 |
| Alacant 1926 |
En la memòria col·lectiva encara es recorda la Nevada Grossa de 1926. De Benilloba
he escoltat poc però encara es recorda que va ser la nevada més grossa que s’ha
conegut, i que allò va ser un fet molt destacable. Segons he
sentit contar és va posar un talló de
neu molt gran, jo pense que seria al voltant de 1 m. aproximadament, però que
va obligar a la gent a pujar a les teulades a descarregar-les. Efectivament amb
eixe grossor del tall de neu existia un
perill evident d’enfonsament de les
teulades i per la qual cosa van tenir que pujar les persones a les teulades a
llevar la neu. Esta neu era abocada als carrers , i en ells el nivell va aplegar a ser tan alt que es deia que la
neu arribava als balcons. Es van tenir que obrir corredors entre la neu per poder circular
pels carrers. Les autoritats del poble van tenir que prendre mesures per a l’abastiment
de la població, com avaluar les quantitats de farina i blat que hi havia als
molins del poble per saber la disponibilitat de subsistències. Una nevada d’eixes
característiques suposa molts dies sense feina per als jornalers i per tant hi
havia que pensar en subministrar aliments a eixa població. Una nevada en aquell
temps i aquelles condicions no era un motiu d’alegria, com pot ser actualment,
més bé era sinònim de fred, carències i
fam.
A nivell mes general la Nevada
que és va produir entre els dies 26 i 27 de 1926 es recorda com la nevada més
important que s’ha produït per les nostres terres en el S.XX. A Un fort temporal de llevant que va produir precipitacions d’alta
intensitat horària li se fa afegir l’entra pel nord d’una massa d’aire polar
molt freda. Açò va produir nevades molt importants per tot l’est i sud-est de la península. Va nevar
en llocs on és poc habitual com en Alacant, Murcia o Almeria. En la Font Roja d’Alcoi la
neu va arribar al 2.10 m. d’alçària. I tota la muntanya alacantina va restar
colgada sota un mantell molt gros de neu.
 |
| Alcoi 1926 |
 |
| Font Roja |
 |
| Alcoi 1926 |
 |
| Ibi 1926 |
M’auela Joaquineta en va contar que com va gelar no podien eixir de casa i que la neu arribava als balcons, com tu dius a l’article, i a mes al descarregar la neu de les teulades la situació va anar a pitjor.
ResponEliminaAl carrer lo primer que es va netejar va ser un corredor per arribar al forn, però com que feie tant fred i la neu ja era gel van tardar prou.
Obrir el corredor va ser a força de braç, que era impressionant no poder obrir la porta del carrer, durant tants dies( no se exactament el numero).
També en va dir que si es sabia que una persona tenia una necessitat important a carrers per on no s’havia obert corredor al carrer hi posaven les escales gitades de teulada en teulada com fent de pont, i els homes passaven per ajudar o dur menjar.
Estaven preocupats per la gent que vivia al massos, no per el menjar, xq als massos tenien mes costum al viure aïllats de tenir el rebost mes ple, per si els havia passat alguna cosa.
Joaquineta dia ‘no penses que no van patir als massos, perquè en aquells temps molta gent tenia poc o res i els que tenien un poc mes per poquet que fora pareixia que tenien molt’.
També dia que durant la nevada grossa hi va haver molta solidaritat al poble, ajudant-se uns als altres.
Esther Camps Herrero.