari per desviar-la cap a una sèquia que havia de començar a
circular en un nivell un poc més alt que el riu. L’aigua que es filtrava per l’assut
o el rebassava continuava riu avall. Sols hi havia un de característiques
diferents, que era el del reg del Mas
dels Capellans, construït amb carreus de
pedra i que per tenir major resistència
estaven cordats amb grapes de ferro . Ocupava tot el llit de riu i amb una
altura d’ 1’50m. no feia de pressa, perquè reblit de sediments, no emmagatzemava
aigua sinó que en desviava una part cap a la sèquia mentre que l’altra el rebassava. En les
crescudes del riu de la tardor del 2007 encara es podia apreciar una part d’ ell.
-
La sèquia estava excavada en la
terra a excepció d’algun tram fet de maçoneria
o substituït per una canaleta de
fusta i amb algun tram soterrat .
-
Els regs també eren comunitaris, encara que
abasteixen a un nombre inferior de regants.
-
La propietat de l’aigua anava junt a la propietat de la terra. Cada
propietari tenia dret a una quantitat d’aigua
proporcional al cabdal de que es disposava. El reg és feia per tanda, es a dir per ordre, de principi de reg
cap avall, de parada en parada.
Les diferències amb
els regs principals serien:
- El reg del
llibrellet, el del Mas dels Capellans i el del Mas dels Pelats són comunitaris però més xicotets:afecten a un nombre menor
de propietaris i en dos d’ells , el del Mas dels Pelats i el del Mas des Capellans tenen un gran
propietari que acumula la major part de
la terra regada i que coincideix amb el
propietari del masos.
- D’aquests regs no es coneix un reglament ni ordenances escrites
que els regulen, encara que hi haurien uns drets i una tradició oral
que organitzaria el funcionament. Els
regants s’organitzaven entre ells i es distribuïen els treballs i les despeses comunitàries.
-
Hi havien un regs mes xicotets: els que hi havia al Salt,un a cada costat del
riu, que possiblement tingueren un origen comú: eren una propietat privada
adquirida al Comte o Senyor de Benilloba i que desprès s’ha disgregat entre
diferents propietaris.
Ara
passaré a descriure, un per un, els
diferents regs aportant tota la informació
de que dispose:
1.El Reg del Llibrellet
La
sèquia naixia de l’assut que hi havia
sota el pont de la carretera d’Alcoi-Callosa, anava per la ribera dreta del riu
i finalitzava en les penyes del Salt, amb un recorregut d’ 1’2 km. aproximadament.
L’
assut es construïa acumulant pedres,
terra i vegetació .Amb l’aixada s’arrancaven gleves de terra i vegetació, així,
esta i les seues arrels, feien que el terròs
fora mes compacte, per fer un cavalló d’uns 50 cm. d’alçada transversal a la baixada del
riu. L’ assut era temporal, fins que haguera una crescuda del riu que el
destrossara i tenia que refer-se .No emmagatzemava aigua, tan sols servia per pujar un poc el seu
nivell i desviar-la cap a la sèquia. La sèquia que estava excavada en la terra
anava per la ribera dreta travessant tota la riba
que nosaltres anomenem terrer. La primera horta que regava era la de
Remigio Aznar, a continuació la de D. Pedro Puchol, continuava per un
terrer fins una altra horta de D.Pedro Puchol. Després
regava les hortes de la partida d’ on
està l’actual depuradora, que eren de
Irenea i Ricardo de la Plaça ( Utilitze el nom com eren conegudes estes
persones en el poble per ser més explícit
i sense pretendre ofendre a ningú). Continuava per una zona de terrer on
no hi havia hortes i després venia la de
Toni Vicent (que passaria a Manuel
Francés) , la d’ Evaristo de la
Foia i la de Baptiste Paraguai. Creuava el Camí de la Teuleria per un alcavó
i abans d’entrar en la canal regava una horta dins del barranquet d’Agustí.
La canal que, de 35 m. de llargària, creuava aquest barranquet era un aqüeducte de
maçoneria amb 5 arcs de mig punt. La sèquia continuava i regava les hortes de Quilic, en la partida
denominada Algepsar i acabava en una
bassa de dimensions reduïdes on
s’emmagatzemava l’aigua quan no en
baixava suficient per regar de fila. Quan estava plena es soltava l’aigua i
aleshores es podia regar millor perquè la força que tenia i la major quantitat
ho permetia. Segons el llibre ” Molins i Moliners. Els molins
hidràulics fariners del Comtat” del CEE esta
sèquia es va utilitzar com a conducció d’aigua per al molí de les penyes del Salt els
anys que va funcionar. L’ aigua de la
sèquia, quan sobrava o quan no es regava es soltava al bassa del Molí que estava
a nivell del riu i d’ allí per un alcavó ,que travessava les penyes ,anava al
cup del molí.
La
quantitat d’aigua de que disposava el reg seria variable, sempre depenent de la
disponibilitat del riu . Tenint en compte que els assuts del regs principals ja
havien sagnat al riu, es pot pensar que el volum d’aigua no seria gran. Per la
canal de l’aqüeducte no circularia més de mitja fila. Aquest reg va funcionar
fins els any 60.Una riuada va destrossar la sèquia per diversos punts i ja no
va ser reconstruïda .
2. El Reg del Mas dels Capellans.
La
sèquia naixia en l’ assut que hi havia un poc més avall del
Salt en el lloc anomenat com Font de Coteto. Tenia una llargària d’uns 2 Km. I
circulava per la part dreta del riu fins acabar en la bassa del Mas dels
Capellans ( ja en terme de Gorga) desprès de creuar el riu homònim per un
aqüeducte .
L’assut era permanent, estava fer per durar. Era
l’únic que estava construït amb carreus de pedra i molts d’ells cordats amb grapes de ferro per donar-li una
major solidesa i una major resistència
front les avingudes. Tindria 1’5 m. d’altura i uns 0’40 m. d’amplària en la
part superior, en la part inferior seria major ja que la paret feia talús.
Estava reblit de materials sedimentaris
per la qual cosa sols servia per elevar el nivell de l’aigua i derivar-la cap
la sèquia i no per emmagatzemar-la. Des
d’ací arrancava la sèquia que continuava per la xopada pegant la volta al meandre
que fa el riu. En acabar la volta eixia
un braçal de la sèquia principal que creuava el riu , primer amb una canaleta
de fusta i després es va construir un sifó ( conducció soterrània d’aigua
que utilitza el principi dels gots comunicats),i regava les hortes de la volta del Pare Sant en
la ribera esquerra del riu Penàguila. La sèquia principal continuava per la
part dreta del riu i regava una horta en el Barranquet de Rodacanters de Ramon
Carbonell abans de creuar aquest barranquet per una canaleta d’obra. Continuava
la sèquia cap a les hortes de Boires: la
de Pepico del cine, la de Vicent de la Foiai la de Demetrio Barrachina i alguna
més. Desprès circulava pel terrer i regava l’horta d’Antolino i les del Mas dels
Capellans. Creuava el riu de Gorga per un aqüeducte i acabava en una bassa de grans dimensions on
s’acumulava l’aigua ( quan no es
podia regar de fila) per regar les hortes dels Capellans. La major extensió
d’horta estava en este mas, ja que tenia una superfície d’unes 50 fanecades. L’ aqüeducte estava construït de maçoneria en la major
part. Tenia una llargària d’uns 80 m. i constava de 5 pilars amb 5 arcs
de mig punt . Els arcs tenen 8 m.
de diàmetre i estan fets de rajol macis. També
s’utilitzaren els carreus per fer les cantonades dels pilars que
s’enfronten al riu en les seues avingudes i
el caixer de la sèquia. La poca capacitat de la sèquia
en el tram de l’aqüeducte ens informa de
la quantitat reduïda d’aigua que circularia per allí. Calcule que no arribaria
a una fila com a màxim i sempre dependria de la disponibilitat d’aigua en el
riu. Aquest reg seria abandonat a final
dels anys 70.
3. El Reg del Mas dels Pelats.
La
sèquia d’aquest reg de 1’9 Km. de llargària aproximadament començava en l’assut que es construïa uns 500
m. riu avall de l’assut del reg dels Capellans, un poc abans de l’ anomenat com toll de la Caixa
(que era un toll que estava excavat en el tap de forma allargada i d’1’5 m.
d’amplària, que utilitzaven els joves del poble per banyar-se en ell) i
arribava fins la bassa del Mas dels Pelats. La sèquia anava per la ribera
esquerra del riu.
L’assut
estava construït ,com la majoria, de pedres , terra i vegetació. La sèquia
estava excavada en la terra i en algun tram tenia que reconstruir- se quasi anualment perquè les continues sulsides
del terrer l’arrastraven. Regava les hortes de Ricardo Guillem i les de la
Venta i desprès ja entrava en terreny del mas dels Pelats on desembocava en una
bassa quadrada d’uns 10m. de costat. Quan venia poca aigua , esta anava a la bassa i d’ allí, quan es plenava
aleshores es regava. Sols es regava de
fila en contades ocasions, quan l’aigua
que baixava era suficient. Les hortes d’aquest mas tenien una extensió d’unes
50 fanecades , de ací la seua importància dintre de tot el reg. La quantitat
d’aigua que aportava la sèquia no podia ser molt gran, ja que l’assut estava un
poc més avall del des capellans i no cal pensar en una gran disponibilitat
d’aigua.
4. Les hortes del Salt.
Ací
s’inclouen les hortes que hi ha a les dues riberes del riu, la de la esquerra i
la de la dreta.
En
el primer cas, a la part d’Ombria, s’aprofita la sèquia que duia l’aigua al cup
del Molí del Salt. Des d’ ella ix un braçal, un poc abans del cup, que excavat en el terreny arribava fins a 3
hortes: la de Salvador Picó,la de José Lloret i la de Adolfo Paraguai. Son
hortes de reduïdes dimensions i s’han treballat, com és el cas de la de José
Lloret, fins fa pocs anys.
En
la ribera dreta del riu, o part de solana, està l’horta de Francisco Bou ,que
es regava de la sèquia que naixia del mateix Xorro del Salt, i per una canaleta
excavada en la roca llisa( que encara s’aprecia), i a considerable altura del
riu,es conduïa l’aigua a la sèquia que anava pel terrer fins arribar a l’ hortes
que ocupen tota la rambla o volta del riu. Esta és una de les poques hortes que
en l’actualitat continua treballant-se.
Aquestes
hortes, en el seu origen, probablement formaren un reg de caràcter privat. Ja
que pertanyien al mateix propietari, que també ho era del Molí: El comte de
Revillagigedo, senyor de Benilloba. Ell tindria el dret exclusiu de traure
aigua del riu per a les seus hortes. Després
canviaria de propietari, tot conjuntament, i també el dret a l’aigua. I
al fragmentar-se la propietat de la terra també ho farien els drets d’utilitzar
l’aigua.
Amb
la descripció d’ aquestos regs hem
acabat tota l’explicació de les hortes de
i la seua organització en regs
que s’abastien de l’aigua del riu Penàguila al seu pas per el terme de
Benilloba. Tot el complex sistema que formen son un bon exemple d’organització i
aprofitament d’un recurs, com es l’aigua, tan escàs i fonamental per a la vida
i una lliçó de la que tenim molt que aprendre tota la societat actual.
Vull
agrair la col·laboració de moltes persones que m’han aportat els seus
coneixements i les seus experiències . Entre ells vull anomenar a Leonardo
Gómez que em va assessorar sobre el Reg del Mas dels Pelats, a Ramón Carbonell que em va informar sobre el reg del Mas
dels Capellans i a José Reig que em servisc d’ ell com si d’una biblioteca fora. Jo tan
sols m’ encarregue d’escriure
el que moltes persones saben. A tots, gràcies.
