VIATGE CAP A LA IL·LUSIÓ

Amb una reserva de bitllet i el pagament bestret, arribat el dia ,es disposàvem a fer un viatge cap  a la il·lusió.  Matí i assabentats de l’hora perquè sempre havia estat així, acudíem a la plaça de l’Omet  i procedíem a ocupar el lloc que ens tocava, dintre d’aquella monovolum avançada en el temps. Ell, com tantes i tantes vegades, havia fet, amb el cotxe ple tancava les portes i amb el seu caminar característic es dirigia cap al seu lloc. L’acoblament entre home i seient era perfecte desprès de haver-ho fet, dia rere dia, durant tota una vida. Tan sols calia arrancar per a que la Tempo del Tio Silvestre ens portara  al lloc tant de temps esperat, a un passeig d’incògnit, a la ciutat dels nostres somnis. Tal i com avançàvem, amb el trontoll d’una carretera ofegada de pedres  i pigada de clots, ens sentíem acomodar-se en un seient cada vegada més ample. Encara sent l’olor del mareig al sortir d’una volta.

                En aplegar, s’iniciava el ritual amb aquella alegria del desig: el desdejuni  en la Granja Cecilia o la xocolata amb xurros en aquell bar del que no recorde el nom però al que encara arribaria a cegues. Després vindria la visita obligada a Paños Pastor,  o tal vegada  a los Sotanos,  passaríem per la Fàbrica... S. Francesc amunt, S. Nicolau avall. Arreplegaríem una encomanda en el Soldat. Es refaríem d’alguna eina  en el Candado.  Imprescindible era la visita al Cupón de Oro on dipositàvem aquelles llibretes gruixudes , que havíem aconseguit omplir amb els cupons que ens oferien al comprar en les tendes del poble i que, amb la paciència de Job, ma mare  arreplegava i jo pegava, a canvi d’un plat, una font o fins i tot una paella si feia molt de temps de la darrera visita. Amb la visita de les dones a la pastisseria del Campanar i els homes a la Mezquita arribava l’hora de partir. En el camí de tornada, abocats als cristall de les finestres, mirant sense veure, tornaríem a reviure aquell matí  llarg en que havíem complit les il·lusions, realitzat els  somnis, materialitzat els nostres desitjos.